 Crear ocupació, un repte de país. |
Crear prou ocupació per permetre reduir substancialment els actuals nivells d’atur, ha de ser en l’actual conjuntura, el principal objectiu del país, és a dir del Govern, dels agents econòmics i socials, dels representants de la voluntat popular i de tota la ciutadania.
Un país amb una taxa d’atur propera al 18% de la seva població activa i que en el cas dels joves arriba a taxes del 40%, no pot considerar-se un país amb els drets socials garantits, ni amb possibilitats de disposar d’un estat del benestar de qualitat.
Som conscients doncs que ens trobem davant d’una situació complicada i complexa però també que Catalunya disposa d’actius suficients per reaccionar i sortir-ne reforçada, per bé que algunes solucions a l’actual crisi no siguin ni fàcils ni ràpides. L’experiència actual de països que han deixat la crisi i han iniciat la recuperació ens ha d’esperonar i guiar a trobar les condicions per a la represa. De fet, en aquests moments, una part important del món ja no es troba en situació de crisi sinó que es troba en un procés de plena recuperació econòmica.
Ens trobem per tant en un moment de reptes:
- A curt termini, per aplicar mesures que pal·liïn els efectes negatius d’aquesta crisi, tenint present els sectors socials més desafavorits, i tornar a situar Catalunya en el camí del creixement i la creació de riquesa.
- I a mig i llarg termini, per fer que Catalunya superi el repte de la competitivitat futura per així augmentar la riquesa i el benestar, mitjançant una transformació del model de competitivitat futura, que ens permeti ser més competitius, més eficients, més oberts al món i més innovadors i alhora faci possible que aquest nou model econòmic sigui sostenible econòmicament i mediambientalment. En definitiva, posar les bases per un nou model de creixement.
L’economia catalanaes caracteritza fonamentalment, per un dens teixit industrial de petites i mitjanes empreses que aporta valor afegit i ocupació. La confiança és el pal de paller per a mantenir i impulsar el futur de l’activitat productiva a Catalunya. El compromís amb coresponsabilitat per part de tots els agents econòmics i socials constitueix un punt bàsic per a l’assoliment dels objectius de les propostes per a millorar i impulsar la competitivitat de l’activitat productiva.
Cal fer present a tot el país que, malgrat les nostres lògiques diferències i malgrat representar interessos diversos, compartim un diagnòstic bàsic sobre la situació econòmica actual del nostre país i també compartim un elevat grau de consens sobre quines han de ser les principals línies d’actuació futura que hem d’emprendre per a fer-hi front. En definitiva, volem donar un missatge a la ciutadania que el que ens uneix és molt més que el que ens separa i que tots, sense excepció, estem disposats a treballar per superar el moment de dificultats i sortir-ne reforçats.
En aquest sentit cal reconèixer tota la feina que des de fa anys el Govern de Catalunya i els agents econòmics i socials han vingut fent de cara a impulsar la reforma de les bases competitives de Catalunya.
L’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, signat en un primer moment l’any 2005 i revisat i novament impulsat per al període 2008-2011, ha estat un bon full de ruta per als anys passats. Lògicament, avui se’n fa necessària una adaptació a la fase actual de la situació econòmica i social del nostre país, però tant les mesures, com els compromisos i els mecanismes de participació, seguiment i avaluació continuen sent vàlids. És per aquest motiu que el nou govern es referma en el compromís de donar continuïtat al mateix al llarg de l’any 2011, per bé que amb les corresponents adaptacions, així com en el desenvolupament del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.
En l’actual conjuntura es fa necessari prioritzar actuacions que reforcin la competitivitat de l’activitat productiva catalana i de les seves empreses i permetin incidir amb major eficàcia per superar la crisi que travessa la nostra economia. Es tracta doncs, d’evitar la destrucció de llocs de treball i de començar a invertir-ne la tendència.
En conseqüència, plantegem un conjunt de prioritats que reforcin el model de competitivitat i que permetin la represa econòmica.
Les mesures que es plantegen en aquest document s’aplicaran per part del Govern de la Generalitat, fruit del compromís amb els agents socials i els grups parlamentaris. També hi ha temes i mesures que s’han d’acabar de definir i aplicar per part del govern de l’Estat en el benentès que són també mesures clau per l’economia catalana. En aquest sentit, el Govern de Catalunya es compromet a traslladar i negociar amb el Govern de l’Estat el que ha estat subjecte de debat en aquesta cimera.
Algunes d’aquestes mesures s’aplicaran a curt termini i per tant poden contribuir a superar la recessió o a reduir-ne els seus costos, mentre que d’altres són mesures de caràcter estructural i a llarg termini, però que cal definir-les igualment des d’ara per tal de maximitzar les oportunitats de desenvolupament econòmic i social de Catalunya.
La cohesió social es el fonament de l’estabilitat econòmica a curt i llarg termini. Els agents socials i les forces polítiques reafirmen el seu compromís amb coresponsabilitat en favor de la cohesió social per a la recuperació econòmica de Catalunya.
A.- ACORDS A IMPULSAR PER PART DEL GOVERN DE LA GENERALITAT COM A RESULTAT D’AQUESTA CIMERA.
1.- Pla de simplificació i reducció de càrregues administratives per a la ciutadania i l’activitat productiva
- Presentar al Parlament, abans d’acabar l’actual període de sessions, un projecte de Llei Marc de simplificació i reducció de càrregues administratives per a pimes, professionals autònoms i ciutadans. Aquesta llei haurà de contemplar:
- un compromís explícit de reducció del temps mig de resolució,
- l’ampliació del nombre de procediments en règim de comunicació prèvia i/o declaració responsable enlloc dels procediments d’autorització,
- integrar la pràctica totalitat de tràmits en una finestreta única,
- fomentar la col·laboració interadministrativa,
- prioritzar la tramitació telemàtica i,
- simplificar la normativa de la Generalitat.
- Impulsar un pla de racionalització del sector públic català, en la línia de les resolucions acordades al Parlament de Catalunya.
2.1.- Definició i posada en marxa d’un model integrat de Formació Professional per donar compliment a l’Estratègia Europa 2020 |
- Es promouran actuacions encaminades a apropar el món de l'empresa a la formació professional. Aquestes actuacions s’adreçaran a l’alumnat i al personal docent i directiu dels centres, amb l’objectiu que percebin el paper de les empreses en la societat i prenguin consciència de la importància de l’esperit emprenedor, que tant ha aportat a les millors pàgines de la història moderna i contemporània de Catalunya.
- Mantenir el valor i l’acceptació empresarial de les titulacions dels ensenyaments professionals. Per això, ha de prendre en consideració els estudis sobre sectors emergents, les dades dels observatoris del mercat laboral i la formació professional i totes aquelles informacions que aportin dades fiables i rellevants per a l’actualització i adaptació curricular dels cicles formatius.
- Aconseguir el traspàs definitiu de fons i competències de la formació continuada.
2.2.- Desenvolupar un marc més flexible per a la formació professional |
- El Govern promourà un marc normatiu que permeti disposar d’una titulació pròpia en l’àmbit de la Formació Professional reglada i garanteixi la presència de les llengües estrangeres en tots els cicles de la FP, adaptades als continguts curriculars específics per a cadascuna de les famílies professionals.
Aquest marc ha de permetre el desplegament de títols propis, flexibilitzar els estudis a través d’una matrícula semipresencial i fer formació professional en alternança a través d’una major flexibilitat horària i l’ús de les TIC.
- Increment dels centres integrals de formació professional al territori.
- En els propers anys es promourà la formació en alternança amb el treball mitjançant aquelles modalitats contractuals que puguin ser més adequades. Aquesta modalitat d’aprenentatge ha de contribuir a la inserció laboral dels joves i a consolidar les formacions professionalitzadores del sistema educatiu. S’estudiarà definició de mesures d’estímul que facilitin la seva extensió.
3.- Un nou model de gestió de les infraestructures estratègiques.
3.1.- Infraestructures vertebradores de la competitivitat del territori.
- Demanar al Govern espanyol i a les institucions europees la seva total i prioritària implicació en termes econòmics i temporals pel Corredor del Mediterrani.
- Connectar els ports de Barcelona i de Tarragona amb la frontera francesa amb una via d’ample internacional.
- Revisar les recents modificacions de la Llei estatal de Ports i continuar reclamant el traspàs dels ports de Tarragona i Barcelona.
- Exigir al Ministeri de Foment el compliment dels compromisos adquirits en el Pla de Rodalies 2009-2015.
- Continuar desplegant les infraestructures de telecomunicacions al territori.
3.2.- Nou model de gestió aeroportuària.
- Impulsar un model de gestió descentralitzada de l’aeroport del Prat on les institucions catalanes tinguin una participació determinant en la societat que s’encarregui de gestionar l’aeroport, o de controlar la seva concessió a l’hora de prendre les decisions estratègiques.
- Transferir a la Generalitat de Catalunya els aeroports de Girona, Reus i Sabadell, creació de societats individualitzades de gestió dels aeroports amb participació de la Generalitat, administracions locals i institucions econòmiques i socials.
4.- Racionalitzar el marc fiscal de l’activitat productiva.
- Impulsar una reforma de l’Impost de societats que permeti:
- L’ampliació de l’import màxim de la xifra de negocis per a que una empresa pugui aplicar-se el règim d’empresa de reduïda dimensió.
- La bonificació per trams dels beneficis que es reinverteixin a l’empresa.
- Una aplicació més simple de les bonificacions per inversions en R+D+I i d’altres inversions empresarials.
- Adequar els mòduls, signes i índexs que determinen la tributació per IRPF dels autònoms a l’evolució real de l’activitat.
- En l’àmbit de l’IVA es planteja una simplificació del mateix i adequar els terminis de meritació per aquest impost per evitar que les pime hagin de tributar per un IVA de factures que encara no han ingressat.
- Proposar a totes les administracions implicades la incentivació de la capitalització de les pime.
- Tenir en compte, com a criteri per ajornar els tributs i cotitzacions, d’empreses i autònoms el fet que hagin mantingut les seves plantilles durant els darrers anys.
- Ampliar l’abast d’aplicació del compte corrent tributari per la via de la flexibilització dels requisits actuals que permeten acollir-se al règim de compensació i per l’aplicació d’un model simplificat per a pimes i autònoms.
- Reorientar el funcionament de l’administració tributària per a convertir-la en un element de competitivitat econòmica, més que un element de recaptació.
- Generar els mecanismes de col·laboració entre l’Administració General de l’Estat i la Generalitat, per, millorar l’eficàcia i la gestió compartida, sense renunciar al desenvolupament del Consorci Tributari fixat a l’Estatut.
5.- Polítiques de foment de l’ocupació.
5.1.- Programes de foment de l’ocupació |
- Desplegar en els dos propers anys el programa “Fem Ocupació” adreçat als sectors més intensius en ocupació (hostaleria, comerç, turisme,...) o que a curt i mig termini puguin ser generadors d’ocupació pel seu caràcter innovador (energia, TIC,...) i que tinguin necessitats de cobrir llocs de treball a curt i mig termini. El procés estarà tutelat pel Govern, les associacions empresarials i els sindicats, els quals determinaran les necessitats a cobrir i establiran els models formatius. Una vegada acabat el període formatiu, aquests aturats passaran a cobrir vacants a les empreses amb una contractació subvencionada. El període de contractació serà de 6 mesos, prorrogable per 6 mesos més i podran beneficiar-se 10.000 aturats en els dos propers exercicis. Aquest programa s’adreçarà principalment als col·lectius de persones aturades més afectades per l’atur.
- Impuls de nous Plans d’ocupació en sectors professionals generadors d’ocupació. En aquest sentit es treballarà prioritàriament amb aquells col·lectius que gaudeixen de bonificacions a la Seguretat Social (joves, majors de 52 anys, dones, ...) per tal d’afavorir la posterior col·locació d’aquests aturats a l’empresa privada. En una primera fase, els sectors sobre els que es proposen actuar són aquells vinculats a:
- la llei de dependència, serveis socials, atenció sociosanitària i domiciliària
- l’adaptació dels ajuntaments a l’estalvi energètic
- la instal·lació i manteniment de tecnologies verdes
- el foment de les energies renovables
- els serveis turístics o d’atenció al turisme i/o l’hostaleria
- Crear un programa d’assessorament a petites i mitjanes empreses o a emprenedors vinculats al programa INICIA per part de persones aturades majors de 50 anys amb una elevada experiència professional. Es tracta de donar suport a l’elaboració de plans de negoci i viabilitat empresarial i d’assessorar les empreses en les fases d’incubació, creixement i sortida a l’exterior. Aquest programa es finançarà amb plans d’ocupació i hi participaran el SOC i ACC1Ó.
- Impulsar itineraris formatius adreçats a joves sense titulació reglada, mitjançant la concessió d’ajuts, en forma de crèdits amb condicions preferents, per afavorir el retorn dels joves a la formació reglada, finançant la finalització i l’assoliment de certificats en Educació Secundaria Obligatòria i/o Batxillerat, com per millorar les competències tècnico professionals en sectors generadors d’ocupació, que es complementarien amb beques-treball, mitjançant convenis amb empreses.
5.2.- Atenció personalitzada de les persones en atur o en situacions de dificultats laborals |
- Creació d’itineraris personalitzats d’inserció per als col·lectius més afectats per la crisi a portar a terme per part d’entitats sense afany de lucre i per ens locals, en col·laboració amb el SOC. Es tracta de personalitzar els itineraris personals genèrics que ja estan en marxa, a les necessitats de cadascun dels candidats.
6.- Suport als sectors socials més perjudicats per la crisi.
La situació de crisi econòmica actual requereix impulsar accions i polítiques adreçades als sectors socials més vulnerables. En aquest sentit cal promoure iniciatives com:
- Impulsar programes de reforç a les persones perceptores de Renda Mínima d’Inserció, amb especial incidència en els aspectes de formació i d’inserció.
- Facilitar els processos de tramitació entre la sortida del PRODI i l’accés a la Renda Mínima d’Inserció.
- Ajudar els joves a millorar la seva formació, competències i habilitats per tal de millorar les seves competències a l’hora d’integrar-se en el mercat de treball.
- Continuar amb els protocols d’ajuts d’emergència social.
B.- ENCÀRRECS DE LA CIMERA SOBRE ORIENTACIONS ESTRATÈGIQUES D’ACTUACIÓ PER A LA REACTIVACIÓ ECONÒMICA.
Algunes de les qüestions que necessàriament s’han d’abordar per aconseguir la recuperació econòmica del nostre país, no tenen una solució fàcil ni són ràpides senzilles d’aplicació, és per això que els participants de la Cimera, han acordat obrir diferents línies de treball, de manera conjunta amb el CAREC, per tal d’analitzar quines són les millors opcions a aplicar per part de les administracions de cara al canvi de model productiu:
1.- Noves vies de finançament al sector privat.
Durant els propers anys, i mentre té lloc la reestructuració i sanejament del sector financer, la capacitat de finançament de les empreses catalanes dependrà en major mesura que en el passat de la generació de recursos interns i d’altres fonts de finançament aliè diferents del crèdit bancari. Històricament, les empreses catalanes han mostrat una forta dependència del finançament bancari, amb exclusió d’altres formes de finançament extern habituals a altres països del nostre entorn. En el nou context econòmic generat per la crisi, el desenvolupament de vies de finançament alternatives al crèdit bancari —i en especial de recursos assimilables als fons propis— serà una qüestió que condicionarà de manera determinant no només la capacitat de l’economia catalana per assentar la reactivació, sinó també l’emergència d’un model de creixement orientat a la innovació i la internacionalització.
2.- Aposta per la política industrial
Catalunya ha de reivindicar i potenciar el sector industrial, que volem fort i obert al món. Per això cal dissenyar una política industrial potent, orientada a la internacionalització i a la innovació. En aquest sentit, i en el marc del Pla de Política Industrial de Catalunya 2010-2020, s’encarrega desplegar iniciatives com:
- Enfortir la solidesa de la base industrial del país, mantenint i reforçant, si escau, les mesures afavoridores de la competitivitat.
- Desplegar polítiques industrials específiques tant per als sectors madurs com per als sectors emergents, i també polítiques de clústers.
- Consensuar programes de reindustrialització de les comarques més afectades per la reducció de l’activitat productiva, a partir de plans específics.
- Reforçar financerament els plans de viabilitat empresarials que vagin acompanyats de plans socials.
Igualment es treballarà per minimitzar l’impacte de tancaments empresarials. En aquest sentit, i d’acord amb l’establert a la mesura 88 de l’actual Acord Estratègic, s’activarà el protocol d’actuacions en matèria de reestructuració empresarial per tal de tractar, de manera individualitzada, els casos de reestructuració empresarial existents al nostre país.
3.- Un model flexible per a l’activitat de les petites i mitjanes empreses i els autònoms.
Pactar amb els agents econòmics i socials un conjunt de mesures que permetin la creació d’un marc específic per a les petites i mitjanes empreses, les microempreses i els autònoms, inclosa la contractació pública.
De manera concreta s’impulsarà un programa integral de suport als emprenedors i treballadors autònoms per tal de facilitar la creació i posterior desenvolupament de la seva activitat.
4.- Aconseguir una major interrelació entre recerca, innovació, universitat i activitat productiva.
En el marc del desenvolupament del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, cal incidir de manera especial en aquelles febleses que condicionen el futur del sistema de la ciència i la innovació a Catalunya, com ara: les carències en l’explotació del coneixement i la transferència de tecnologia, la fragmentació d’agents i de polítiques en un entorn institucional complex, les rigideses pel que fa a les universitats i a la mobilitat dels investigadors, la manca d’una cultura innovadora, especialment en les PIME, i la manca d’instruments financers tipus capital risc.
5.- Mesures per fomentar l’esperit emprenedor.
El creixement de l’economia catalana a mitjà termini dependrà en gran mesura de la capacitat de convertir idees innovadores en projectes empresarials d’elevat creixement. Catalunya ha de recuperar la capacitat emprenedora que ha guiat el seu desenvolupament i estimular la motivació per emprendre dins i fora de la empresa i de les organitzacions.
6.- Política energètica.
En el marc de l’elaboració del nou Pla de l’Energia 2012-2020, s’analitzaran les línies estratègiques a seguir de cara a: diversificar les diferents fonts de proveïment energètic, fomentar les energies renovables, millorar la garantia i la qualitat del subministrament energètic, reduir la dependència de combustibles fòssils i la dependència exterior, respectar el medi ambient i aconseguir un model assumible i competitiu per a famílies i activitat econòmica.
C.- MANDAT A LA COMISSIÓ DE BASE PARLAMENTÀRIA PER A L’ANÀLISI DEL PACTE FISCAL.
S’encomana a la Comissió de base parlamentària, creada per la Moció 4/IX del Parlament de Catalunya, que clogui els treballs de caràcter tècnic el 31 d’octubre d’enguany.
Conclusions de la cimera per a la reactivació econòmica Font: premsa.gencat. cat
