Estic completament aclaparat. El conseller de Salut, Boi Ruiz, ens vol fer combregar amb rodes de molí. Ens diu tan ample que tot i les retallades nostre model sanitari no se'n ressentirà i tot anirà be.
El conseller Ruiz ens va anunciar fa uns dies que per reduir costos es deixaria d'operar a la tarda. No deixa de sorprendre l'anunci quan grans hospitals públics catalans ja no operen a la tarda. Però, si s'aparquen les intervencions quirúrgiques, no cal ser un linx per concloure que les llistes d'espera aniran creixent i trigarem una mica més en anar al quiròfan.
La paralització de les obres de nous hospitals i ambulatoris tindrà conseqüències més que negatives. Aquests hospitals estaven programats per donar solució al col·lapse que tenen alguns territoris del país. Si l'Hospital de Vilanova no es construeix, els recomano que no vagin a l'actual situat a Sant Pere de Ribes. L'Hospital dels Camilos és un infern. Sempre està al màxim i en època estival s'ho poden imaginar. No fer l'Hospital de Vilanova - i és un exemple- serà un caos per a la comarca del Garraf, on la població augmenta constantment i fins i tot es dobla a l'estiu. Per si no fos poc, el conseller pretén també tancar hospitals en el territori. Vol estalviar, però la pregunta és: Quant estalviarem? Els sous dels professionals es seguiran pagant encara que estigui tancat. O no? L'única cosa clara d'aquest assumpte és que a partir d'ara alguns ciutadans de Catalunya tindran la salut una mica més lluny. I això no és bona notícia.
A tot això, el conseller Ruiz no vol solucionar altres temes candents. Un, sobretot, que no està candent. Simplement crema. Els treballadors de L'Aliança-Sagrat Cor i Sabadell-estan que la camisa no els arriba al cos. No saben del cert si cobraran el mes que ve. Són més de 1.500 i ja van patir l'any passat un retard més que notable per cobrar la paga extra de juny.
En la passada legislatura, el grup Capio- propietari de l'Hospital General de Catalunya- va fer una oferta a la direcció de La Aliança. Hi va haver acord però la proximitat de les eleccions va aconsellar esperar a l'arribada del nou Govern. Les negociacions van acabar amb un pla d'inversions, el menor impacte sobre la plantilla i la gestió dels hospitals. Els sindicats van acollir ben la negociació i es va implantar un tàcit compàs d'espera.
Nomenat el conseller, les parts van presentar les seves propostes per lligar l'últim punt pendent: el concert públic que haurien de tenir tots dos hospitals per atendre al seu públic potencial, superior a les 200.000 persones. Tres mesos després, el conseller Ruiz immers en les retallades ha donat la callada per resposta.
La cosa no tindria importància si no fos perquè la situació econòmica de L'Aliança va a pitjor. Els treballadors, de moment, cobren. Els proveïdors no. És a dir, l'assumpte s'enquista i el problema va cada cop pitjor. El conseller Ruiz s'està desentenent perquè solucionar el problema requereix un acord amb els possibles compradors.
Si no n'hi ha, el grup Capio es pot retirar. De tenir el conflicte en vies de solució anem a entrar a la fase de la boja carrera al precipici. El conseller s'escuda en les retallades per no oferir una proposta que pugui ser acceptada per Capio. No obstant això, l'acord amb el grup empresarial és l'única solució que té la Generalitat, i la més barata.
Sense acord, la Generalitat haurà de fer front a un evident conflicte laboral, i social, i no tindrà altre remei que intervenir L'Aliança. Si es produeix la intervenció, la presentació d'un expedient de regulació d'ocupació és sens dubte una acció evident. És a dir, la despesa pública es multiplicarà i el desassossec laboral i social afectarà un bon nombre de famílies. No obstant això, l'independent conseller Ruiz ni tan sols parpelleja. No sembla que li importi molt el disbarat si al final aconsegueix retallar malgrat qui pesi. Amb aquest escenari, sembla que no quedarà altre remei que entre la política per solucionar el greuge. Que el president, Artur Mas, i el líder d'UDC, Josep Antoni Duran Lleida, prenguin cartes en l'assumpte. Segur que el candidat de CiU a Barcelona, Xavier Trias, no li farà cap gràcia que el seu successor al capdavant de la conselleria li posi les eleccions costa amunt.
Ara el malalt té tractament. Però la malaltia s'agreuja per moments. Es podia haver solucionat amb unes pastilles, un xarop i una mica d'antibiòtic. Ara, com a mínim es requereix una intervenció quirúrgica. Si tampoc no es fa, el malalt pot morir o patir importants seqüeles físiques. La Generalitat, l'equip mèdic habitual, té la paraula. El seu metge de capçalera té dubtes.
Font: eldebat.cat
