La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, acompanyada pel secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, ha presentat el Projecte de Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya. La Llei, que tindrà com a eixos centrals l’emancipació i la participació juvenil, regularà l’única competència exclusiva pendent de desplegament des de la recuperació de la Generalitat. El text establirà que els poders públics han de fer polítiques específiques per a joves i es tramitarà al Parlament per la via d’urgència.
El Govern desplegarà la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil amb l’obertura de 54 noves Oficines Joves els pròxims 5 anys
Un dels compromisos més destacats de la Llei serà la creació de la Xarxa Nacional d’E mancipació Juvenil, que el Govern desplegarà fins al 2015. Estarà integrada per 64 Oficines Joves que agruparan, en una finestra única, tots els serveis que presten les diferents administracions per facilitar l’emancipació juvenil i guanyar eficàcia. Les Oficines Joves oferiran una atenció pròxima, integral i personalitzada i disposaran d’un catàleg de serveis especialitzats: Borsa Jove d’Habitatge, Oficina Jove de Treball, Punt d’Informació Juvenil i assessorament en matèria de salut, a càrrec de professionals.
Actualment ja s’han posat en marxa 10 Oficines Joves pilot (Alt Urgell, Conca de Barberà, Garraf, Garrigues, Gironès, Montsià, Noguera, Priorat, Selva i Vallès Oriental) i ens els propers 5 anys la previsió és crear-ne 54 més, 10 de les quals aquest any. Les Oficines s’implantaran a totes les capitals de comarca, a les ciutats de més de 50.000 habitants i a aquelles poblacions amb més de 20.000 habitants que tinguin unes circumstàncies socials que recomanin un treball a favor de les persones joves.
El text donarà rang legal al Pla Nacional de Joventut, el marc de referència de les polítiques per a joves de Generalitat, món local i entitats juvenils
L’instrument que definirà, impulsarà i coordinarà aquest nou enfocament serà el Pla Nacional de la Joventut de Catalunya, els treballs de renovació del qual van culminar fa dues setmanes en una Trobada a Manresa que va aplegar més de 700 joves. La Llei revaloritzarà la seva funció ja que, a partir d’ara, tindrà la consideració de pla sectorial de coordinació per garantir-ne el seu compliment. D’aquesta manera es consolidarà el treball conjunt dut a terme els últims anys entre les diferents administracions públiques i el teixit associatiu juvenil.
El Consell Rector serà l’òrgan de coordinació del Pla i estarà format per la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis.
La Llei, a més, permetrà donar coherència i continuïtat a les polítiques per a joves que fins ara han estat liderades des dels ajuntaments, donada l’absència d’un marc legislatiu nacional. També potenciarà la interdepartamentalitat i la transversalitat de les polítiques per a joves i establirà que tots el departaments del Govern comparteixen responsabilitats en matèria de joventut. El text també reconeixerà noves formes de participació juvenil (consells locals de joves, grups de joves...) i blindarà la competència exclusiva que l’Estatut atorga a la Generalitat en matèria de joventut, deixant clar que correspon al Govern i els ens locals catalans l’impuls de les polítiques per a joves. Això inclourà la gestió de les subvencions de l’Estat i de la Unió Europea.
Un altre punt destacat de la Llei serà que posarà més recursos a l’abast dels professionals en polítiques de joventut. Aquest col·lectiu, cada cop més nombrós, sovint ha hagut de treballar en condicions de precarietat laboral i sense itineraris de professionalització. Amb la Llei se superarà aquest dèficit i es posaran recursos a l’abast d’aquest col·lectiu per tal que pugui dur a terme la seva feina. De fet, l’aprovació de la Llei era la primera demanda del manifest fundacional de l’Associació de Professionals en Polítiques de Joventut.
Es definirà la joventut com a col·lectiu de persones d’entre 16 i 29 anys
En la línia d’afavorir unes polítiques coherents arreu del país, la Llei homogeneïtzarà la definició sobre joventut per tal que els diferents agents implicats tinguin la mateixa concepció. Així, es definirà la joventut com aquell col·lectiu majoritàriament immers en processos de formació i/o inserció laboral i/o d’emancipació domiciliar del qual es deriven unes identitats i unes necessitats específiques. Unes persones que viuen una etapa de transició cap a la vida adulta i amb unes circumstàncies que dificulten el seu ple exercici de la ciutadania, a nivell social, polític, econòmic i cultural.
El projecte de Llei estableix el concepte de joventut en la franja d’edat entre els 16 i els 29 anys, llevat d’aquells casos que es puguin establir per a polítiques públiques concretes (com en el cas de les d’educació sexual, que es poden avançar fins a l’adolescència, o les d’habitatge, que es poden allargar fins als 35 anys). És a partir dels 16 anys quan un o una jove ja té l’edat per poder emancipar-se civilment, incorporar-se al món laboral, triar itineraris formatius voluntàriament o abandonar l’ensenyament obligatori.
L’aprovació d’aquesta Llei s’emmarca en l’aposta del Govern per les polítiques d’emancipació juvenil, especialment en un moment en què el col·lectiu jove està rebent un fort impacte de la crisi. Bona mostra d’aquesta aposta és la signatura de l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil amb els agents socials, un acord pioner a l’Estat, amb una dotació de més de 200 milions d’euros, per lluitar contra la precarietat laboral i també, en part, contra la crisi; l’aprovació del Pacte Nacional per a l’Habitatge, que presta una especial atenció a les necessitats del col·lectiu jove, o la creació de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil.
Font: www.gencat.cat
Un dels compromisos més destacats de la Llei serà la creació de la Xarxa Nacional d’E mancipació Juvenil, que el Govern desplegarà fins al 2015. Estarà integrada per 64 Oficines Joves que agruparan, en una finestra única, tots els serveis que presten les diferents administracions per facilitar l’emancipació juvenil i guanyar eficàcia. Les Oficines Joves oferiran una atenció pròxima, integral i personalitzada i disposaran d’un catàleg de serveis especialitzats: Borsa Jove d’Habitatge, Oficina Jove de Treball, Punt d’Informació Juvenil i assessorament en matèria de salut, a càrrec de professionals.
Actualment ja s’han posat en marxa 10 Oficines Joves pilot (Alt Urgell, Conca de Barberà, Garraf, Garrigues, Gironès, Montsià, Noguera, Priorat, Selva i Vallès Oriental) i ens els propers 5 anys la previsió és crear-ne 54 més, 10 de les quals aquest any. Les Oficines s’implantaran a totes les capitals de comarca, a les ciutats de més de 50.000 habitants i a aquelles poblacions amb més de 20.000 habitants que tinguin unes circumstàncies socials que recomanin un treball a favor de les persones joves.
El text donarà rang legal al Pla Nacional de Joventut, el marc de referència de les polítiques per a joves de Generalitat, món local i entitats juvenils
L’instrument que definirà, impulsarà i coordinarà aquest nou enfocament serà el Pla Nacional de la Joventut de Catalunya, els treballs de renovació del qual van culminar fa dues setmanes en una Trobada a Manresa que va aplegar més de 700 joves. La Llei revaloritzarà la seva funció ja que, a partir d’ara, tindrà la consideració de pla sectorial de coordinació per garantir-ne el seu compliment. D’aquesta manera es consolidarà el treball conjunt dut a terme els últims anys entre les diferents administracions públiques i el teixit associatiu juvenil.
El Consell Rector serà l’òrgan de coordinació del Pla i estarà format per la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis.
La Llei, a més, permetrà donar coherència i continuïtat a les polítiques per a joves que fins ara han estat liderades des dels ajuntaments, donada l’absència d’un marc legislatiu nacional. També potenciarà la interdepartamentalitat i la transversalitat de les polítiques per a joves i establirà que tots el departaments del Govern comparteixen responsabilitats en matèria de joventut. El text també reconeixerà noves formes de participació juvenil (consells locals de joves, grups de joves...) i blindarà la competència exclusiva que l’Estatut atorga a la Generalitat en matèria de joventut, deixant clar que correspon al Govern i els ens locals catalans l’impuls de les polítiques per a joves. Això inclourà la gestió de les subvencions de l’Estat i de la Unió Europea.
Un altre punt destacat de la Llei serà que posarà més recursos a l’abast dels professionals en polítiques de joventut. Aquest col·lectiu, cada cop més nombrós, sovint ha hagut de treballar en condicions de precarietat laboral i sense itineraris de professionalització. Amb la Llei se superarà aquest dèficit i es posaran recursos a l’abast d’aquest col·lectiu per tal que pugui dur a terme la seva feina. De fet, l’aprovació de la Llei era la primera demanda del manifest fundacional de l’Associació de Professionals en Polítiques de Joventut.
Es definirà la joventut com a col·lectiu de persones d’entre 16 i 29 anys
En la línia d’afavorir unes polítiques coherents arreu del país, la Llei homogeneïtzarà la definició sobre joventut per tal que els diferents agents implicats tinguin la mateixa concepció. Així, es definirà la joventut com aquell col·lectiu majoritàriament immers en processos de formació i/o inserció laboral i/o d’emancipació domiciliar del qual es deriven unes identitats i unes necessitats específiques. Unes persones que viuen una etapa de transició cap a la vida adulta i amb unes circumstàncies que dificulten el seu ple exercici de la ciutadania, a nivell social, polític, econòmic i cultural.
El projecte de Llei estableix el concepte de joventut en la franja d’edat entre els 16 i els 29 anys, llevat d’aquells casos que es puguin establir per a polítiques públiques concretes (com en el cas de les d’educació sexual, que es poden avançar fins a l’adolescència, o les d’habitatge, que es poden allargar fins als 35 anys). És a partir dels 16 anys quan un o una jove ja té l’edat per poder emancipar-se civilment, incorporar-se al món laboral, triar itineraris formatius voluntàriament o abandonar l’ensenyament obligatori.
L’aprovació d’aquesta Llei s’emmarca en l’aposta del Govern per les polítiques d’emancipació juvenil, especialment en un moment en què el col·lectiu jove està rebent un fort impacte de la crisi. Bona mostra d’aquesta aposta és la signatura de l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil amb els agents socials, un acord pioner a l’Estat, amb una dotació de més de 200 milions d’euros, per lluitar contra la precarietat laboral i també, en part, contra la crisi; l’aprovació del Pacte Nacional per a l’Habitatge, que presta una especial atenció a les necessitats del col·lectiu jove, o la creació de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil.
Font: www.gencat.cat
