Les conseqüències relacionades amb el consum d'aigua no potable provoquen cada any més víctimes mortals al món que qualsevol mena de violència. És la dada demolidora difosa per l'ONU amb motiu de la celebració, avui dilluns, del Dia Mundial de l'Aigua, una jornada instaurada el 1993.Aquest any, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP), vol destacar la importància de l'accés a una aigua de qualitat, focalitzant els seus esforços a conscienciar ciutadans, però sobretot governs i centres de poder perquè es comprometin activament en la defensa de l'aigua de qualitat mitjançant la lluita contra la contaminació, el reciclatge d'aigües i la recuperació de recursos hídrics.
"El món té el coneixement teòric per superar aquests desafiaments i convertir-nos en millors gestors dels nostres recursos hídrics. L'aigua és cardinal per a tots els nostres objectius de desenvolupament", ha afirmat el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, en el seu missatge oficial amb motiu del Dia de l'Aigua.
En total, s'estima que a tot el món hi continua havent 884 milions de persones sense accés a l'aigua potable, segons l'ONU, un bé fonamental que repercuteix en la sanitat, la seguretat i la qualitat de vida, especialment de menors i dones. Per exemple, les malalties que es propaguen per l'aigua causen cada any la mort a més d'1,5 milions de nens o, el que és el mateix, cada 15 segons mor un nen per una malaltia causada per la falta d'accés a aigua segura per beure, el sanejament deficient o la falta d'higiene.
Els problemes de l'aigua n'entenen també de geografia i, una vegada més, és l'Àfrica subsahariana la regió en què els seus habitants en pateixen els pitjors conseqüències. A més, l'accés a l'aigua apareix clarament vinculat a la riquesa, ja que el 20% més ric de la població subsahariana té el doble de possibilitats d'accedir a aigua potable que el 20% més pobre i cinc vegades més opcions de tenir condicions de salubritat acceptables.
FALTA DE SANEJAMENT
Cada any, la contaminació de l'aigua priva a la Humanitat de recursos alimentaris, tant de pesca com agrícoles, i facilita la difusió de malalties. A més, perjudica greument ecosistemes clau, i agreuja les condicions de societats i economies de tot el planeta, una circumstància catalitzada per l'increment de la població mundial i els efectes del canvi climàtic.
Durant els últims 50 anys, l'activitat humana ha provocat la contaminació sense precedents dels recursos hídrics. S'estima que més de 2.500 milions de persones en el món viuen sense un sistema adequat de sanejament. Cada dia, 2 milions de tones d'aigües residuals i altres afluents són abocats sense cap control. El problema és més greu als països en desenvolupament, en què més del 90% de les deixalles sense processar i el 70% de les deixalles industrials sense tractar es vessen en aigües superficials.
Molts dels contaminants de l'aigua tenen efectes perjudicials a llarg termini sobre la qualitat de l'aigua, la qual cosa constitueix un risc per a la salut de les persones. En conseqüència, l'aigua dolça disponible es redueix de manera important. Alhora, la capacitat dels ecosistemes per proporcionar serveis es veu disminuïda dràsticament, a vegades amb efectes irreversibles. En conseqüència, el medi ambient es degrada per la disminució de la productivitat de la biomassa, la pèrdua de la diversitat biològica i la vulnerabilitat davant d'altres factors.
Les repercussions del canvi climàtic --com les inundacions i sequeres freqüents o prolongades-- i el creixement del nombre de fonts de contaminació vénen a afegir-se als reptes confrontats per la qualitat de l'aigua. El creixement demogràfic i els canvis en les pautes de producció i consum han comportat l'increment dels processos industrials, la mineria, l'agricultura i la urbanització, la qual cosa ha provocat l'abocament de metalls pesants, elements radioactius, toxines orgàniques i productes farmacèutics rebutjats.
Per exemple, les sequeres prolongades, especialment en ecosistemes fràgils com les regions àrides i semiàrides, disminueixen la capacitat dels ecosistemes per diluir l'aigua contaminada i mantenir l'equilibri de les funcions naturals. A les zones costaneres, ecosistemes com els manglars, els llits d'algues, i els esculls de coral estan desapareixent a una velocitat alarmant a causa de la contaminació de l'aigua.
Els ecosistemes afectats no poden fer front a l'estrès addicional generat pel canvi climàtic. En conseqüència, la seva capacitat per servir de vivers, protectors contra tempestes i embornals blaus de carboni resulta encara més disminuïda.
En algunes regions, més del 50% de les espècies ictiològiques d'aigua dolça natives es troben en perill d'extinció, i està previst que les repercussions del canvi climàtic compliquin encara més la situació.
URBANITZACIÓ SENSE CONTROL
D'altra banda, Ecologistes en Acció vol cridar l'atenció sobre l'estat d'abandonament en el qual es troben els cursos i riberes, en què les diferents administracions, denuncien, segueixen permetent que es construeixi i es portin a terme tota mena d'abocaments i altres deterioraments ambientals.
El grup estima que existeixen a Espanya més de 40.000 construccions situades dins del domini públic hidràulic i zones d'alt risc d'inundació, sent la seva majoria habitatges, tot i que també hi ha un altre tipus de construccions i instal·lacions, com ara poliesportius, càmpings, parcs públics o col·legis. Una part d'aquestes construccions es troben situades en zones de molt alt reg per a les persones, en el cas que es produeixi una avinguda.
La responsabilitat d'aquesta situació rau principalment en les diferents administracions implicades ja que, tot i que la legislació sobre aquesta qüestió és bastant clara (article 28 del Pla hidrològic Nacional), ja que exigeix a les administracions l'eliminació d'aquestes construccions, el fet cert és que les mateixes fan cas omís al que estableix la normativa, perquè considera políticament "incòmode" l'eliminació d'aquestes construccions. Les administracions implicades, i per tant amb competències en el tema, són les Confederacions Hidrogràfiques, dependents del Ministeri de Medi Ambient, així com els governs autonòmics i municipals, al dependre dels mateixos l'activitat urbanística.
Per tot això, Ecologistes en Acció considera que el risc que es produeixin successos com el del càmping de Biescas --87 morts el 1996-- o el de Turó de Reyes a Badajoz --21 morts el 1997--, s'incrementa dia rere dia. En aquest sentit, l'organització ecologista fa responsables les administracions amb competències en el tema que successos d'aquestes característiques puguin tornar a succeir, tenint en compte que podrien evitar-se, ja que si bé és cert que a mig termini no es pot saber quan, on i quant plourà, sempre se sap per on correrà l'aigua.
Alhora, Ecologistes en Acció vol cridar l'atenció sobre la falta d'eficàcia davant d'avingudes de les canalitzacions de formigó ja que, a part de suposar la destrucció del riu, concentren els cabals, incrementant la velocitat de l'aigua, i alhora generen una sensació de falsa seguretat, afavorint la construcció en el seu entorn immediat. Tot i això, quan l'aigua supera la capacitat de l'encarrilament, aquesta es desplaça sense cap tipus de control (tant al càmping de Biescas, com el barri de Turó de Reyes, a Badajoz, els cursos d'aigua es trobaven canalitzats).
Font: Europapress.cat
