Als 93 anys, Stéphane Hessel s'ha convertit en un ídol de la joventut. L'opuscle Indigneu-vos, de només 60 pàgines, supervendes traduït a una trentena d'idiomes, ha tingut un èxit particular entre les noves generacions.
La seva crida a la revolta pacífica davant les injustícies ha arrelat en un context de crisi econòmica i de desemparament de la població davant els abusos dels poderosos. Ahir a la tarda, a la seva residència, al sud de París, aquest venerable diplomàtic de carrera i heroi de la Resistència francesa -es va escapar de diversos camps de concentració nazis- va reflexionar per a EL PERIÓDICO sobre la revolta pacífica de les víctimes de la crisi a les ciutats espanyoles.
-¿Quina opinió li mereix el fenomen que protagonitzen a Espanya els ciutadans que han decidit acampar a les places, a l'aire lliure, per protestar contra el sistema polític i econòmic?
-És normal que els ciutadans expressin el seu descontentament. Resulta evident que la crisi està lluny de resoldre's, i que els estats, malgrat els esforços que han fet per salvar els bancs, no han atacat el problema fonamental de l'economia financera. És lògic que la gent que pateix les conseqüències de tot això reaccioni i s'indigni.
-¿Creu que el seu llibre els pot haver inspirat a l'hora de sortir al carrer?
-Si el meu llibre els ha inspirat estic content d'haver contribuït a generar una actitud de protesta, sempre que sigui pacífica i que no degeneri en violència. La indignació és una forma útil de fer arribar als governants un missatge que els faci reflexionar.
-Quan va escriure el seu pamflet ¿va pensar que tindria tant d'èxit i que propulsaria un moviment ciutadà?
-Estic agradablement sorprès de la resposta que ha tingut aquest llibret. Pretén fer reflexionar la gent jove i la que no ho és tant sobre els problemes mal resolts de la societat. El que he expressat, simplement, interessa a la gent. Però només és una crida, un manifest per remoure les consciències, no aporta les respostes.
-¿I quines han de ser, segons el seu parer, aquestes respostes als problemes de la nostra societat?
-Les hem de buscar en altres llibres, que estan més elaborats i que demanen més temps de lectura. Per exemple, La Voie (La via), d'Edgar Morin, o l'assaig de Susan George, del moviment altermundialista Attac, Sus crisis, nuestras soluciones.
-¿Quina opinió li mereix la idea de protestar acampant al carrer?
-Les manifestacions formen una part habitual del sistema democràtic. Són una expressió de la democràcia, amb la condició que no siguin violentes. La revolta social és legítima sempre que es mantingui l'ordre.
-Els governs no sempre ho entenen així....
-Un Govern que es considera intel·ligent escolta el que passa al carrer. Que el missatge sigui o no ben rebut depèn de la força de la manifestació. El que observem al món és que les protestes pacífiques obliguen els dirigents polítics a reaccionar.
-¿Com veu el paper d'Internet?
-La seva capacitat de relacionar la gent i de posar-la d'acord juga un paper molt important. És un instrument molt útil per a la llibertat d'expressió.
