Fa uns dies que l'hospital de Figueres ha incrementat els seus serveis en el nou edifici annex al seu centre, en el qual s'hi han traslladat les unitats de diàlisis i d'urgències, amb una notable millora de les seves instal·lacions i quedant així alliberats els locals que abans atenien aquests serveis en altres dependències del mateix hospital. Els serveis ocupen més de sis mil metres quadrats i hi haurà dos equipaments funcionant al mateix temps durant unes hores per evitar interrompre el servei.El servei de diàlisi de l'hospital es van implantar l'any 1976 i fou el segon de la província. Va ser una notable millora, ja que fins llavors els pacients de la zona empordanesa havien de traslladar-se a la Clínica Girona que era l'única que aleshores feia aquest servei a la província. El conserge que aleshores hi havia a l'hospital havia ingressat com a malalt en el 1956 i tot seguit hagué de fer sessions de diàlisi. Havia de traslladar-se a Girona, juntament amb altres malalts de la comarca que hi havia, en cotxe cada dos dies. Aleshores fou quan es va considerar si seria rendible crear una unitat de diàlisi al dit hospital de Figueres.
Posats amb relació a l'Institut Nacional de Previsió de la Seguretat Social, es va acordar posar aquest servei a l'hospital de Figueres, el qual va començar a funcionar el mes de gener del 1976. Es va contractar un metge nefròleg, que es féu càrrec de l'import dels dialitzadors mitjançant la retribució d'una participació econòmica en la facturació de les quotes dels malalts assistits. Al cap de poc temps fou substituït per un altre nefròleg, i tot seguit un ajudant, el doctor, ja que el servei va augmentar considerablement. Tenien un sou i els ingressos pel nou servei ja anaren a compte de l'hospital. Les obres per posar en marxa aquest servei van constar uns tres milions de pessetes. El servei estava a la planta baixa de l'edifici.
Va sorgir, però, un problema. Com que el tracte amb l'Institut Nacional de Previsió va ser inicialment verbal, aquest organisme no va voler pagar les sessions dels malalts que la mateixa entitat enviava i l'hospital va començar a endeutar-se. El mes d'abril del 1979 el deute era de 14 milions de pessetes i l'hospital s'havia gastat tot un dipòsit que tenia de la venda d'unes finques. Llavors, d'acord amb els malalts atesos, decidí tallar el servei i enviar tots els malalts a Girona en ambulància. Davant d'aquesta actitud, la Seguretat Social va reconsiderar la postura i va atendre els pagaments endarrerits, al mateix temps que se signava un nou conveni i els malalts ja foren atesos directament a Figueres. L'hospital adquiria així una notable millora en els seus serveis.
Aquest hospital és una de les institucions més antigues de la població. Consta que l'any 1313 un matrimoni figuerenc va disposar que els seus béns fossin dedicats a la construcció d'un hospital per rebre i alimentar els malalts, mendicants i pobres de Crist, amb l'obligació de servir-lo personalment fins a la seva mort. Estava en un local als baixos de l'absis de l'església de Sant Pere. En el 1608, a causa que aquest hospital no funcionava bé, una altra benefactora va cedir un terreny al que avui és plaça Doctor Ernest Vila, on es va construir un nou hospital, el qual va funcionar fins el 1936, amb la guerra civil. L'edifici fou confiscat pel govern, com a hospital de guerra, el 27 de juliol de 1936. La junta directiva del centre, que presidia l'alcalde, ja no es va reunir més. Van començar a arribar soldats ferits en la guerra. Mentrestant els serveis propis de l'hospital es van traslladar a una finca particular, situada al carrer de Monturiol. Quan els bombardejos foren més forts, els serveis de l'hospital es van traslladar al poble de Vilafant, a la casa Macià.
El dia 6 de juliol del 1938, la ciutat va sofrir un terrible bombardeig de l'aviació nacionalista. Un reguitzell de bombes va caure sobre l'edifici de l'hospital que va quedar inservible. L'edifici ja no es va refer després de la guerra i avui el seu terreny són les places Doctor Ernest Vila i de Catalunya.
En el 1939, un cop acabada ja aquesta guerra civil, els serveis hospitalaris van ser atesos per la Creu Roja, en un local que tenia al carrer de Monturiol, però un any després la propietària de l'immoble va renunciar al servei ja que va dir que no era un hospital de la caritat, sinó que també s'hi atenien malalts de pagament. El 1944, els doctors Vila i Bruses, que havien inaugurat una clínica, dita de la Santa Creu, van atendre els serveis de poble de l'hospital fins el 1953. A principis del mes de setembre del 1943, l'alcalde de Figueres, acollint-se a la llei de Ciutat adoptada pel govern, va publicar un bàndol dient que el dia 8 d'aquell mes tindria lloc l'acte simbòlic de la col·locació de la primera pedra a un nou hospital de Caritat, que tingué lloc a la zona de la part posterior del parc municipal, a la ronda del rector Arolas, que era un lloc allunyat de la vila, prop del qual només hi havia l'edifici del Patronat de la Catequística, a la falda del castell. Era un terreny que el seu propietari, Enric Jaume Sala, havia venut a la Junta de l'Hospital per la quantitat de deu mil pessetes, que va pagar el mateix Ajuntament. Estava plantada de pins i es reservava per l'ampliació del Parc Bosc Municipal que va ?ocupar les terres del seu entorn.
Les obres van ser llargues i molt costoses ja que s'hagué de desmuntar una gran quantiat de terres per als soterranis i fonaments del nou edifici i van durar del 1943 al 1953. L'edifici estava inclòs dins de les proteccions del govern de les Regions Devastades per la guerra. En aquest temps, l'hospital, en el 1949, va tenir coneixement d'una important herència d'un senyor, Albert Camps, que en el 1923 havia llegat al seu germà una sèrie de finques en els pobles de la comarca de Sant Llorenç de la Muga, Albanyà i Darnius. En haver mort aquest solter en el 1939 i en tenir-ne coneixement, a l'esmentat 1949, l'hospital va reclamar l'herència que se n'havien aprofitat els seus nebot, amb la qual va poder subhastar pins de boscos d'aquells pobles i realitzar notables millores a l'hospital i en el 1976 es va posar en funcionament l'abans esmentada Unitat de Diàlisi, que es manté com l'única a la comarca i que atén un considerable nombre de pacients.
Font: Diari de Girona
