Fa gairebé un mes a la redacció del cafèambllet ens vam proposar entendre el funcionament de la Corporació de Salut Maresme i La Selva, amb l’objectiu de poder explicar als nostres lectors els diversos mecanismes que fan possible que puguin accedir a la sanitat pública.
Després d’un mes de trucades, entrevistes i correus electrònics, la conclusió és que el seu funcionament és molt poc transparent i, el més greu, que els mecanismes de control sobre el grup gestor, és practicament nul. Per això, a l’hora de redactar aquesta peça, tenim més preguntes que respostes. Unes preguntes que, a l’espera de que cap dels seus responsables o algun dels representants del poble respongui, posem en coneixement dels nostre lectors.
Avís: el text que llegireu a continuació us pot fer malbé la tarda. Mentre sindicats, treballadors i usuaris es disposen a veure com els afectarà la retallada del 10% del pressupost sanitari anunciat per la Generalitat, la resistència a donar explicacions per part dels que aplicaran aquestes retallades és notable.
Després de la notícia que vam publicar ahir en relació als contractes dels directius, avui posem la lupa en altres aspectes de la Corporació de Salut Maresme i La Selva.
El funcionament del control
Funcionament. La Corporació de Salut Maresme i La Selva rep l’encàrrec de la Generalitat –i els diners- per prestar els serveis sanitaris a que els ciutadans amb tarja sanitària tenen dret. Amb aquests diners, la Corporació es compromet a prestar els serveis acordats. A partir d’aquí, és la Corporació qui gestiona els recursos aportats per la Generalitat de la manera que creu convenient. Així, per exemple, si els diners pressupostats són 10 i l’equip gestor aconsegueix prestar el servei gastant 8, els 2 sobrants no retornen a la Generalitat sinó que “es reinverteixen en el manteniment del servei” segons Xavier Conill, cap de planificació de la Corporació. Però quins criteris es segueixen a l’hora de la direcció que es dóna a aquesta inversió? Qui decideix si s’ha d’arreglar el jardí de l’hospital, comprar monitors nous per a urgències o contractar més infermeres? És a dir, quin control excerceix la Generalitat sobre el que passa després, sobre les decisions que pren l’equip gestor a l’hora d’organitzar el servei?
El primer òrgan de control és el Consell Rector. Aquest organisme està format per representants de l’ajuntament de Calella –qui té el màxim número de representants-, l’ajuntament de Blanes, l’ajuntament de Lloret, els consells comarcals de la Selva i el Maresme i el CatSalut. Així, en reunions bimestrals, el Consell Rector avalua totes les decisions que pren l’equip gestor. Segons Xavier Conill ‘gairebé sempre les decisions de l’equip gestor es recolzen per unanimitat’.
Aquesta unanimitat, però, reforça la hipòtesi que des de fa anys vénen denunciant sindicats com CATAC. Ramon Serna explica: “Entre la gestió privada i els organismes de control públic hi ha una autèntica porta giratòria, on els mateixos que han de ser controlats fan de controladors”. En aquest sentit, el diputat d’ICV Joan Herrera va dir al Parlament: “L’exemple més cru que aquest govern comença a governar per minories és haver posat al front del Departament de Salut a Boi Ruiz, representant i defensor de la patronal dels hospitals privats”. És aquesta preocupació extrapolable a la zona de La Selva i l’Alt Maresme? El passat 27 de gener, Boi Ruiz va anomenar Joaquim Casanovas Lax gerent de la Regió Sanitària de Girona. Entre les atribucions de la RSG està fer ‘l’anàlisi i avaluació dels proveïdors assistencials’, és a dir, controlar l’acció de l’equip gestor de la Corporació. El que reforça la tesis defensada per Serna i per Herrera és pocs dies abans d’accedir a aquest càrrec, Joaquim Casanovas era directiu de la Corporació de Salut. Així, el que durant anys va ser l’encarregat de gestionar, ara controlarà la gestió. Un altra exemple d’aquesta mobilitat es troba en el cas de l’alcalde de Blanes, Josep Trias. Per tal d’accedir a l’alcaldia Trias va haver d’abandonar el seu lloc com a Director Assitencial a la Corporació. Ara, com a representant de l’ajuntament de Blanes Trias és membre del Consell Rector encarregat de fer el seguiment i control de les accions de l’equip gestor de la Corporació.
Davant les suspicàcies que aquests moviments desperten entre sindicats i partits polítics, i per tal d’intentar conèixer quins són els mecanismes de control que té el sector públic sobre la gestió semi-privada de la Corporació vam adreçar-nos a Josep Maria Juhé, alcalde de Calella que, com hem dit, és l’ens amb més representació al Consell Rector.
Algunes de les preguntes que vam fer hi ha aquestes:
> En relació als comptes de la Corporació, el Consell Rector té accés total a aquests comptes? Quins són exactament els documents que l’equip gestor presenta al Consell Rector? Són accessibles aquestes dades?
> Xavier Conill ens ha explicat que la Corporació es sotmet a una auditoria que la mateixa Corporació contracta a una empresa privada. Quina és aquesta empresa?
> La Corporació forma part del Consorci Hospitalari, juntament amb els ajuntaments representats. Quin és l’import de la quota d’associat que ha de pagar la Corporació? Quins serveis estan inclosos en aquesta quota? Hem pogut saber que els diversos estudis fets per la consultoria del Consorci no estan inclosos a les quotes. Quan han costat aquests informes durant els últims 5 anys (només al 2008 la Corporació n’ha encarregat 4). Es poden consultar aquests informes? Té accés el Consell Rector a aquests informes? Xavier Conill diu que si.
> Els treballadors de la Corporació tenen una part dels seus ingressos anuals condicionats a l’obtenció de certs resultats (DPO). En cas de no assolir-los, aquests diners passen a formar part de ‘l’excedent d’explotació. On van aquests diners exactament? Es reinverteixen a les mateixes àrees on no s’ha pogut arribat per objectius o passa a formar part de les reinversions generals?
> Segons Conill, el funcionament és el següent: l’equip gestor porta les seves propostes sobre les accions que s’han de portar a terme però sempre és el Consell Rector qui té l’última paraula sobre si aquests plans s’aproven o no. És correcta aquesta explicació?
Aquestes preguntes van ser enviades per correu electrònic el dijous 17 de març. Davant la manca de resposta, les vam tornar a enviar el 21 de març afegint que havíem trobat que l’afirmació feta per Conill de que els sous dels directius era incorrecta. El mateix 21, pocs minuts després de publicar la notícia sobre el règim de contractació dels directius, Juhé va afirmar que tot i ser membre del Consell Rector “moltes de les qüestions s’escapen al que és el meu coneixement’, i demanava uns dies per recollir la informació.
EDITORIAL
La sanitat és probablement el puntal més important de la nostra societat. Ara mateix aquest puntal està sent objecte de profundes reformes que -independentment de les valoracions que es facin- sense dubte canviaran la seva fesomia. Per la importància del servei sanitari públic i per la magnitud de les reformes que s’estan imposant, els nostres representants haurien de fer un esforç comunicatiu per tal de que la ciutadania evaluï aquestes reformes. Sense dubte el sistema sanitari requereix reformes profundes per tal de garantir la seva viavilitat. Però justament per això, per la profunditat de les reformes, la profunditat de la transparència ha de ser similar. Com funciona el que ara hem de reformar? Quina informació té el ciutadà sobre EL SEU SISTEMA DE SALUT? En èpoques difícils com les que vivim és important que tots els implicats tirin en la mateixa direcció, però també és imprescindible que tots els que han de ‘tirar’ tinguin la màxima informació. Ara mateix això no és així. Tenint en compte la imminència de l’aplicació de les retallades no és de rebut que el representant de l’Ajuntament amb més pes al consell rector no sigui capaç d’explicar clarament conceptes bàsics sobre l’organització del servei sanitari que controla.
Font: cafeambllet.com
