Les tisorades s'executen en silenci, sense cap més explicació al personal que les imprescindibles - El Clínic elimina una exclusiva unitat dermatològica i la Vall d'Hebron clausura els 40 quiròfans de tarda.
L'Hospital Clínic, de Barcelona, disposa aquest any -en principi- de 24 milions d'euros menys que el 2010. La retallada pot ser molt més gran després de les eleccions d'aquest diumenge, quan Salut exposi amb claredat la segona part del seu pla de restriccions, la que al·ludirà al tancament de serveis en funció de la seva situació geogràfica i l'acumulació de pacients en els que segueixin oberts.
Per complir aquesta primera fase de la tisorada, el Clínic suprimeix de forma indefinida 71 llits d'hospitalització, decisió que afecta diversos serveis: el 3 de juny que ve desapareixerà la seva exclusiva sala de dermatologia, unitat de referència a tot Espanya per a l'ingrés de malalts amb melanoma (càncer de pell) i malalties autoimmunes de la pell, com el lupus eritematós. Els 16 llits del servei seran ocupats per la unitat de geriatria que s'eliminarà de la Maternitat.
Els cinc quiròfans que operaven a la tarda se suprimeixen des del juny. L'àrea de proves de diagnòstic per la imatge que funcionava a la tarda ha deixat de fer-ho. S'eliminen llits de pneumologia, de cardiologia, de les unitats de cures intensives i de ginecologia. Tot l'hospital ja està afectat per algun tancament o supressió d'activitat, segons consta en el pla presentat a la junta clínica del centre. «Les retallades ja estan en marxa, no són intencions, sinó fets», resumeix Sergi Hurtado, tècnic radiòleg del Clínic i membre de la junta de personal. En total, el Clínic deixarà de fer aquest any 1.450 intervencions quirúrgiques en relació amb el 2010. Ingressarà 4.753 malalts menys i deixarà d'atendre 17.843 consultes ambulatòries, a més de 8.839 urgències. A això obliga el contracte d'activitat que li ha presentat la Generalitat. Si s'excedeix, tindrà dificultats per cobrar.
L'ATURADA ESTIVAL / I encara no ha arribat l'alentiment dels estius. El tancament estival és el moment d'estalvi idoni per als vuit hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS), que no depenen de contractes d'activitat i que únicament poden abaratir costos deixant de contractar personal. A l'hospital de Bellvitge, entre el juny i l'octubre deixaran de funcionar 13 dels seus 31 quiròfans. Això permetrà tancar 216 llits d'hospitalització, cosa que facilitarà deixar de contractar el 75% de les infermeres suplents.
A l'hospital de la Vall d'Hebron l'estratègia és semblant: un 50% dels quiròfans deixaran de funcionar al juliol, cosa que permetrà clausurar 300 llits fins a l'octubre i evitarà els contractes d'infermeres. Sense esperar que arribi l'estiu, la Vall d'Hebron ja ha suspès l'activitat de 40 quiròfans en què s'operava a la tarda. Això significa que hi haurà més pacients en espera, fet del qual el conseller Boi Ruiz no parlarà fins després de les eleccions. A la resta de l'ICS la retallada té la mateixa mesura.
El silenci en què es va sumir el sector fa tres setmanes, empès per la presidència de la Generalitat, ha anat acompanyat d'explícites indicacions sorgides del Govern, que insten a usar eufemismes per evitar termes com tisorada, llista d'espera indefinida i retallada. En una recent reunió amb la indústria de material quirúrgic, Ruiz va lamentar haver-se «equivocat» per parlar de retallades abans del 22-M.
