El nou calendari d’estiu que es va treure de la màniga el Departament de Salut ja ha començat i els hospitals catalans encara no saben a què atendre’s. El Govern va posposar per després de les eleccions aquesta part de la retallada, però les concrecions encara es fan esperar.
“A delegats d’hospitals de Barcelona com Bellvitge o Vall d’Hebron els han dit que en pocs dies arribaran ‘papers’”, assegura la portaveu de CCOO en matèria de Sanitat, Carme Navarro. ‘Papers’ vol dir documents que donaran pistes als gerents per aplicar una tisorada que promet deixar els hospitals tremolant.
En teoria, aquesta mena de període especial de quatre mesos que arriba fins a finals de setembre havia de començar l’1 de juny, però les ordres del Departament que lidera Boi Ruiz encara no han arribat. Amb això, el marge de negociació per als sindicats es redueix pràcticament a zero, i algunes gerències han optat per la unilateralitat i han començat a aplicar mesures d’estalvi que passen per tancar llits o quiròfans i acomiadar personal eventual.
La queixa dels sindicats és unànime quan es tracta de valorar la voluntat negociadora de la Conselleria. Aquesta segona part de la retallada, que es va deixar per després del 22-M, és la que ha d’afectar al “reordenament dels serveis assistencials” –Francesc Homs dixit-, i el Govern va optar per endarrerir-la, van dir, per ampliar la negociació.
Menypreu
Res d’això ha passat. El Govern va aconseguir aplacar en part les protestes que amenaçaven el càrrec de Ruiz i milers de vots a les municipals. I ara se sent avalat per les urnes. Tant, que ha optat per “demanar responsabilitat als sindicats sense donar-nos capacitat d’influir”. “És que no tenim ni les dades”, es lamenta Raquel Gil, portaveu d’Igualtat i Polítiques Socials.
El fet d’ignorar al sindicat es torna gairebé menyspreu quan aquests reclamen transparència en els números al conseller Ruiz i el seu equip. La portaveu de CCOO es queixa que els van tractar “pràcticament de ximples” quan vam demanar la desviació del pressupost de 2010 per comprovar l'ancanç de la tisorada real, que aquest diari calcula en un 14% si el desviament és de 850 milions, com assegura Navarro que els va confirmar el Departament.
Així doncs, i a l’espera que el Conseller doni més explicacions, ningú sap ben bé fins on arribarà la tisorada. Si que es sap, perquè està a l’avantprojecte de pressupost del CatSalut, que per aquest any no hi ha cap partida de costos per a l’Institut de Diagnòstic per a la Imatge (IDI), el que fa témer als sindicats que la privatització és imminent. O que el Consorci Sanitari de Barcelona, que gestiona tots els hospitals públics de la capital, és el més afectat per la retallada amb gran diferència, amb una reducció de la inversió de quasi el 18%.
Mobilitzacions
Davant d’aquestes mesures, que els sindicats veuen com “l’inici d’un canvi de model”, s’esperen respostes. Navarro reconeix que els dimecres de protesta “s’han institucionalitzat” i d’alguna manera, han perdut el seu efecte.
És per això que els distints sindicats busquen noves fórmules de protesta que aconsegueixin un difícil equilibri: “debilitar la imatge del Govern i el conseller sense perjudicar a l’usuari”. Per a CCOO i UGT, no és nou, la vaga “és una opción”, inclosa la indefinida. Però no tenen clar que sigui la millor opció.
També ho pensa així Juanma Martín (CGT), que enraona que “són temps difícils per a una vaga, ja que simplement sumes més feina al dia següent” i “no està clar que perjudiqui al Govern, ja que intentarien instrumentalitzar-ho per tots els mitjans”.
Amb tot, la CGT promou una sèrie d’acampades als hospitals que han quallat en alguns, com el de Viladecans, on la primera nit s’hi van quedar més de 30 persones i seguirà mentre l’assemblea de treballadors ho consideri oportú.
