Caram tu… sovint Noruega em dona motius per alimentar la idea de que existeixen dues Europes: la de primera i la de segona.El fet és que estic fent una assignatura que es diu Nordic Welfare Policy and Politics que vindria a ser alguna cosa com l’estudi del benestar social als països nòrdics. En resum, aquesta assignatura tracta d’uns 6 seminaris d’un mínim de 2 hores cada un on varies il·lustres catedràtics d’arreu del país venen a la universitat de Molde a parlar-nos del tema.
El d’avui tractava sobre l’evolució històrica de l’explotació del gas i del petroli a Noruega. Ha estat bastant interessant sobretot alguns aspectes claus com per exemple que al voltant dels 1950’s Noruega era el cul d’Europa i un dels països més pobres del continent. Bé doncs això va canviar a partir del moment en què vàries empreses internacionals van començar a sondejar les costes daneses a l’Atlàntic. Posteriorment van demanar permís per explorar lliurement les costes noruegues i és aquí on l’estat norueg fa fer el negoci: els hi va fer firmar un contracte amb moltes clàusules on deixava ben clar que tot el gas i petroli que les empreses extrangeres poguèssin extreure del territori norueg s’hauria d’usar per subministrar energia només pel país i que tots els seus ciutadants n’haurien de rebre els beneficis del comerç; doncs perquè es tractava del petroli i del gas norueg i aquest pertany a l’estat i a tots els seus ciutadants.
Això va fer que des dels 60’s fins als 70’s Noruega comencés un creixement brutal. Aleshores cap als 70 amb les guerres al pròxim orient i amb la nacionalització de tota l’exportació per part dels països àrabs, el cost del barril es va incrementar moltíssim i Noruega va patir una petita crisis perquè no podia competir dins del mercat. Posteriorment van començar a produir massivament i van aconseguir fer baixar el preu del barril i tornar a estar dins del mercat.
Fins a dia d’avui que el país Norueg obté tants i tants beneficis de l’explotació del petroli que el seu estat està auto-finançat. És a dir, l’estat no requereix dels ingressos derivats dels impostos i taxes de la població per fer funcionar el país. Això és increïble! Més encara tenint en compte que l’estat del benestar social a Noruega és un dels més rics del món! Dir-vos per exemple que tothom té dret a atur, tothom té dret a jubilació (encara que no hagi treballat mai al llarg de la vida), totes les famílies tenen dret a una ajuda econòmica per cada fill que té, l’educació és gratuita per a tothom inclòs a la universitat, sanitat també assegurada per a tothom… en fi! I tot i així els diners els hi sobren, però segueixen aplicant unes taxes considerables sobre tots els productes que la població pot comprar.
És un dels pocs estats del món que es pot permetre invertir més diners en obres socials, en carreteres, sanitat… etc. sense incrementar els impostos sobre la població. Així qualsevol, no?
Com podeu observar a la foto, aquests són tots els pous de gas i petroli dins del territori norueg. Quan li he fet la pregunta evident al seminarista: Què passarà quan s’acabi el petroli?
M’ha contestat: Les previsions sobre quan de temps durarà encara l’explotació del petroli dins del país és una incògnita perquè hi ha estudis molt contradictoris, algun d’ells pronostica 8 anys més i d’altres fins a 80… Per part meva sóc feliç de tenir ja 50 anys perquè això vol dir que amb una mica de sort no ho hauré de viure! jjajajaja Però és evident que hi haurà un gran problema i de moment no podem preveure de cap manera ni tampoc com solucionar-ho. Algunes empreses estàn invertint diners en investigació per tal de buscar alternatives per les generacions futures així com s’està potenciant molt el nivell de preparació acadèmica dels joves; però clar, de moment invertir en el petroli surt molt més rentable.
D’altra banda, fa dues setmanes, vem debatir varis conceptes sobre la societat relacionats amb l’aplicació del benestar social tals com: igualtat, oportunitats, esperança, treball, drets, deures, obligacions, taxes, estat…
Va ser un seminari molt interessant on tots els alumnes vem contribuir en el debat obert amb el professor que ens va regalar un llibre, (que es veu que val una pasta), a tots i a cada un dels alumnes i també ens va portar impreses un esquema de totes les transparències que va fer servir durant la sessió. Em vaig quedar sumament impressionat. Aquell paio era un expert en la matèria i va estar durant 4 hores debatint amb 6 alumnes que ni tan sols èrem de polítiques ni humanitats ni sociologia…
La sessió d’avui m’ha servir per comprendre com es poden permetre portar aquests personatges a la nostra uni per fer unes xerrades per 4 gats que ni tan sols tenim coneixement del tema. Simplement perquè els hi sobre i la casa és gran tu!
Ja anem prou justos a Espanya com perquè a sobre els ciutadants no paguem impostos! Us imagineu!?!
Fins aviat!
