Sincerament és tot molt lamentable. Dijous de la setmana passada la FTC-IAC fèiem una denúncia pública de les deficients i indignes condicions que estaven patint els usuaris al servei d’Urgències del nostre hospital, així com de la inapropiada utilització de llits de pediatria per ubicar a pacients adults amb diferents patologies.
L’única resposta rebuda per part de l’empresa ha estat una carta de la Dra. Mireia Puig, actual Directora del servei d’Urgències, on argumenta el perquè d’aquestes deficiències i on literalment ressalta “el mèrit de la organització al haver sabut respondre amb mesures concretes i àgils, però que ha estat fonamental la implicació i professionalitat de tots els treballadors de les diferents unitats del servei, tan l'estada curta, com semicrítics i sobre tot urgències, als quals vull agrair explícitament l’esforç i actitud demostrada”.
Aquesta carta, que vol ser de desgreuge, no és més que la constatació de tot allò que denunciàvem. Els mateixos responsables estaven desbordats pel dèficit de llits provocat per les retallades, llits absolutament necessaris per derivar pacients, alleugerir la pressió assistencial a urgències i propiciar l’assistència, el confort i la privacitat que es mereixen els nostres usuaris.
Amb 88 llits tancats a l’Hospital de Sant Pau, se’ns saturen les urgències, incomplim normes de seguretat a l’ocupar passadissos d’emergència, ubiquem als pacients on podem i alhora exigim un sobre esforç als equips assistencials per poder fer més amb menys personal i amb unes infraestructures deficients i del tot inadequades.
Sempre costa molt admetre que, malgrat els esforços, fem les coses malament. Més quan, per raó del càrrec o de la responsabilitat que es té, s’han de justificar actuacions, procediments o “mesures concretes i àgils” que sabem positivament que son quan menys discutibles i de ben segur millorables.
Actuarien els nostres responsables de la mateixa manera si qui estés quatre dies en una llitera, en un passadís de sortida d’emergència, fos el seu pare, la seva mare o un parent proper? Rebrien el mateix tracte a Urgències polítics i càrrecs de confiança?
La FTC-IAC fa una crida a la responsabilitat que cal exigir als càrrecs i els demana que no pensin tant en quadrar números i balanços i es preocupin més de les necessitats dels usuaris, del seu confort i de l’atenció assistencial que hem de dispensar-los.
No cal dir que agraïm moltíssim el reconeixement a la professionalitat de tots els treballadors dels serveis implicats, però... dit això, cal dir també que, malauradament, aquest reconeixement contrasta amb les “recomanacions” que aquests mateixos professionals han rebut de no queixar-se per la pressió assistencial afegida patida per la manca de personal, de no queixar-se per les deficiències de mitjans i d’infraestructures o de callar i no parlar públicament de l’utilització d’espais no adients per encabir pacients degut a la saturació del servei.
Senyors i senyores responsables, deixin d’agrair la feina i alhora “recomanar” silencis i complicitats als treballadors/es, deixin de provocar situacions on el més perjudicat és l’usuari/a, deixin de minimitzar i de treure importància a les mesures restrictives que ens han imposat unes retallades que ens perjudiquen a tots i totes.
Contrariament, el que cal és esperonar als treballadors/es i usuaris/es a que siguin responsables i continuïn denunciant les conseqüències de l’aplicació de les retallades. El nostre compromís amb la sanitat és, i ha sigut sempre, posar de relleu tot allò que perjudica als nostres pacients.
Evidentment tancar llits, disminuir treballadors, incrementar llistes d’espera i reduir activitat quirúrgica és el pitjor greuge per la salut de la nostra societat.
Per atendre adequadament les necessitats assistencials de la nostra població de referència, seguim exigint l’obertura immediata dels llits tancats a l’Hospital de St. Pau i la contractació de la plantilla necessària.
Salut!
Federació de Treballadors de Catalunya
Intersindical Alternativa de Catalunya
20 de febrer de 2012
