El Govern català està pendent del decret que aprovi avui l’Executiu central per concretar la rebaixa del sou dels funcionaris i saber si l’ajust acaba afectant els assalariats de les empreses públiques. En els dos casos la Generalitat farà el mateix que l’Executiu del PSOE. Una altra cosa és el sector concertat, bàsicament professors i metges, on, independentment del que l’Administració central decideixi, el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, persevera en la seva intenció inicial i no està disposat a cedir a les pressions dels sindicats, que ja han advertit que recorreran la decisió.
Malgrat la determinació d’Economia, fonts de Presidència asseguren que, sobre els sous en la concertada, encara no s’ha adoptat una decisió, i un dels socis, Iniciativa, ha alertat que s’hi oposarà. Els ecosocialistes insisteixen que abans de tocar aquests salaris és preferible augmentar impostos a les rendes més altes, una mesura que Castells ha descartat.
La Generalitat paga la nòmina dels professors i de metges i infermers de centres concertats, i aquest és el principal argument del conseller per exigir-los el mateix sacrifici que als funcionaris. «Es tracta d’una qüestió d’equitat», insisteixen fonts d’Economia. Però hi ha diferències. Per exemple, la majoria dels 27.000 ensenyants de la concertada cobren menys que els de la pública perquè, tot i que s’està a prop d’equiparar-los el sou, els complements per conceptes com càrrecs i tutories i les antiguitats fan que els de la pública guanyin més.
MÉS DESIGUALTATS
MÉS DESIGUALTATS
Els horaris tampoc són els mateixos ja que un mestre de la concertada està obligat a exercir 30 hores setmanals mentre que un mestre de primària a la pública té 23 hores de classe. Segons va indicar la secretària general de FETE-UGT de Catalunya, Roser Font, una retallada eventual dels salaris en l’educació concertada toparà amb el que disposa la regulació laboral del sector, «fora que aprovin un decret llei que vulneri el que està establert en el conveni col·lectiu». «Però nosaltres ho recorrerem», va avançar Font.
El professorat d’aquests centres rep directament els seus emoluments de la Generalitat, a través del pagament delegat, però negocia els seus salaris amb les patronals. Carles Armengol, secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana, la primera patronal del sector, va explicar ahir que dimarts van anar a la Conselleria d’Educació però que en la reunió el director general de Recursos, Camil Fortuny, no va donar a conèixer les intencions de la Generalitat, més enllà de plantejar que «s’haurà d’estudiar si la retallada del sou dels funcionaris docents pot tenir algun tipus de conseqüència en l’apartat d’analogia retributiva amb el professorat de la pública que figura en els convenis col·lectius», informa Jordi Casa-
bella.
PRIMERES PROTESTES
bella.
PRIMERES PROTESTES
En el cas del sector sanitari, hi ha 52 hospitals que funcionen amb un sistema de concertació amb l’Administració. És el cas, per exemple, de Sant Pau, el Clínic i l’Hospital del Mar. En total, uns 50.000 professionals entre metges i infermeres. El secretari general de Metges de Catalunya, Antoni Gallego, va qualificar la possible retallada d’«absolutament injusta» i va pronosticar que una mesura d’aquest tipus acabarà repercutint en l’atenció sanitària.
La portaveu del sindicat d’infermeria SATSE, Brigitte Gómez, va subratllar que el col·lectiu al qual pertany ja té el sou congelat, de manera que va considerar que seria més convenient retallar en càrrecs que no fossin de «primera necessitat».
Per a aquesta tarda s’han convocat concentracions de protesta del col·lectiu sanitari davant les delegacions i subdelegacions del Govern central. L’argument és que la mala gestió desemboca en un «atac directe» als drets dels ciutadans i a la qualitat del sector públic, informa Ramón Tomás
