La forta retallada de les inversions en el pressupost de la Generalitat per controlar el dèficit implica que aquest any tindran feina en obres públiques 17.280 treballadors menys que l'any passat.
Els efectes laborals de la retallada en el pressupost de la Generalitat del 2011 són clars en el sector públic català: malgrat que hi haurà 600 mossos d'esquadra més, la plantilla total baixa en 871 persones, fins a 231.013, contra l'augment de 5.562 que hi va haver el 2010. D'aquesta reducció, la majoria, 480 persones, correspon a personal laboral; 172, a l'eliminació d'alts càrrecs que va aplicar el govern d'Artur Mas quan va accedir a la Generalitat, i 219, a jubilacions no substituïdes i a baixes voluntàries. La reducció de la despesa no financera de la Generalitat d'un 10% (2.946 milions d'euros), segons el projecte de pressupostos que el govern ha entregat aquesta setmana al Parlament, comporta també que no pugui començar a treballar gent amb oposicions aprovades, com ara els 370 treballadors que s'han de quedar a casa perquè la nova presó de Figueres no s'obrirà fins l'any que ve, mentre paral·lelament s'ha rescindit el contracte a 280 interins del mateix servei. A Ensenyament, en canvi, 2.515 dels 7.051 professors interins es beneficiaran de l'acord d'estabilitat signat dimecres, que els garanteix feina fins al juliol del 2012.
Però els efectes de la restricció pressupostària de la Generalitat en el mercat laboral van molt més enllà, ja que molta activitat privada depèn dels contractes públics. Per exemple, a l'Agència Catalana de l'Aigua se li assignen aquest any 581 milions de pressupost, gairebé la meitat del que tenia l'any anterior; l'Incasòl es queda amb 315 milions, amb un descens del 39%, i la promotora d'infraestructures Gisa es queda en 681 milions pressupostats, un 35% menys. Es pot fer un càlcul aproximat del que representa en disminució de feina la retallada d'inversions en obres públiques de la Generalitat partint de la base que, segons CCOO, per cada milió d'euros que s'hi gasten es creen 15 llocs de treball. Segons el desglossament de les despeses consolidades del sector públic de la Generalitat, les inversions del Departament de Política Territorial i Obres Públiques baixen dels 2.247 milions del 2010 als 1.094,6 milions del 2011, és a dir 1.125 milions de despesa menys, que equivalen a 17.280 llocs de treball.
Altres sectors privats, com ara el sanitari concertat -que patirà la retallada del 6,96% del pressupost del Departament de Salut- i les empreses que depenen de les compres de béns i serveis, les subvencions, les transferències de capital i les transferències corrents del sector públic, també hauran d'adaptar les plantilles a la tisorada. Per a aquestes despeses hi ha disponibles -un cop restades les inversions d'obres públiques, les despeses de personal i el pagament d'interessos- 16.649 milions d'euros, 768,5 milions menys que el 2010. Comptant que, segons la central de balanços del Banc d'Espanya, les grans empreses facturen de mitjana 184.000 euros per empleat, aquesta disminució posa en perill 4.176 llocs de treball més.
El president de la Generalitat, Artur Mas, va defensar dilluns, en un acte de la patronal Pimec, la contracció dels pressupostos perquè és un motor econòmic a llarg termini, encara que va reconèixer que no tindrà efectes immediats en l'economia per la necessitat de rebaixar el dèficit. El president de la patronal, Josep González, va avalar la reclamació d'un concert econòmic per a Catalunya dient: “No hauríem de fer tantes retallades si la nostra contribució a l'Estat de les autonomies fos més justa; però la nostra excessiva solidaritat no es vol reconèixer”.
Amb un descens del 42% de les inversions, poc es pot fer de locomotora de l'economia catalana des del govern, però les organitzacions empresarials ho entenen. “Valorem la credibilitat i austeritat dels pressupostos; donem suport a aquests pressupostos i especialment a l'esforç que fa el govern per confeccionar uns plans econòmics realistes, tant en les despeses com en els ingressos. De res no serveix aprovar uns pressupostos que després no es puguin complir”, explica Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona. De la mateixa manera, el lobby empresarial del Cercle d'Economia va donar dijous el seu suport a Mas en la seva política de retallades, aprofitant que el president va inaugurar les Jornades del Cercle. “Cal reforçar l'estat del benestar fent-lo més just i més eficient -va reclamar el seu president, Josep Piqué-. Ens fa falta a tots la màxima eficiència, tant en la despesa com en el que correspon als ingressos”.
Ben diferent ho veuen els sindicats. La UGT rebutja els pressupostos perquè suposen “un retrocés a la inversió del 2007 i la consolidació de les polítiques que ja s'han encetat: empitjorament de les condicions laborals dels professionals de la funció pública, destrucció de milers de llocs de treball i deteriorament de la qualitat dels serveis i prestacions que rep la ciutadania (educació, sanitat, serveis socials...) i que són pilar fonamental de l'estat del benestar, adobant el terreny a la cessió a la gestió privada”. I CCOO acusa el govern d'actuar de manera “irresponsable” per haver aprovat un projecte de pressupostos que retalla “recursos bàsics per a la ciutadania” en àmbits com la salut i l'educació, “mentre renuncia a recaptar impostos de les famílies més riques de Catalunya amb la pràctica eliminació de l'impost de successions”.
871 Persones
Menys que l'any 2010 treballaran per a la Generalitat.
17.280 Treballadors
De la construcció tindrien feina si es mantingués el pressupost de Política Territorial i Obres Públiques.
4.176 Llocs de treball
Corren perill per la retallada de despeses corrents, transferències i subvencions.
-42% Inversió real
De la Generalitat, reculant al nivell de l'any 2007.
+21% Dotació de l'ICF
Per a crèdits i avals a les petites i mitjanes empreses, fins a 1.973 milions d'euros.
