La FTC‐IAC va quedar molt desconcertada quan la UGT‐AEPASP va decidir no participar a l’okupació de la sala D3, doncs aquest sindicat tenia un compromís amb nosaltres. No vam entendre el perquè van preparar un acte partidista i absolutament oportunista, al posar una assessoria jurídica del seu sindicat, tot coincidint amb l’acció més contundent que s’havia fet fins ara contra l’ERO. I encara enteníem menys el perquè mentien a l’assegurar que els havíem deixat fora de l’acció, quan estaven amb nosaltres al sortir dels locals sindicals, dijous passat.
Ara ja ho sabem: la UGT‐AEPASP estava en campanya electoral. Efectivament, ahir mateix, vam rebre una comunicació de l’empresa on ens comunica que la UGT‐AEPASP ha demanat formalment que s’iniciï el procés electoral per elegir el Comitè d’empresa, malgrat la majoria del Comite havia demanat que les eleccions es posposessin fins a la finalització de l’aplicació de l’ERO.
Tots els sindicats, amb l’excepció de la UGT‐AEPASP, vam considerar que calia centrar tota l’unitat i totes les forces per combatre, lluitar, denunciar i revocar el desastrós ERO i les seves conseqüències. I demanen les eleccions ahir, tot just quan el C.E presenta les seves primeres denúncies a tot un seguit d’incompliments, de barbaritats legals i jurídiques que havíem recollit els diferents sindicats i que poden demostrar que aquest ERO es inviable i absurd...Tot molt oportú.
És per això que el passat divendres, dia de l’okupació, la guerra no anava amb ells. Ells estaven per fer política d’afiliació, burocràcia i proselitisme sindical. La lluita la deixaven pels de sempre. Això sí, desprès, com sempre, s’apuntarien el mèrit i dirien que ells també estaven “okupant”... Tot molt patètic.
Sens dubte, l’empresa esta fregant‐se les mans. El que no ha estat capaç d’aconseguit l’empresa, que és fraccionar el C.E i poder tenir barra lliure per negociar, pactar i aplicar l’ERO i el que calgui, els ho proporciona el sindicat de classe i prerevolucionari de la UGT‐AEPASP.
A canvi de què la UGT‐AEPASP traiciona l’unitat del C.E? Què els ha promès l’empresa? I la UGT‐AEPASP... que ha promès a l’empresa?
Fa temps que la UGT‐AESPAP rep un tracte de favor per part de l’empresa. Fa temps que tot el procés de l’ERO i les conseqüències que comporta als treballadors/es, els dona absolutament igual, doncs han estat tot aquest temps fent campanya electoral.
En direm exemples:
• Quan surten als mitjans de comunicació i reclamen l’autoria d’actes i d’accions promoguts pels treballadors o per l’assemblea, quan ells no feien absolutament res
• Quan s’apropien de les accions convocades pel C.E com si fossin ells els promotors.
• Quan apareixien a les accions puntualment per fer‐se la foto i penjar‐les a les llistes i “xarxes socials” i marxar immediatament (concentracions de dimecres, manis. amb banderoles, okupacions i tancades al vestíbol de l’Hospital agafats de la mà front una de les tendes de l’entrada...)
• Quan es mostren molt actius per les xarxes socials (què fàcil teclejar des d’un despatx o des del sofà de casa!) i absolutament apàtics en el dia a dia del treball sindical
• i sobretot, quan es despenjen, sense explicacions, de l’acció de l’okupació de la sala D3, i alhora pacten amb l’empresa una sala per desenvolupar una activitat del seu sindicat.
Per què tracta tan bé l’empresa a la UGT‐AESPAP? Demanar les eleccions ara, és la contrapartida exigida per l’empresa pels favors prestats? Per què UGT‐AESPAP intenten desestabilitzar la resistència que s’està fent a l’ERO? Són preguntes que, vista l’actuació d’aquest sindicat, ens fem.
La FTC‐IAC creu que és un greu error imposar els interessos de cap sindicat als interessos de la totalitat dels treballadors i treballadores de l’Hospital i d’arreu.
La FTC‐IAC, amb el cor a la mà, es mostra incapaç d’iniciar una campanya electoral enmig d’un ERO que afecta a 1400 treballadors/es i a una pèrdua de drets com el del temps de solapament. Creiem sincerament que és inexplicable denunciar a l’empresa, demanar als treballadors/es que lluitin contra les mesures que imposa, exigir resistència i lluita conjunta i, alhora, en el mateix moment, demanar el vot per la nostra organització dins d’unes imminents eleccions sindicals.
Quan la FTC‐IAC va començar a fer acció sindical, ja fa uns anys, primer com a Grup de Treballadors i després com a CATSC, ho vam fer per què crèiem que el compromís individual l’havíem de fer col∙lectiu, vetllant i treballant pel bé dels interessos dels treballadors/es.
Qui ens coneix, sap perfectament que podem fer les coses millor o pitjor, amb encerts i equivocacions, però mai ens hem mogut pel profit personal o per interessos exclusius de la nostra organització. Unes eleccions sindicals ara a qui menys beneficia és als treballadors/es.
Els únics que poden treure’n beneficis són l’empresa i aquells que van del seu bracet. Fem una crida, més enllà de les seves cúpules i càrrecs, a les persones que composen la UGT‐AEPASP, a la seva responsabilitat i al seu bon criteri. Demanem que reflexionin i exigeixin als seus caps que rectifiquin i que donin absoluta prioritat a la denúncia de l’ERO.
Les eleccions poden esperar... ara el problema és global i ens afecta a totes i tots com a treballadores i treballadors i com a usuaris i usuàries d’un servei públic.
Salut!
St. Pau, 26 de gener de 2012
