
El llibre, editat en català i castellà per l'editorial Ariel, recull els principals resultats i conclusions de dos projectes de recerca de l'IN3 finançats pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya: Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i servei als usuaris en el sistema de salut de Catalunya (2005-2007) i Usos d'internet en l'àmbit de la salut a Catalunya (2007).
Lupiáñez en el seu llibre analitza els usos i les pràctiques socials d’internet com a mitjà tecnològic de la transició de sistemes de salut a la societat xarxa. El doble objectiu de l’anàlisi és, d’una banda, identificar i caracteritzar la presència dels actors del sistema de salut de Catalunya a internet i, de l’altra, identificar, caracteritzar i explicar els determinants dels usos i les pràctiques socials que els ciutadans, les associacions de pacients, els metges, les infermeres i els farmacèutics de Catalunya duen a terme per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), especialment internet.
Segons l’autor, «la presència del sistema de salut de Catalunya es basa en la informació i no en la interacció». Les pàgines web en l’àmbit sanitari, avui dia, faciliten sobretot informació, però no proporcionen un espai d’intercanvi comunicatiu entre els diferents actors del sistema de salut. Per exemple, en el cas de les associacions de pacients, la baixa disponibilitat d’aplicacions destinades a la interacció s’atribueix principalment a l’escassetat de recursos econòmics, la dificultat per a trobar fonts de finançament i la falta de personal qualificat. En aquest context de deficiència interactiva, s’observa una divisòria social relacionada amb l’ús d’internet com a espai d’interacció entre els qui tenen accés a serveis de salut privats i els qui solament accedeixen a la sanitat pública.
En els darrers anys, la informació relacionada amb la salut ha augmentant considerablement a internet, però encara no ha entrat majoritàriament d’una manera explícita a la consulta presencial. Els pacients consideren internet una tecnologia pràctica i útil, però no la utilitzen per a autodiagnosticar-se ni per a autoassignar-se un tractament. Tot i que aquesta tecnologia es reserva normalment a l’àmbit privat dels individus, el llibre identifica i caracteritza un nou perfil de pacient que, amb les seves demandes als professionals sanitaris, pressionarà cada vegada més el sistema de salut perquè incorpori internet en els seus serveis. Pel que fa als professionals sanitaris, malgrat que reconeixen la rellevància dels continguts disponibles a internet, la majoria no recomana mai, o ho fa amb poca freqüència, la consulta de llocs web d’informació mèdica o de salut als seus pacients. La consulta presencial continua essent l’únic punt d’interacció entre pacients i professionals.
Font: UOC