Més
enllà de disputes entre sindicats i organitzacions, més enllà de
lideratges i baralles de gallet engabiat, la FTC
IAC
ha
fet el que creia que havia de fer.
Creiem
que calia, en aquest moment d’inici d’aplicació d’un ERO
irresponsable i en aquesta casa, dur a terme una acció contundent,
puntual i amb el màxim ressò mediàtic possible. I seguim pensant
avui que okupar una sala tancada per la Direcció i posar-la al
servei de treballadors i usuaris ha estat un encert.
Hi
ha qui ha pogut venir i participar de l’okupació. Hi ha qui no ha
pogut venir però ha recolzat l’acció. Hi ha qui no en sabia res o
ha cregut que no anava amb ell, o no ha entès l’oportunitat... i
també hi ha qui estava en contra, per la raó que sigui. No entrarem
ara en aquestes discussions.
Des
de la D3 hem pogut atendre els mitjans d’informació i fer sentir
les nostres raons per estar aquí avui. Des de la D3 hem atès a
companys i companyes amb dubtes sobre la seva afectació en aquest
disbarat d’ERO endegat per la Direcció seguint ordres de la
Conselleria de Salut. Des de la D3 hem rebut el recolzament de les
Assemblees socials dels barris i d’altres organitzacions veïnals,
ciutadanes i sindicals. Finalment, des de la D3 hem rebut a la
Direcció, única responsable del tancament de llits, per a dur a
terme la reunió mensual que el Comitè d’empresa manté amb ells
per a temes ordinaris.
Temps
hi haurà per a posar adjectius a cada nom. Temps hi haurà per saber
on està cadascú. Evidentment que no tots som iguals, que no tots
pensem el mateix ni tenim els mateixos interessos. Pensem però que
puntualment, avui, en aquests moments calia estar aquí, okupant la
D3. Avui, la FTC-IAC
està
on creu que ha d’estar. A la D3 amb els treballadors i
usuaris.
Salut!
