dilluns, 28 de març del 2011

La sanitat que ve

Després d'un trimestre de missatges per preparar els ciutadans per al que es presenta com a inevitable, en pocs dies els usuaris de la sanitat pública -és a dir, la immensa majoria de la població- començaran a notar els efectes de la molt notable retallada del 10% de la despesa en la xarxa hospitalària catalana. 

L'adequat finançament de la sanitat és un problema crònic de la Generalitat que la crisi econòmica ha aguditzat, i l'equip de Boi Ruiz es disposa a aplicar una cirurgia de ferro. I atès que el 60% del pressupost es dedica als salaris del personal, el corol·lari és inexorable: hi haurà menys professionals per a la mateixa població.

¿En quina mesura aquesta minva afectarà directament la salut dels ciutadans? Segons el conseller de Salut, gairebé únicament en l'ampliació del temps d'espera per a intervencions quirúrgiques no urgents. Tot i que això és important -perquè el termini límit està garantit per decret-, encara ho és més el que s'anuncia: més tancaments de llits hospitalaris a l'estiu, centralització de proves diagnòstiques en menys hospitals que ara i pressió sobre la medicina primària perquè sigui més selectiva a l'hora de derivar pacients als grans centres, entre altres mesures. Unes iniciatives que toquen la medul·la espinal del sistema sanitari català i que causen una lògica inquietud a la població. Fins i tot admetent la necessitat d'aplicar el bisturí, l'aroma liberal d'aquestes iniciatives del Govern contrasta amb l'ideari que va inspirar Jordi Pujol per articular la xarxa hospitalària pública que avui els seus hereus semblen disposats a desnaturalitzar.

Font: elperiodico. cat/