Si el govern de la Generalitat no rectifica, el pressupost que rep la Corporació de Salut Maresme i La Selva per prestar els serveis sanitaris a la població es veurà reduït en un 10%.
Però per on retallem? Qui decideix a Blanes i Calella per on es passarà la estisores? La resposta és preocupant. La Generalitat entrega uns diners a la CSMS per tal de prestar els serveis, però és la Corporació que decideix com els gasta. I qui és la Corporació? La CSMS és un organisme que gestiona la major part dels serveis sanitaris a la nostra zona i on estan representats els ajuntaments de Lloret de Mar, de Blanes i Calella. També està representat el Departament de Salut, qui és qui transfereix els diners públics i l'encarregat de controlar com es gasten aquests diners.
Tots aquests estan representats en el Consell Rector qui és, en teoria, controla tot el que fa l'equip gestor. Així, en principi, les decisions que es prenen en la gestió de la Corporació les prenen els representants dels ciutadans: els alcaldes de Lloret, Blanes, Calella i el representant de la Generalitat. És per això que des d'aquesta redacció ens hem posat en contacte amb els alcaldes de Calella i Blanes per tal de saber quins criteris es farien servir a l'hora d'afrontar la nova situació econòmica.
La nostra sorpresa va ser que cap d'ells va voler explicar cap d'aquestes decisions i es van limitar a adreçar-nos a l'equip gestor de l'hospital. Per a que s'entengui el que vol dir això, és com si li preguntéssim a un alcalde pel criteri a l'hora de decidir quins carrers s'asfaltaran i quins no i l'alcalde ens digues que hem de parlar amb l'empresa contractada per fer els treballs.
Això no seria greu si no fos per dues coses molt preocupants. la primera, la manca de transparència en totes les decisions que es prenen per part de l'equip gestor. La segona, els forts lligams que uneixen als representants dels interessos dels ciutadans i l'equip gestor dels diners públics.
Manca de transparència.
És veritat que la Corporació presenta tota una sèrie de papers, auditories i balanços al Govern de la Generalitat, tal i com marca la llei. Però també és veritat que el ciutadà té un accés gairebé impossible a aquestes dades. Hem preguntat als alcaldes de Blanes i Calella -aquest últim el que té major representació al Consell Rector- sobre diferents despeses de la Corporació.
Per exemple: quants diners paga la Corporació a la patronal hospitalària CHC -un ens que té la seva seu a un palau a Pedralbes i que desplega 'solucions de gestió sanitària arreu del mon- però no hem obtingut resposta. Tampoc hem obtingut resposta sobre el cost dels molts informes que la Corporació contracta a aquesta mateixa patronal ni tampoc del contingut d'aquests informes. De la mateixa manera, no hem obtingut resposta sobre els diferents serveis que contracta la Corporació al CHC ni el seu cost. Hem volgut saber quin percentatge del pressupost que gestiona la Corporació es destina a contractacions 'sense publicitat', es a dir, despeses que no cal justificar i per a les que no es necessita concurs públic...
Segons els alcaldes i els gestors de la Corporació, no estan obligats a fer públiques aquestes dades. Potser no ho estan des d'un punt de vista legal, però tenint en compte que ens trobem en un escenari on milers de persones veuran com els serveis que paguen es restringiran sensiblement, seria un detall i una mostra de compromís amb la ciutadania que responguin amb claredat a totes les preguntes que tinguin a veure amb la gestió dels diners dels ciutadans... Encara que no estiguin obligats per llei.
La segona qüestió que no convida gaire a creue que els interessos dels ciutadans estan ben representats és la intensa relació entre els membres del Consell Rector (qui ha de controlar la despesa i decidir les retallades) i l'equip gestor, que en teoria està sota les ordres del Consell Rector.
El primer exemple d'aquestes relacions estretes és el del gerent de la Regió Sanitària de Girona, Joaquim Casanovas Lax. L'ens que Casanovas Lax dirigeix té entre d'altres funcions, controlar que l'equip gestor de la Corporació compleixi amb el que està establert al contracte entre la Generalitat i la Corporació i sobre la qualitat dels serveis que presta. Però resulta que Casanovas Lax, setmanes abans de ser anomenat per aquest lloc de feina era un dels alts càrrecs de l'equip gestor de la Corporació.
És a dir que qui controla l'equip gestor de que facin be la seva feina era fins fa uns dies, part d'aquest equip gestor. Tornant a l'exemple de l'asfaltat dels carrers és com si el que fa uns dies era director de l'empresa que fa l'asfaltat fos qui controlés que l'empresa fa bé els treballs. Tampoc convida a confiar en com s'aplicaran les retallades el fet que dos dels tres alcaldes que representen als ciutadans hagin treballat durant anys per al mateix equip gestor.
Xavier Crespo, alcalde de Lloret, va haver de deixar la seva feina de directiu ala Corporació per fer-se càrrec de l'alcaldia i, com a representant de l'ajuntament de Lloret, ocupés un lloc al Consell Rector que controla l'equip gestor.
El cas de Josep Trias és similar.Quan va assumir l'alcaldia, Trias es va apujar el sou un 20% dient que 'al sector privat cobrava més'. Aquest 'sector privat' al que va fer referència no és un altre que l'equip gestor de la Corporació, on també desenvolupa un important càrrec -directora d'infermeria- la seva dona Lourdes Munné.
En aquest punt cal dir que aquestes estretes relacions entre els representats dels ciutadans i l'equip que ara mateix està decidint on s'apliquen les estisores no són en absolut il·legals ni contradiuen cap llei d'incompatibilitat. Però en un escenari on milers de ciutadans veuran com se'ls retallen serveis als que per llei tenen dret i que han pagat amb els seus diners, seria bo que fessin esforços extres per respondre a les preguntes i inquietuds d'aquests ciutadans.
En comptes d'això, la resposta d'aquests representants del poble ha estat el silenci. I no només no responen als mitjans de comunicació. Els sindicats que representen als treballadors també es queixen d'aquesta manca de transparència. L'excusa que donen és que estan treballant per veure quins són els serveis que retallaran i que encara no ho saben. Però no haurien d'estar aquests sindicats representats a la taula on es decideixen aquestes retallades? No haurien d'estar informats els ciutadans de les diferents opcions que hi ha per fer front a les retallades? Sembla que no. Mentre tothom sap que es retallaran serveis, les decisions les estan prenent d'esquenes a la ciutadania que paga la factura i que veurà els seus drets retallats. Qui decideix si s'han de tancar els quiròfans per la tarda o, en comptes d'això s'han de retalla un 25% els sous dels directius, que en molts casos superen els 80.000 euros anuals? Qui decideix si es fan fora treballadors que cobren 900 euros al mes o es renegocien els contractes amb diverses empreses privades que presten serveis a la Corporació? Haurem de tancar llits als hospitals o haurem de deixar d'encarregar informes dels quals és impossible conèixer el preu i els continguts?
La pregunta, en definitiva és: estem assumint tots per igual aquestes retallades o seran els usuaris i els treballadors els que hauran de carregar amb tot el seu pes?
Sigui com sigui, l'hermetisme demostrat pels nostres representants i la manca de voluntat de donar explicacions més enllà del que estan obligats deixen al ciutadà amb la impressió de que els seus interessos estan al final de les prioritats. Si en aquests temps tan difícils els nostres representant volen que confiem en ells, han de fer un esforç que vagi molt més enllà del que estan obligats. Una altra cosa significaria que ens demanen 'confiança cega'. Davant la greu situació que afrontem com a societat, la 'confiança cega' no té cabuda.
Font: dempeus.nireblog. com
