Eclipsi és un relat clar i concís de l'experiència patida per Rosa Dachs amb el càncer de mama. El diagnòstic, el tractament, el procés, plasmats per escrit per ajudar a qui es trobi en una situació semblant.Eclipsi és allò que va experimentar quan li van dir que tenia càncer?
Exactament, quan te'l diagnostiquen et quedes a les fosques. Se te'n va la llum, però de mica a mica torna a venir.
El càncer sempre és una malaltia que té l'altra gent?
Totes les coses dolentes ens pensem que les pot tenir el veí, però no nosaltres. I un dia t'adones que també et toca.
Què li va passar pel cap en el precís moment que el metge li va dir la paraula fatídica?
Més o menys m'ho esperava, des que m'havia trobat un bony al pit. Les persones sempre ens esperem el pitjor (somriu). Però d'entrada un no sap ben bé què passa, no és capaç de conèixer la dimensió de la notícia. Te n'adones al cap d'unes hores, progressivament.
Considera que ha mirat la mort cara a cara?
Sí, i tant, sobretot als primers moments. Tot i que cada cop és menys mortal, encara l'associem molt amb la mort. El càncer encara espanta, i segurament s'ho ha guanyat a pols. Sí, vaig pensar en la mort, la vaig veure. No l'havia vist mai de tan a prop.
Va pensar en què hi ha més enllà?
Suposo que depèn de les creences de cada persona. Jo no sóc gaire creient, i penso que després de la mort s'ha acabat. Si la malaltia guanyava, no esperava trobar res més després de morir.
Per tant s'enfrontava a l'aposta límit: o tot o res.
És molt dur pensar això, però crec que no som més que matèria i quan el cor s'atura, s'ha acabat. Per això s'ha d'aprofitar la vida al màxim abans no s'acabi.
Per què es decideix a recollir en un llibre aquesta experiència?
No pensava que acabés essent un llibre. Necessitava escriure el que havia passat, però per a mi mateixa. Va ser una teràpia. Més tard un parell de persones em van animar a acabar-lo, dient que podria ajudar altres persones que passen pel mateix. Tant de bo sigui així.
Salomé cantava: Salud, dinero y amor. Passar un càncer ajuda a saber que només una de les tres és important?
Totes tres ho són. La salut per descomptat, sense salut no hi ha gaire res.
Sense diners i sense amor encara podem anar tirant.
Els diners, els justos per viure; amb això n'hi ha prou. Però l'amor també és molt important. I ajuda a superar els problemes de salut.
Què espera un malalt de càncer que li diguin els familiars i amics?
Necessita que li donin suport i, sobretot, que el tractin com l'havien tractat sempre. El que troba més desagradable un malalt és que el tractin amb pena, ell vol naturalitat.
I què no haurien de dir al malalt els familiars i amics però sempre diuen?
L'excessiva commiseració, com li deia. Ah, i una expressió que odio és quan diuen del malalt de càncer que té un mal lleig.
Font: Diaridegirona.cat
