Vivim envoltats de substàncies que lentament van penetrant en el nostre organisme. Sempre se’ns diu que es tracta de substàncies que respecten uns “límits mínims establers", i sembla que reconeguts internacionalment. Sempre els tants per cent de concentració, son els establerts legalment…seran tolerables, sí, però no deixen d’entrar contínuament en el nostre organisme…i un dia, qualsevol dia, resulta que es comença a notar que olors que abans ens resultaven agradables, ara es tornen molestes, i arriba un dia, que aquestes olors fan que ens costi respirar…i lentament aquesta olor que ara ens molesta, comença a causar seriosos problemes de salut...i la situació es va agreujant ataca el nostre organisme...no és una al·lèrgia, és una cosa pitjor, és una malaltia que sembla que ningú coneix, ni tan sols el metge al que consultem.
És la Sensibilitat Química Mùltiple(SQM). Decididament el nostre món “matrix,” no en sap res d’aquestes situacions patides a la nostra societat per milers i milers de persones. Es pot comparar aquestes malalties a un iceberg, en el sentit que el patiment de la persona afectada està ocult, no es visualitza...però és una realitat cada cop més i més extesa.
L’Eva Caballé, és un exemple del que explicava. És una persona que abans de contraure la SQM, era una persona activa, treballadora, socialment inquieta...i ara ho continua sent, però en forma diferent . El seu cos, el seu organisme, no segueix el que la seva ment continua volent fer. Ella voldria fer la vida activa que portava abans de que la malaltia ataqués el seu cos. Però el seu afectat cos, no li permet. Solament quan es troba amb forces suficients, es posa a escriure al seu blog...
Mireu, tots podem ser un dia com l’Eva Caballé. Ella no ha estat imprudent, no ha fet res per contraure aquesta malaltia.Senzillament la malaltia ha atacat els seu cos. Ara, el seu marit, en David, ens acosta a l’experiència que els ha tocat viure plegats. En David i l’Eva, son persones normals, com la resta de les persones que conformen aquesta societat que no en sap res de la sensibilitat química múltiple, la fibromiàlgia o la síndrome de fatiga crònica, malalties totes elles desconegudes, cruels, i que marginalitzen socialment qui les pateix. En David intenta fer vissible aquesta malaltia, intenta que la crueltat provocada per el menyspreu dels ignorants interessats, no afegèixi més patiment al causat per la SQM.
Alerta amb els icebers, hi ha milers de persones com l'Eva i el David que la fa costat...
Font: Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica a la família
