Els hospitals començaran a reduir serveis a l'abril com a mesura d'estalvi a la Conselleria de Salut. Les retallades afectaran de manera especial algunes àrees de la sanitat catalana.
Els hospitals públics preveuen reduir la dotació de metges que atenen en horari nocturn les incidències dels malalts hospitalitzats. Cada servei especialitzat disposava fins ara dels seus metges de guàrdia, que en ocasions atenien també la demanda que sorgia al servei d'urgències. L'absència d'especialistes de guàrdia afectarà, en conseqüència, l'atenció de les urgències. Quan la distància entre dos o més centres ho permeti, aquesta assistència immediata es concentrarà en un únic hospital, cosa que implicarà que alguns pacients hagin de desplaçar-se a més distància que fins ara. Els tècnics de Salut no consideren que agrupar i distanciar els punts d'assistència influeixi en la qualitat de l'atenció mèdica rebuda. Les organitzacions d'usuaris discrepen d'això i asseguren que la proximitat i la xifra de pacients que ha d'atendre un mateix metge sí que repercuteixen en la qualitat de l'assistència. Aquestes mesures no només busquen estalviar, sinó que formen part dels criteris de l'actual conseller de Salut.
La cirurgia s'agruparà i no tots els centres ho intervindran tot
La Conselleria de Salut considera que és ineficaç que tots els hospitals de màxim nivell ofereixin tota la gamma d¿especialitats quirúrgiques que existeixen. Aprofitant l'escassetat pressupostària, pretén suprimir la cirurgia que sigui menys demanada en cada centre, i aplegar l'oferta en un o dos hospitals per cada regió sanitària de Catalunya. Una cosa semblant passarà amb les proves diagnòstiques d'alta tecnologia. L'activitat dels quiròfans, urgents i no urgents, determina el funcionament de la resta de l'hospital en què es troben. D'ells depèn la xifra i l'especialització dels cirurgians que hauran d'estar actius, l'infermeria, els llits d'ingrés disponibles, el servei de neteja i el servei de cuina, i el material quirúrgic i farmacològic. Reduint la cirurgia, es redueix el cost de tot l'hospital. De tots els aspectes esmentats, no obstant, el més determinant és el salari del personal que intervindrà en la preparació i l'execució de les operacions. El segon capítol més costós és el dels fàrmacs.
Els medicaments hospitalaris s'enduen el 20% del pressupost
L'astronòmic cost d'algunes de les substàncies amb què es tracten les malalties ateses als hospitals té preocupats els seus gestors. Absorbeixen més del 20% del seu pressupost: gairebé 50 milions d'euros anuals a l'Hospital de Bellvitge (entre els dispensats durant l'ingrés i els ambulatoris); 80 milions al de la Vall d'Hebron. Els representants comercials de les principals companyies farmacèutiques visiten i informen de forma regular els seus contactes als grans hospitals, gairebé sempre amb una novetat. Aquests fàrmacs es caracteritzen per ser innovadors, tant en la seva obtenció com en la resolució de la malaltia que tracten, dos factors que els asseguren un preu gairebé sempre inassumible si l'usuari els hagués de pagar de manera directa. Anticossos monoclonals, hormones de creixement, teràpies oncològiques, antiretrovirals contra la sida d'última generació o substàncies biològiques indicades per al tractament d'alguns tumors, eleven aquesta partida a xifres fins ara imparables.
La col·locació de pròtesis de genoll i maluc es demorarà més
La urgència d'una intervenció es defineix pel risc vital que implica la seva demora i, en segon lloc, per la qualitat de vida que experimenta qui espera ser operat. Aquesta conjectura, i el cost de les intervencions, ha relegat històricament aquelles persones que necessiten una pròtesi de maluc o de genoll. Les seves llistes d'espera sempre han estat les més lentes d'executar, i així seguirà sent a partir d'ara, molt possiblement, però amb més demora. El més costós d'aquesta cirurgia és la mateixa pròtesi. L'Hospital de Bellvitge, centre de referència d'1.300.000 ciutadans que dóna feina a 3.000 professionals, ha invertit aproximadament 13 milions d'euros anuals, fins ara, en collocació de pròtesis. No és gaire, comparat amb els 24 milions gastats en material sanitari. A l'hospital de la Vall d'Hebron, o al Germans Trias i Pujol, que doblen el de Bellvitge en pressupost i personal, aquestes xifres es multipliquen. No obstant, es considera, potser injustificadament, que qui necessita una pròtesi es pot esperar.
Font: elperiodico.cat
