Les retallades assistencials descrites en els plans de xoc que els 64 hospitals públics de Catalunya han enviat a la Conselleria de Salut, i que molts centres ja han començat a aplicar, són molt traumàtiques per a la xarxa sanitària -ho seran de seguida per als usuaris- però amb prou feines compleixen entre el 30% i el 50% de l'objectiu d'estalvi ordenat des de la Generalitat.
Aquests plans exposen una disminució del nombre de pacients atesos en tots els serveis però sense arribar a suprimir cap especialitat, ja que això exigiria modificar el Mapa Sanitari de Catalunya. Per acatar del tot l'exigència de Salut, indiquen les patronals dels hospitals concertats, serà imprescindible deixar d'oferir prestacions mèdiques que fins ara s'havien considerat intocables, una gamma d'especialitats previstes en la llei general de sanitat espanyola que cobreix totes les possibles demandes mèdiques dels ciutadans.
Així ho han exposat al conseller de Salut, Boi Ruiz, els directius de les entitats que representen els 56 hospitals públics que concerten la seva assistència amb la Generalitat.
Josep Abelló, president del Consorci de Salut i Social de Catalunya, va sol·licitar la setmana passada, en nom dels seus associats, una entrevista amb el titular de Salut o amb el president Artur Mas, amb la finalitat de reiterar-los la impossibilitat de complir amb l'estalvi ordenat, de manera que deixen a les seves mans qualsevol decisió que comporti eliminar prestacions incloses en la cartera de la sanitat pública.
Un canvi d'aquest calibre exigirà la responsabilització del Govern, indiquen. Una altra patronal, la Unió Catalana d'Hospitals (UCH), ha informat a Ruiz que els plans dels seus centres amb prou feines aconsegueixen entre un 3% i un 5% de rebaixa, lluny del 10% pretès. «Arribar a xifres superiors exigirà canviar el model sanitari i modificar l'estructura dels centres i les plantilles», va indicar la UCH.
DECISIONS DRÀSTIQUES
Els plans de xoc dels vuit hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS), propietat de la Generalitat, tampoc s'ajusten a l'objectiu d'estalvi ordenat. Programar menys operacions als quiròfans d'activitat matutina, relegar sense terminis les intervencions menys greus, reduir l'estada en unitats de cures intensives (uci), acotar l'admissió a urgències i tancar plantes d'hospitalització només permetria arribar a la retallada prevista si tot això s'apliqués en unes proporcions que els facultatius consideren inassumibles. I tampoc s'aconsegueix sumant-hi l'estalvi que representarà no contractar personal eventual d'infermeria.
La pressió sobre els responsables dels serveis és enorme, i aquests la transmeten als seus equips en forma de decisions dràstiques o «arriscades», en opinió dels especialistes consultats. En les àrees quirúrgiques de l'Hospital Clínic, per exemple, tant la de cirurgia toràcica com la traumatològica, existeix la indicació -«mai per escrit», explica un cirurgià- de programar el mínim de pacients que sigui possible. Els no admesos queden en una llista d'espera d'execució imprevisible.
Els cardiòlegs intervencionistes que atenen els serveis d'hemodinàmica -risc coronari- als hospitals de Bellvitge, Germans Trias i Pujol (Can Ruti), Vall d'Hebron i Clínic han rebut la indicació de reduir l'ús de stents impregnats amb fàrmacs en pacients que pateixen una angina de pit o un trombe arterial que podria causar infart. «Només ens permeten posar-ne al 50% dels pacients tractats», expliquen diversos especialistes. Un stent és una diminuta pròtesi metàl·lica i cilíndrica que s'insereix a l'artèria obstruïda i manté obert el pas de la sang. Quan l'stent va impregnat amb fàrmac, aquesta substància impedeix futures formacions de trombes, però el seu cost supera els 1.600 euros per unitat. Sense fàrmac, costa 1.000 euros. Aquesta decisió ha generat un notori malestar en els especialistes d'aquestes àrees, que fins ara eren considerades altament eficients.
Font: elperiodico.cat
