Els transgènics han portat una polèmica constant sobre el seu ús i riscos. El debat generat s'ha fonamentat en la seguretat d'aquests aliments i en la possible contaminació ambiental. Per ara, sembla que el guanyador és el criteri marcat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Autoritat Alimentària Europea (EFSA, d'European Food Safety Authority) respecte del fet que el risc és mínim i que la contaminació és controlable. No obstant això, les espases segueixen en alt entre les administracions, les organitzacions ecologistes i els productors. I més quan es continuen aprovant cultius i comercialitzacions de nous transgènics. A finals del mes passat la Unió Europea (UE) va aprovar la comercialització d'una patata transgènica destinada al cultiu.La Cimera Mundial de l'Alimentació de Roma del 2002 concloïa amb una clara aposta per la biotecnologia. A la declaració final s'hi podia llegir: "Estem resolts a estudiar, compartir i facilitar l'ús responsable de la biotecnologia amb vista a fer front a les necessitats de desenvolupament". Després d'aquesta declaració, però, es va obrir un debat intens a tot el món pel que fa als organismes modificats genèticament (OMG), el que ha enfrontat diversos grups ecologistes i els productors d'aquest tipus de productes.
Tot això ha posat en dubte els objectius principals per al desenvolupament de cultius transgènics: major rendiment, major resistència a malalties i condicions ambientals i incorporació de valors nutritius addicionals, entre d'altres. A canvi, la riquesa s'ha anat concentrant en mans de poques multinacionals. Amb tot, idees debatudes i descartades des d'un punt de vista científic es contraposen, especialment les que diuen que aquests aliments suposen un risc per a la salut dels consumidors.
OMG i beneficis empresarials
Davant d'aquesta situació, s'ha detectat que una gran part dels OMG que s'havien desenvolupat fins ara només arribaven a una part del seu profit potencial, ja que el seu desenvolupament se centrava només en el comentat benefici productiu.
Si bé per si sol podria ser considerat un benefici significatiu, això s'ha vist com a trampa. En realitat, els OMG feien que la producció tendís cap a sistemes de producció integrats. És a dir, hi ha un 'fabricant' de llavors que les ven, juntament amb els productes fitosanitaris i l'assistència tècnica, per finalment passar a comprar la producció resultant.
"La gran part del pastís se l'emporten grans companyies, mentre que els agricultors posen els camps i la mà d'obra" Com a conseqüència, la major part del pastís se l'emporten grans companyies, mentre que els agricultors posen els camps i la mà d'obra. És evident que això pot portar a noves situacions d'explotació en els països en vies de desenvolupament, ja que la política de preus es duria a zones distants i amb una producció dependent. Per tant, una part important de les ONG rebutgen aquest tipus d'aliments pels problemes econòmics que podrien comportar per a algunes regions.
Nous aliments
No obstant això, cada vegada es posa més de manifest el veritable interès que té aquest tipus de productes en l'alimentació mundial. En diferents països, amb independència que siguin desenvolupats o no, és necessari complementar les dietes amb nutrients essencials o deficitaris, o amb substàncies que permetin millorar l'estat de salut de la població.
Amb aquesta filosofia, el 2001 es va anunciar la comercialització de l'anomenat arròs daurat, d'aspecte ataronjat. Aquestes característiques organolèptiques es deuen al fet que el cereal és capaç d'acumular substàncies carotinoides amb activitat de provitamina A. L'objectiu dels seus creadors era pal·liar la manca d'aquest nutrient en països on la seva dieta es basa en l'arròs; aquesta carència porta els nens a tenir problemes de visió i falta d'aprenentatge.
L'aprovació de la nova patata transgènica, destinada al cultiu però no a l'alimentació humana, té un objectiu principalment industrial: l'obtenció de paper, fibres per a la indústria tèxtil o com a substitutiu d'alguns plàstics. Encara que l'objectiu semblava clar, la sola sospita que pogués ser utilitzada en alimentació animal va generar una discussió sense solució per part dels ministres d'agricultura de la UE. El desacord ha arribat el punt d'impedir una resolució: simplement no s'han posat objeccions, i serà la Comissió la que en un termini de tres mesos decideixi definitivament.
Un informe tècnic de l'EFSA del 2006 assenyalava que les noves patates no suposen un risc per a la salut. Per tant, el rebuig és cultural i polític, atesa la coneguda opinió contrària als OMG de les poblacions d'Alemanya i Dinamarca. Els consumidors, com sempre, es troben enmig de la polèmica sense entendre les postures, i reben opinions tan contraposades que són impossibles de conciliar. No obstant això, són els consumidors els que encara ostenten el poder de decisió sobre si compren un tipus d'aliment o un altre, la qual cosa segueix condicionant la decisió dels diversos governs. La polèmica segueix, i ja es porten més de 15 anys.
Font: Global Talent
