Les declaracions inacceptables de Boi Ruiz

Les declaracions del conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz en el sentit que 'la resistència dels professionals sanitaris a l'aplicació de les mesures de contenció de la despesa hospitalària "no seria tant per l'impacte sanitari" d'aquestes, com "per la seva repercussió sobre els ingressos d'aquests professionals", ja que deixant d'operar a les tardes perdran els recursos complementaris que aquesta activitat els reportava', insistint en què aquests són considerables, com si de controladors aeris es tractés, són, a més d'un insult a un col·lectiu professional, un menyspreu absolut cap a la resta de col·lectius de la sanitat, una ignorància de la ciutadania de la que sempre es parla però que mai s’escolta, una mentida més per intentar trencar la creixent unitat entre el personal que presta l'atenció sanitària i la població que la rep, en defensa d'unes prestacions certament amenaçades, i una prova de la soledat en què ha entrat el conseller i el govern que l'acompanya.


Un insult perquè pretén que tot el col·lectiu mèdic treballa per l'ànim de lucre que ell defensa en l'exercici de la medicina. El senyor Ruiz sap perfectament que tots els metges i les metgesses que es manifesten no són cirurgians i cirurgianes que cobrin de més, sap que els i les MIR perceben salaris miserables pel treball que desenvolupen i no volen fer totes les hores a què es veuen obligats/ades, menys si no les cobren, i sap que, més que acceptable, és exigible que es contractin metges de torn de tarda per deixar de fer hores extres i per optimitzar la utilització de les instal·lacions sanitàries. 

Un menyspreu cap a la resta de treballadors i treballadores de la sanitat que es mobilitzen perquè patiran tot el conjunt de conseqüències d'una reconversió sanitària salvatge com la que Boi Ruiz vol implantar, que van des d'acomiadaments massius de personal (i no val a dir que es tractarà de personal eventual quan aquest arrossega aquesta condició des de fa 20 anys), fins a haver de fer front, el personal que quedi, a una atenció sanitària tan precària com als anys 60. Precària laboralment per altres mesures que descaradament se'ns anuncien i que practiquen les empreses que sempre ha defensat Boi Ruiz, les que gestionen les àrees privatitzades i que estan generalitzant el mileurisme en la sanitat. Precària professionalment perquè, com atendrem, sense personal i sense mitjans, la pressió assistencial que, per força, es generarà? 

Una mentida més que, com les anteriors (no hi hauran acomiadaments, no hi haurà disminució de l'atenció, escoltarem la veu dels metges i dels usuaris...), ningú ja no es creu. Mentides intencionades per evitar una reacció social inevitable que, quan ja els propis gestors de la sanitat li han dit que és impossible mantenir aquestes mesures, el porten a una soledat que, com la de Gadafi, només el condueix a una resistència numantina, a la rectificació o a la destitució. 

Estem en uns moments crucials en la defensa del nostre encara insuficient estat de benestar, per molt modèlica que es pretengui la nostra sanitat. L'ocultació, les mentides i les barbaritats tenen un límit. Els gestors més conscients han de començar a presentar-li dimissions. Voleu esperar la manifestació del 14? Espereu, però ni un dia més. Altrament, la guerra social desencadenada per aquests inconscients també anirà contra vosaltres. 

No al desmantellament de la sanitat pública! Gerents de la sanitat, dimissió! 

Boi Ruiz, no més insults, destitució!  

Concentració, dijous 14 d’abril, a les 6 de la tarda, a la Pça. Sant Jaume de Barcelona

* Llegir comunicat original: aquí