El conseller Boi Ruiz ha revelat que investigarà aquells centres que ja han aplicat les mesures d’estalvi abans que el Departamanet hi hagi donat el vistiplau.
- “No m’ha sorprès [la magnitud de tot plegat]. [...] Conec molt bé el sector.”
- “Estic parlant de canviar la comunicació en el sentit de tenir accés directe als ciutadans. [...] El Departament [parlarà més] directament amb les persones. [...] Mirarem d’aprofundir en la relació directa.”
- “El doctor Vilardell no ha dit res que no hagués dit des del primer dia. [...] Ha estat un ferm defensor que el problema de la sanitat està en el seu finançament. Ho compartim. La situació ara no passa [...] perquè tinguem més diners. Haurem de resoldre els problemes amb els diners que tenim.”
- “Nosaltres no estem retallant res ni estem estalviant. [...] Un exemple: [...] tenim 90 [...] i hem de fer tot el que ja fèiem amb 100. No hi ha una voluntat activa del govern de treure diners del pressupost de Salut, sinó tot el contrari.”
- “Ja veuran quan es presentin els pressupostos que la proporció de pes de les polítiques socials: Salut, Dependència i Ensenyament pesen més en el conjunt que la resta de departaments [junts].”
- “[Que es tanquin quiròfans o hi hagi menys llits] no [és una retallada], és l’efecte de tenir menys diners. La retallada és un acte actiu. No podem retallar. Garantim que, amb menys diners, [farem el mateix]. [...] Això només té un impacte que ens poguem permetre. [...] Les persones que necessitin una atenció determinada i puguin esperar en el temps, hauran d’esperar. [...] Aquells quiròfans que havien d’operar aquestes persones, deixaran de funcionar durant aquests períodes de temps. [...] Efecte dòmino: opero menys persones, necessito menys llits.”
- “Això requereix que les persones [...] esperin per criteri del metge.”
- “A sota [del pla de xoc] hi ha tota una trasformació important del sistema sanitari que [...] no tenim temps de fer perquè s’hauria d’haver fet temps enrere. El que era important, ara és urgent.”
- “Als hospitals els hem dit: ‘[...] digui’ns quina activitat clínica podran fer de menys perquè no tindrem diners per pagar-li.”
- “Hi ha escenaris electorals sindicals en el sector salut [...] que no seria desitjable que contaminessin determinades coses, com les eleccions municipals.”
- “No [es tancaran plantes d'hospital].”
- “No [es tancaran quiròfans]. No es tancarà ni un sol quiròfan de cirurgia programada, no es tancarà ni un sol quiròfan d’urgències. Aquells quiròfans complementaris que obrien a les tardes per [...] fer activitat extraordinària, als hospitals que no puguin fer aquesta activitat, periòdicament es tancaran.”
- “No s’acomiadarà personal mèdic ni d’infermeria.”
- “Són mesures anecdòtiques. [...] Hi ha hospitals on l’aigua es cobra i d’altres o no es cobra. [...] L’aigua del menjar no és una prestació pública. [...] El tema de les tovalloles va ser malinterpretat, [...] no és una mesura del Departament de Salut. [...] Em sembla una barbaritat que hagis de portar al tovallola de casa.”
- “No [es deixaran de subministrar medicaments o fer tractaments com la quimio amb pacients de poques possibilitats de superar-la], ni pensar-ho.”
- “Als centres d’atenció primària i hospitals, les obres estan totes reprogramades.”
- “Estudiarem [si amb les mesures del pla de xoc es poden mantenir els 6 mesos màxims d'espera] quan sapiguem la llista d’espera com a conseqüència la disminució d’activitat dels nostres centres.”
- “No hi haurà una nova retallada de sou. Es faria amb un acord entre els professionals.”
- “Volem que els hospitals siguin sense parets i sense paper. Si hem d’aproximar un servei al ciutadà, ho farem, [...] però no farem cap hospital.”
- “No [es privatitzarà cap hospital].”
- “Ens varem reunir la setmana passada amb tots els representants del sector, [...] semblava que tot anava bé. Hem de preguntar per què hi ha hagut aquest canvi d’actitud.”
- “Defensem profundament el model de proximitat i volem donar-hi qualitat. Aquest model no pot créixer continuament. [...] Volem un model de proximitat de serveis més que d’estructures físiques.”
- “La situació del país obliga a aquest tipus de mesures, no perquè volguem, sinó perquè els diners no hi són i no tenim ningú que ens els deixi.”
- “La Seguretat Social no finança l’atenció sanitària des de l’any 90. [...] Paguem les pensions, l’atur i la baixa laboral. [...] L’atenció sanitària es paga amb els impostos universals.”
- “No té cap sentit enviar un malalt cap a casa. [...] Alguna cosa ens falla. [...] He rebut denúncies d’aquest tipus i hem obert expedients informatius en cadascun d’aquests centres [on se m'ha informat].”
- Sobre el cas del David Montesinos: “Vaig rebre una carta de la Mònica [la seva mare]. Vam mirar què havia passat exactament. [...] El clínic corresponent i ens dóna una explicació que ens fa pensar que no hi ha hagut una entesa entre el professional i la mare. He citat la mare perquè em vingui a veure. [...] El criteri clínic d’aquest noi no és d’intervenció immediata. Segurament, té un factor que va entendre la mare equivocadament: manca una mica més de creixement per fer una intervenció definitiva. [...] Crec que hi ha hagut un error de comunicació metge-malalt.”
- “Tenim un sistema [sanitari] que ha de tenir el mateix volum però amb més múscul i menys greix.”
- “[Hi ha una] aliança estratègica de col·laboració entre l’Hospital de Campdevànol, Mollet, Clínica Plató i Sant Rafael. Li diuen ‘l’aliança dels quatre gats’, perquè són quatre hospitals petits. Els quatre per separat no tindrien la capacitat que tenen els quatre junts. A Osona, l’Hospital de Vic, de Campdevànol i d’Olot, fan ‘l’aliança del porc senglar’.”
- “Podem permetre’ns tenir tres equips de trasplantaments cardíacs a la ciutat de Barcelona cada dia de guàrdia pel nombre de trasplantaments cardíacs que fem? [...] Prendrem una decisió a curt termini.”
- “Els immigrants mentre tinguin la targeta sanitària com qualsevol altre ciutadà tenen els avantatges i inconvenients que la resta de ciutadans. [...] Hem d’atendre el pacient en igualtat de condicions, vingui d’on vingui.”
- “Tenim un problema d’estat. És l’estat que decideix ser solidari, fer unes determinades lleis d’immigració que tenen diferents impactes en les comunitats autònomes.”
- “No serveixen les polítiques de ‘jo convido i tu pagues’.”
- “El 10% no és l’ajustament que fan totes les conselleries. [...] Hi ha conselleries que arriben a un 30%. [...] En el cas de la meva conselleria, pot ser que no arribi a un 10%, però està a l’entorn del 10%”.
- “[Si em demanen el doble de retallada] és impossible. Ens hi neguem. És tremendament costós.”
- “Espero que la resta de comunitats facin aflorar el seu deute de veritat després de les eleccions.”
- “El nostre país està en aquests moments ’semiintervingut’.”
- “Vam fer un creixement expansiu de la nostra xarxa sanitària una mica desordenat.”
- “El debat polític de futur [és el del copagament]. I això ja és l’any que ve. [...] Hem de revisar profundament el finançament del nostre sistema sanitari.”
- “Aquesta legislatura no hi haurà copagament. [...] El copagament és una paraula que ha estat cremada. [...] Abans que copagament, pacte fiscal.”
- “L’Estatut d’Autonomia de Catalunya és l’únic que especifica que la sanitat ha de ser gratuïta.”
- “La consellera Geli, que va fer un traspàs excel·lent, [...] em passa un tancament [d'exercici] previst de 600 milions de dèficit. [...] I a més em traspassa 3 o 4 hospitals nous posats en funcionament a meitat d’any.”
- “Hi ha una llista de coses que es feien en un criteri d’estar en una fase de creixement. Però no van admetre [...] que aquesta fase creixement havia acabat el 2008.”
- “En el cas [que explicava el Diari de Tarragona sobre l'Hospital Joan XXIII] [...] és que el metge s’havia oblidat de programar la operació del malalt. [...] I en lloc de dir que era havia comès un error, [...] li van dir per escrit que era una retallada. [...] Hem de calmar tothom [...] i hem de ser més responsables.”
- “Ara tinc una discussió amb Aragó [...] perquè es va decidir no fer receptes de malalts crònics a la costa de Tarragona a la gent que fa una estada a Catalunya per un determinat temps. [...] A la Franja de Ponent passa exactament igual. [...] Els problemes sorgeixen perquè Madrid va decidir que els acords entre comunitats limítrofes no servien, i anava tot al fons de cohesió.”
- “[Leire Pajín] que es preocupi que tinguem 1.400 milions que se’ns deu i que es preocupi de convocar el Consell Interterritorial de Sanitat que encara no ha convocat. [...] És com si el govern fos absent.”
Entrevista d'actualitat
