Per què vivim sense veure res? Què ens han posat als ulls per no veure-hi? És sorprenent la manca de reacció global i coordinada davant de la crisi.
La piràmide és la següent: una minoria de la humanitat té el poder econòmic i financer; especula amb les riqueses naturals; cargola els governs; fomenta immoralment la desigualtat i la corrupció; es queda amb el que resta d'empreses i serveis públics (pagats entre tots: eren nostres!); són els propietaris de la banca que ha estat rescatada i paradoxalment del deute per pagar el nou deute que ens ha generat el rescat; són cada cop més rics i obtenen beneficis de la crisi mentre la majoria les passem magres; es queden amb les nostres vivendes mentre nosaltres les continuem pagant; frisen per obtenir tot el pastís de les nostres pensions; renyen els estats si inverteixen massa en despesa social o pública (què s'han cregut?); posseeixen agències que no van preveure la crisi i que ara tenen les nostres vides a les seves mans i es permeten el luxe de guiar els polítics i fer terrorisme amb la por; mantenen els paradisos fiscals on s'amaga bona part del diner que se'ns escatima... i no continuo perquè la llista seria molt més llarga.
A sota de la piràmide, amb una base mil vegades més ampla, estem tots els altres: incloent-hi (i aquí rau la gravetat de la situació) les institucions, els estats, els polítics votats, tots els instruments de sobirania política que ara són només decorats de cartró-pedra. Tots al seu servei.
El diner, el capitalisme voraç, ha convertit el món en una societat de matriu primitiva on els més forts dominen sense control ni aturador tota la humanitat. Ja no hi ha democràcia perquè no hi ha sobirania, i si no hi ha sobirania hi ha una dictadura del diner. Aquest és el nostre món.
Votar no té sentit mentre els polítics mirin cap a dalt, que és el que han fet els darrers trenta anys arreu, donant prebendes a la gran banca i a les grans corporacions, de qui depenen, de qui depenem.
Hauríem de negar-nos a viure en la mentida, a perdre passivament el control de les nostres vides, a no poder fer res sense el permís de les agències o del FMI o del sumsum corda. Ja n'hi ha prou!
Font: blocs.mesvilaweb.cat
