diumenge, 21 de novembre del 2010

Els agents socials aborden la negociació col·lectiva més difícil - Després del fracàs del diàleg social, sindicats i empresaris tenen quatre mesos per posar-se d'acord si volen evitar que el Govern central legisli de forma unilateral

Sindicats i empresaris comencen aquesta pròxima setmana a intentar posar data a les converses per a reformar la negociació col·lectiva, sota l'advertència del Govern central que si no arriben aviat a un acord aquest acabarà legislant de forma unilateral al març


Sota aquest clima es reuneix el dimecres la Comissió de Seguiment de l'Acord per a l'ocupació i la negociació 2010-2012 signat el 9 de febrer d'aquest any i en el qual els agents socials es comprometien a modernitzar aquest sistema de negociació en un termini de sis mesos.

L'aturada que va suposar el decret de la Reforma Laboral i la seva tramitació parlamentària va fer que el termini es prolongués fins el 20 de març, de manera que UGT, CCOO, CEOE i CEPYME, tenen poc més de quatre mesos per arribar a un acord. La reforma de la negociació col·lectiva persegueix millorar les relacions laborals entre empreses i treballadors i impulsar tant la productivitat i competitivitat del teixit empresarial com la participació dels treballadors en les decisions de les companyies. No obstant això, la Comissió de seguiment de l'Acord Interconfederal de negociació col·lectiva es reuneix per veure l'evolució dels convenis de 2010 i establir el calendari i la composició de la nova taula que s'encarregarà de canviar el sistema de negociació.

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha demanat a les patronals "responsabilitat" perquè "compleixin" amb les seves obligacions. Toxo considera que la crisi de direcció que té la CEOE, que celebrarà eleccions presidencials el 21 de desembre, suposa un "llast" a les negociacions bilaterals. A més, el secretari confederal d'Acció Sindical de CCOO, Ramon Górriz, ha explicat que més del 70% dels convenis d'aquest any està pendent de signatura i que la comissió de dimecres també ha d'analitzar l'evolució dels salaris que fixava el acord signat al febrer.

Per la seva banda, el secretari general d'UGT, Cándido Méndez, ha criticat l'actitud del Govern central d'imposar una reforma dels convenis col.lectius si els agents socials no arriben a un pacte i considera que són declaracions que "no estimulen" unes converses "potents ". En el mateix sentit, Górriz ha estat contundent en assegurar que "fer les coses per decret és treballar pel fracàs segur". 

Postures divergents 

Els empresaris assenyalen com a aspectes vitals a negociar amb els sindicats la limitació de la "ultraactivitat" (pròrroga d'un conveni col·lectiu quan no hi ha acord per a la seva revisió) i la regulació de la clàusula de desvinculació (no aplicació de matèries pactades en convenis sectorials) , entre altres qüestions. Per la seva banda, els sindicats reclamen una major presència dels treballadors en les decisions de direcció de les empreses i que s'ampliï la cobertura dels convenis, ja que entre un 20 i un 25% dels treballadors no en tenen, segons CCOO. També pretenen ampliar l'eficàcia dels convenis sectorials perquè no es repeteixi la negociació de matèries i establir regles clares sobre la representativitat i legitimitat de les organitzacions empresarials i els sindicats. CCOO i UGT no estan d'acord amb la desaparició dels convenis provincials.

Altres temes que també podria recollir el nou marc normatiu de negociació col·lectiva són millores en aspectes socials com la igualtat de tracte i oportunitats en les empreses, la seguretat, la salut laboral, la formació o la responsabilitat social corporativa. Les parts també són partidàries de tractar altres qüestions com la protecció dels desocupats, la flexibilitat interna de les empreses, els expedients del regulació d'ocupació, la reducció temporal de la jornada, la contractació, l'absentisme laboral o la gestió de les mútues.

Font: lamalla. cat