
Al voltant del 7,5% dels nens que neixen a Catalunya ho fan abans de les 37 setmanes de gestació. És a dir, que uns 6.700 nadons dels 89.327 nascuts el 2008 -últim any del qual hi ha dades disponibles- van ser prematurs. La majoria d'aquests nadons necessiten ingressar en unitats de neonats a causa de la seva immaduresa. I el fet és que cada cop n'hi ha més, de prematurs. L'increment de la natalitat en els darrers anys ha estat espectacular. Hem passat d'uns 60.000 naixements l'any 2000 a vora 90.000 actualment, i això s'ha traduït en un augment proporcional de nadons prematurs. Mentrestant, les unitats de neonats no han crescut al mateix ritme, i els professionals han de fer veritables equilibris per atendre tots els neonats que ho necessiten.
"Aquí gairebé cada dia estem al límit del col·lapse", afirma el doctor Xavier Krauel, cap de neonatologia de l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues. "Sovint hem de mirar quin nen podem traslladar a una habitació, encara que sigui una mica abans del que tocaria, per fer un nou ingrés", afegeix.
L'Hospital Sant Joan de Déu va atendre 4.300 parts l'any passat, dels quals 527 van requerir ingressar el nadó a la unitat neonatal, que inclou la unitat de cures intensives (UCI) i la de cures intermèdies. A banda, la unitat va acollir 194 nadons més derivats d'altres maternitats, públiques i privades. "Hem d'acceptar altres nens que només es poden tractar aquí o a Vall d'Hebron", afirma Krauel. "Fem el que podem; fins i tot algun cop hem hagut de traslladar a un altre hospital nens nascuts aquí", assegura.
El 80% dels nens ingressats a les unitats de neonats són prematurs i el 20% restant són nens nascuts a terme amb problemes diversos, com ara malformacions o que han patit asfíxia perinatal. L'increment de la prematuritat dels últims anys es deu, sobretot, a l'augment de l'edat de les mares. Fins al punt que l'1% dels naixements corresponen a prematurs extrems, nadons que han nascut abans de la setmana 29 de gestació.
La sanitat pública catalana compta amb una vintena d'hospitals que disposen d'unitats de neonats amb UCI i que sumen al voltant de 350 llits. Vall d'Hebron i Sant Joan de Déu tenen el nombre més elevat de llits (més de 70 al primer i 44 al segon) i són els dos únics centres de tercer nivell (màxima complexitat) que fan cirurgia cardíaca neonatal i circulació sanguínia extracorpòria. L'Hospital Clínic, el Josep Trueta, l'Hospital de Terrassa i el Parc Taulí de Sabadell també disposen d'unitats amb un nombre de llits destacable.
L'altra cara d'aquesta història és la que es viu als hospitals més petits, que no disposen d'unitats neonatals, i on el naixement d'un nen que necessita ser ingressat en una UCI obliga a activar un protocol per trobar un llit disponible en algun hospital de tercer nivell. De vegades són els mateixos professionals qui fan la gestió, però, normalment, se n'encarrega el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM).
A l'Hospital de Mataró, on atenen uns 1.600 parts a l'any, no tenen unitat de neonats. "De vegades costa trobar un llit d'UCI, però al final sempre ens accepten els nadons en algun centre o altre", afirma la doctora Roser Díez, cap del servei de pediatria.
La zona del Barcelonès nord i el Maresme és una de les que pateixen més manca de places d'UCI, ja que, segons recorda Díez, la unitat que hi ha a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona encara està pendent d'ampliació, i ara mateix només disposa de 5 llits. "Trobem a faltar una unitat ben dotada més a prop", afirma la doctora.
No obstant, l'equip de Mataró, format per especialistes en UCI neonatal, disposa de cinc incubadores i dos respiradors amb els quals són capaços de mantenir els prematurs a partir de 32 setmanes, "que, de fet, són la gran majoria", explica Roser Díez. Altres hospitals de nivell inferior ni tan sols tenen respiradors.
Font: Avuí