
Segons dades del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, l’any 2009 van morir a Catalunya 10 dones per violència masclista en l’àmbit de la parella i 13 dones en l’àmbit familiar, el 2009. D’altra banda, es van comptabilitzar 558 agressions sexuals i 27 mutilacions femenines.
Els serveis sanitaris es troben en una situació privilegiada per dur a terme la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de dones en situació de violència masclista. És per això que el Departament de Salut i l’Institut Català de les Dones del Departament d’Acció Social i Ciutadania han confeccionat, amb la col·laboració del Ministeri de Sanitat i Política Social, el Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a Catalunya.
Eina pràctica per detectar, valorar i abordar la violència masclista
Hi ha una sèrie de signes i símptomes que poden fer pensar que la dona pateix violència masclista. És important que el conjunt de professionals de la salut els conegui i mantingui una actitud d’alerta en la consulta, ja que la detecció d’aquests signes pot permetre intervenir sobre les situacions de violència.
El Protocol defineix les diverses formes de violència masclista (física, psicològica, sexual i econòmica) i àmbits en els quals es pot produir la violència masclista i dóna les pautes d’actuació per a la cerca activa d’aquestes situacions a través d’entrevistes clíniques a la dona davant de sospita de violència. A més de contribuir a la detecció primerenca dels maltractaments, els professionals de la salut han de proporcionar a les dones en aquesta situació el tractament requerit i derivar-les als serveis idonis per a que rebin l'atenció i informació necessàries.
El model d’atenció que planteja el Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a Catalunya té com objectius:
El Protocol defineix les diverses formes de violència masclista (física, psicològica, sexual i econòmica) i àmbits en els quals es pot produir la violència masclista i dóna les pautes d’actuació per a la cerca activa d’aquestes situacions a través d’entrevistes clíniques a la dona davant de sospita de violència. A més de contribuir a la detecció primerenca dels maltractaments, els professionals de la salut han de proporcionar a les dones en aquesta situació el tractament requerit i derivar-les als serveis idonis per a que rebin l'atenció i informació necessàries.
El model d’atenció que planteja el Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a Catalunya té com objectius:
- Facilitar al conjunt de professionals de la salut unes pautes d’actuació per a la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les dones que han patit o pateixen violència i a les que es troben en risc de patir-la, així com pautes d’actuació amb fills i filles o persones dependents que puguin conviure amb la dona i són testimonis i víctimes de la violència.
- Crear i establir les bases, els mecanismes i els circuits per a dur a terme una actuació correcta en casos de violència masclista.
- Unificar criteris de les institucions i els àmbits sanitaris implicats en l’atenció a les dones que han patit o pateixen violència o que estan en risc de patir-ne, així com fills i filles o persones dependents que puguin conviure amb la dona i són testimonis i víctimes, per tal d’actuar de manera conjunta i coordinada, tenint en compte el respecte necessari a l’autonomia personal.
S’estima que les denúncies representen únicament entre el 5% i el 10% dels casos reals de dones afectades per la violència de gènere. Els serveis sanitaris, concretament a través del conjunt de professionals de la salut dels equips d’atenció primària, el dels programes d’atenció a la salut sexual i reproductiva (PASSIR) i el de les consultes d’atenció especialitzada, com ara obstetrícia i ginecologia, salut mental i addiccions o traumatologia, urgències hospitalàries, entre d’altres, es troben en una situació privilegiada per dur a terme la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de dones en situació de violència masclista.
La forma més freqüent d’abús és la psicològica o emocional, que, tot i que és la violència més invisible a la primera vista, va deixant marques profundes en la salut física i mental de les dones que la pateixen. Té un caràcter insidiós que fa que perduri en el temps, i la seva reiteració va destruint de manera progressiva l’autoestima de la dona, fins al punt que en molts casos li costa identificar-se com a dona maltractada. Fins i tot en els casos en què la violència és física, són una minoria les dones que acudeixen al sistema sanitari amb una queixa explícita d’haver-la viscut o d’estar-la vivint.
La forma més freqüent d’abús és la psicològica o emocional, que, tot i que és la violència més invisible a la primera vista, va deixant marques profundes en la salut física i mental de les dones que la pateixen. Té un caràcter insidiós que fa que perduri en el temps, i la seva reiteració va destruint de manera progressiva l’autoestima de la dona, fins al punt que en molts casos li costa identificar-se com a dona maltractada. Fins i tot en els casos en què la violència és física, són una minoria les dones que acudeixen al sistema sanitari amb una queixa explícita d’haver-la viscut o d’estar-la vivint.
En aquest protocol es recomana mantenir una actitud d’atenció activa davant la possibilitat que les dones que visiten els serveis sanitaris pateixin una situació de violència, l’hagin patida o es trobin en risc de patir-la. En el moment en què un o una professional de la salut sospita que una dona pot estar vivint una situació de violència, el pas següent és tractar de confirmar o descartar aquesta situació a través d’entrevistes clíniques.
La confirmació d’una sospita de violència a una dona no posa fi a l’actuació del conjunt de professionals de la salut sinó que, a partir d’aquell moment, cal desenvolupar una important tasca d’informació a la dona, d’intervenció i treball en la consulta, i de derivació quan les característiques del cas així ho requereixin.
La eradicació de la violència masclista com a prioritat del Govern
El Govern de la Generalitat de Catalunya contempla, entre les seves prioritats, garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones a través de l’aplicació transversal de polítiques específiques de gènere, tant entre els diferents departaments com a nivell territorial. El Pla de Govern 2007-2010 inclou avançar cap a un nou contracte social entre dones i homes que garanteixi la igualtat d’oportunitats i l’eradicació de la violència masclista.
La confirmació d’una sospita de violència a una dona no posa fi a l’actuació del conjunt de professionals de la salut sinó que, a partir d’aquell moment, cal desenvolupar una important tasca d’informació a la dona, d’intervenció i treball en la consulta, i de derivació quan les característiques del cas així ho requereixin.
La eradicació de la violència masclista com a prioritat del Govern
El Govern de la Generalitat de Catalunya contempla, entre les seves prioritats, garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones a través de l’aplicació transversal de polítiques específiques de gènere, tant entre els diferents departaments com a nivell territorial. El Pla de Govern 2007-2010 inclou avançar cap a un nou contracte social entre dones i homes que garanteixi la igualtat d’oportunitats i l’eradicació de la violència masclista.
L’elaboració del document Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a Catalunya dóna resposta al compromís recollit en la Llei 5/2008 de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista i s’emmarca en el Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat 2008-2011, en el eix sisè Intervenció integral contra la violència masclista, i el Protocol marc i circuit nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista. Així mateix, l’elaboració d’aquest document s’emmarca i dóna compliment al Protocolo común para la actuación sanitaria ante la violencia de género, el qual ofereix una orientació pràctica al personal sanitari perquè pugui prestar una atenció integral a les dones maltractades que acudeixen a qualsevol centre sanitari, coordinat pel Ministeri de Sanitat i Consum, i elaborat consensuadament amb les comunitats autònomes per unificar i millorar l'atenció que s'ofereix en els serveis sanitaris de tot l'Estat.
Font: Departament de Salut