Els esforços per reduir la despesa sanitària aposten, entre d'altres, per potenciar la cirurgia major ambulatòria i l'hospitalització domiciliària com a mesura d'estalvi.
L'objectiu és alliberar 50.000 dels 780.000 llits que s'ocupen cada any, cosa que suposaria un estalvi d'entre el 40% i el 60% del cost d'ocupació d'un llit d'hospital. Una altra mesura, inclosa en la llei òmnibus, és la que preveu que als centres sanitaris públics s'hi pugui prestar assistència mèdica privada. Ara per ara, la llei ho impedeix, però el govern enllesteix un document per modificar-la.
Una de les modificacions que introduirà la nova llei òmnibus, encaminada a l'estalvi i l'optimització de recursos en matèria sanitària, fa referència a l'ús de les instal·lacions de titularitat pública. La llei actual diu que els centres i els serveis de l'Institut Català de la Salut (ICS), en les quals estan inclosos la majoria dels grans hospitals públics, no es poden utilitzar per prestar-hi assistència sanitària privada de cap mena.
La nova llei, que el consell executiu preveu aprovar a finals de juny, obre les portes perquè els centres de l'ICS es puguin utilitzar per prestar assistència sanitària privada.
El Departament de Salut considera una via oportuna, en el moment de crisi actual, la possibilitat de treure rendibilitat d'unes instal·lacions altament qualificades per tal de poder refinançar una sanitat pública que arrossega un dèficit molt elevat.
El pressupost de l'Institut Català de la Salut, que engloba la majoria de CAPs i hospitals com la Vall d'Hebron, Bellvitge o Can Ruti, tindrà aquest any per primer cop un pressupost inferior a l'any anterior. Si l'any passat la despesa final va ser de 3.000 milions d'euros, aquest any està previst gastar gairebé un 10% menys.
Es preveu que la nova llei, que permetrà injectar capital procedent del sector privat a les arques de la sanitat pública, entri en vigor en els pròxims mesos després de passar per l'aprovació parlamentària, en un moment en què el Departament de Salut ja ha començat des del gener un procés de retallades que comporta gradualment el tancaments de quiròfans, la reducció de plantilles i un estalvi de 21 milions d'euros en nòmines variables.
També es vol potenciar els programes de cirurgia major ambulatòria i l'hospitalització domiciliària. Aquesta modalitat, que ja utilitzen 23 hospitals de Catalunya, alguns amb més de deu anys d'experiència, representa un estalvi d'entre el 40% i el 60% del cost d'ocupació d'un llit d'hospital.
