CEOE, UGT i CCOO es donen un mes més per tenir la negociació col·lectiva que la reforma laboral forçava a firmar el 19 de març. La pròrroga enutja el govern espanyol i el priva de lluir l'acord a la UE. L'arbitratge entra al debat.
Per a José Luis Rodríguez Zapatero tan important com el contingut de la reforma de les pensions era que s'aprovés la vigília de la visita d'Angela Merkel. L'estratègia de pressionar els agents socials amb la imminència d'una cimera internacional, però, no li funciona en la reforma de la negociació col·lectiva. Si bé la reforma laboral ja fixava l'ultimàtum del 19 de març per firmar un acord i l'indissimulat desig de La Moncloa era exhibir la signatura sobre els convenis laborals al consell europeu de dijous a Brussel·les, la patronal CEOE i els sindicats UGT i CCOO ultimen l'entesa però obviant les presses presidencials.
Reformar la negociació col·lectiva és un repte per al diàleg social perquè el paraigua que regula regles del joc bàsiques en la vida d'una empresa, des del sou a les jornades i els torns o la mobilitat, s'ha mantingut inalterat en 30 anys. “Tenim una negociació col·lectiva del tardofranquisme i arrosseguem convenis del franquisme, no té sentit que el conveni provincial en una petita província reguli una empresa de 1.000 treballadors”, raona el director de relacions laborals de la CEOE, José de la Cavada.
La llei de l'estatut dels treballadors data, en realitat, del 1980. Dels 5.000 convenis en vigor, 4.500 són convenis d'empresa però aquests cobreixen només l'11% dels treballadors. Per contra, el 52% de treballadors es regeix pels convenis provincials, el 27% pels estatals i el 9,3% restant pels autonòmics.
Després de tres mesos de reunions, el líder d'UGT, Cándido Méndez, insisteix a bastir un acord “eficaç” i sense presses. “Que el govern no es posi nerviós, els ritmes els estem marcant nosaltres”, etzibava aquesta setmana expulsant el Ministeri de Treball d'una negociació en què, a diferència de la de les pensions, no hi té veu ni vot perquè es tracta de la flexibilitat interna a l'empresa. El ministre de Treball, Valeriano Gómez, ha implorat a les parts que almenys “anunciïn un principi d'acord” durant la setmana que ve que li permeti a Zapatero lluir un altre rèdit davant d'una UE entretinguda en els lligams a la productivitat.
Acords d'empresa
El que encona el pols en la recta final és perfilar la flexibilitat que justifica adaptar la jornada laboral i la mobilitat de l'empleat a la situació econòmica i quan l'empresari té mans lliures per desoir el conveni pactat (despenjar-se). Experts com ara l'anomenat grup dels 100 economistes fan una crida a revolucionar la negociació col·lectiva de manera que un simple acord d'empresa –pactant una menor alça salarial, per exemple– “invalidi” el conveni firmat si la situació de crisi així ho justifica. Des de la CEOE es lluita perquè despenjar-se del firmat s'estengui a totes les condicions i no només als augments salarials.
Com els 100 adscrits a la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) ja van enverinar el debat de la reforma laboral exigint el contracte únic de 20 dies per any, la UGT i CCOO acusen La Moncloa “d'escoltar més els lobbies que els representants legítims dels treballadors”. “Són lobbies que dia sí dia també van a La Moncloa o al carrer Alcalà [número 9, seu del Ministeri d'Economia] causant destrosses”, etziba Toxo.
Com que els convenis a l'Estat duren de mitjana 2,5 anys, més que a socis com ara Alemanya, un dels punts que més tensa l'últim pols és l'anomenada ultraactivitat, la pròrroga d'un conveni caducat quan les parts són incapaces de renovar-lo. La clau seria instaurar un arbitratge (voluntari o obligatori) si el desacord s'eternitza.
La CEOE no amaga que el seu anhel seria abolir la ultraactivitat però, com a pedaç, proposa un guió de terminis. Si el conveni anterior ja caducat durava un any, el comitè d'empresa i la seva direcció haurien de firmar un conveni nou abans de cinc mesos. Si l'acord vençut era de tres anys, el marge per forjar una altra entesa seria de 15 mesos. Seria al final d'aquests parèntesis quan irrompria la figura controvertida de l'àrbitre.
ILP sindical al Congrés
Si bé els sindicats estan disposats a esgotar l'opció pactista en els convenis que guien la vida diària a l'empresa, paral·lelament la UGT i CCOO agiten la bandera contra la reforma laboral que va abaratir de facto la contractació universalitzant el contracte de foment amb indemnització de 33 dies per any treballat (davant els 45 dies de l'ordinari). Per corregir el detonant de la vaga general del setembre passat, la UGT i CCOO acceleren la recollida de firmes per elevar al Congrés una iniciativa legislativa popular (ILP) que reobri el debat abans que expiri la legislatura. Tot i que la llei dóna nou mesos per recollir les 500.000 firmes per obligar el Congrés a debatre la ILP, els sindicats prometen que d'aquí a dos mesos (el 15 de maig) tindran les signatures.
Font: elpunt. cat
