dijous, 12 de gener de 2012

Les dimissions de Josep Prat  i les que encara falten

Des del moment del nomenament del senyor Josep Prat i Domènech com a President de l'ICS, el nostre sindicat va expressar el seu convenciment de la incompatibilitat de les funcions d'aquest càrrec amb l'exercici d'altres càrrecs en empreses de la competència.

La possible compatibilitat legal al∙legada pel Departament de Salut repugna el sentit comú i només ens indicaria la necessitat imperiosa de modificar la legalitat. No és de rebut negar la competència entre institucions públiques, semipúbliques i privades (USP­ Hospitales) en el sistema sanitari català, ja que durant molt de temps se n'ha fet bandera i segueix essent un efecte buscat per molt que més recentment es disfressi amb una forçada simbiosi amb el concepte de col∙laboració públic­privada. El descarat procés de privatització que patim fa del tot increïble aquesta segona intencionalitat.

És per tot això que ens hem de felicitar per les dimissions del senyor Prat dels seus càrrecs com a director general d'Innova (que s'ha de llegir Sagessa quan parlem de sanitat), com a conseller d'USP­Hospitales i, tenim entès, ni que no ho diu la seva missiva, com a director de Serveis de l'Ajuntament de Reus. Tanmateix, i dubtant que el seu interès primer estigui a l'ICS, com no sigui per desmantellar­lo i així preparar­se un proper futur construït sobre les seves runes, és totalment inexplicable que una personalitat amb una acusació formal de lucrar­se amb diners públics renunciï precissament a tots els seus càrrecs remunerats i pretengui continuar amb el seu, suposadament, únic càrrec no remunerat. De què viurà, a partir d'ara, el senyor Prat? Pensa el conseller Boi Ruiz començar a pagar­li a partir d'ara, com a premi a la seva abnegació, per molt que no sigui
necessari? O és que encara té més càrrecs fins ara inconfesats que li permeten aquesta filantropia? O hem d'entendre la feina del senyor Prat a l'ICS com una inversió personal que després serà compensada?

La situació del senyor Prat no pot quedar així i ha de ser explicada pel conseller Boi Ruiz. Del primer lloc d'on hauria d'haver dimitit és de l'ICS. Aquest sindicat vol encoratjar la CUP de Reus per tal que mantingui la seva denúncia, per a la qual li oferim tota la nostra col∙laboració. Igualment ens felicitem del ressó que estan tenint les denúncies públiques contra Ramon Bagó, 'factotum' de la sanitat denunciat durant molts anys per nosaltres, fins i tot abans de la nostra exitosa publicació “Les tendències de l'evolució de la sanitat a
Catalunya” de l'any 1997 que ja advertia clarament de la situació catastròfica a la que hem arribat. I així com llavors no va tenir els efectes desitjats, atès el grau de connivència política sobre el model, l'actual situació obliga i permet una regeneració democràtica totalment necessària per resoldre la crisi a favor dels interessos de la població. L'èxit de l'amenaça d'una denúncia penal feta per la IAC en relació al descompte il∙legal de l'IRPF de les nòmines dels empleats i empleades públiques, seguit de les dimissions forçades del senyor Prat i de les perspectives de denúncia d'altres situacions que considerem fraudulentes com és el cas del senyor Bagó esmentat, ens han d'animar a tots i a totes, al personal de la sanitat i als mitjans de comunicació, a exigir la decència en els serveis públics i a reclamar la necessitat de la seva qualitat.

www.catacctsiac.cat

Per a llegir el comunicat original premeu: aquí