La reducció d'activitat pública fa preveure que hi haurà equipaments infrautilitzats i personal disponible per buscar clients en mútues i particulars. Seria una via extra d'ingressos per als centres que tinguin demanda.
L'abast de la retallada en la contractació de serveis sanitaris per part del Servei Català de la Salut encara és una incògnita per als hospitals de la xarxa pública concertada, que aquest mes han de tancar, un per un, el contracte d'activitat per a aquest any. Els centres encara no saben fins a quin punt els afectarà la baixada de compra d'activitat i la reducció del 2% de les tarifes anunciada pel Departament de Salut, però calculen una caiguda dels ingressos d'entre un 5% i un 15% en funció del centre. Tot fa preveure que, a causa de la reducció de l'activitat prevista per al 2011 i el 2012, molts recursos humans i materials (des d'aparells per a proves fins a sales d'operacions) quedaran infrautilitzats. Posar-los a disposició de l'activitat privada és una opció que alguns centres estan considerant.
“Si un hospital té un equip de cirurgia general que només opera als matins i que a la tarda se n'aniria a fer activitat privada a una clínica, el mateix centre els podria oferir fer el mateix a les seves instal·lacions”, diu el director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), Ramon Cunillera, en què s'agrupen una cinquantena d'entitats gestores d'hospitals de la xarxa pública concertada.
L'opció d'obrir-se a mútues o a l'activitat cent per cent privada ja ha estat explotada per alguns centres del país, per exemple, l'hospital Clínic, Mútua de Terrassa i l'Hospital de Granollers. En aquest darrer cas, els sindicats han criticat l'ampliació de l'atenció privada, que inclouria un projecte per atendre parts.
El director general del CSC admet que encara no està clar quin és el mercat que hi ha per a l'activitat privada feta des del sector concertat, però, en tot cas, sosté que “l'objectiu no seria fer calaix privat, sinó aprofitar una via addicional d'ingressos”.
Cunillera és partidari d'explorar aquesta opció, però reconeix que “no tots els centres tenen l'oportunitat” de dur-ho a la pràctica. “A les àrees metropolitanes és més viable que no pas a comarques”, apunta. A banda del volum de demanda, també cal tenir en compte la capacitat d'atracció i el prestigi dels professionals, afegeix.
La directora general de la Unió (abans Unió Catalana d'Hospitals), Helena Ris, considera que encara és aviat per fer aquests plantejaments, tot i que reconeix que els centres que optin per oferir les seves instal·lacions, recursos i professionals al sector privat “probablement ho faran com una alternativa temporal que pot ajudar a mantenir les plantilles” i rendibilitzar equipaments que, amb la retallada d'activitat pública, quedarien “ociosos”.
En qualsevol cas –afegeix Ris–, probablement es tractaria de serveis de baixa complexitat, com ara proves diagnòstiques. Anar més enllà podria implicar “entrar en competència amb entitats privades”, afirma Ris. A parer seu, el que menys convé ara mateix és “trencar l'equilibri”. Entre els associats a La Unió, hi ha un 60% de centres sanitaris que ofereixen assistència pública i la resta, privada.
A banda de la disponibilitat de recursos, quedarien pendents qüestions legals que, en els cas dels hospitals de titularitat pública en què hi ha la Generalitat a través de consorcis, s'haurien de resoldre. “Demanaríem que, si hi ha limitacions jurídiques, fossin alliberades”, afirma Cunillera.
Servei públic però diferents titularitats
La majoria d'hospitals que presten serveis sanitaris públics a Catalunya no són propietat ni estan gestionats pel Departament de Salut, sinó per ajuntaments, fundacions, consorcis, ordes religiosos, etc. No obstant això, més del 90% de l'activitat que fan està contractada pel Servei Català de la Salut, l'asseguradora sanitària pública. A més, Salut també finança obres, edificis nous i equipaments.
Font: elpunt.cat
