Durant una conferència impartida avui a ESADE, Boi Ruiz assegura que el seu objectiu és assentar les bases de la sanitat del 2020 tot mantenint el que ja funciona –reforçant-lo, si cal– i millorant el que no funciona bé.
El lideratge clínic, clau per regenerar el sistema sanitari públic des de dintre. Els professionals assistencials guanyaran protagonisme en la presa de decisions
Promoció de la qualitat assistencial: el Catsalut contractarà serveis als centres sanitaris en funció dels resultats de salut que n’obtinguin, i no en funció de la seva capacitat estructural
El Departament de Salut crearà una Comissió de Pacients per promoure la co-responsabilització dels ciutadans en la cura de la pròpia salut i la seva capacitat d’influir en el sistema
Els gestors i les organitzacions, capaços d’assolir els nous reptes
Adaptar les organitzacions sanitàries a la nova realitat social de Catalunya, i fer sostenible el sistema sanitari públic seran els dos pilars de la política sanitària d’aquesta legislatura, segons ha anunciat el conseller de Salut, Boi Ruiz, durant una conferència impartida aquest vespre a ESADE. El conseller també ha defensat el lideratge clínic com a clau de l’èxit de la transformació que necessita el sistema sanitari públic a Catalunya.
El model sanitari català és un model d’èxit, i l’excel·lència de serveis i professionals és reconeguda internacionalment. Ara, el que cal fer és guanyar en eficiència tot mantenint aquest nivell d’excel·lència.
Per fer-ho, el conseller Ruiz afirma que cal repensar com atenem els ciutadans en aquests moments amb l’objectiu, d’una banda, d’ enfocar el sistema sanitari a resoldre les necessitats dels pacients i, de l’altra, facilitar la feina dels professionals que els atenen. Això comportarà, entre d’altres, la reducció de burocràcies innecessàries i dels desplaçaments de pacients entre diferents nivells assistencials.
L’objectiu de Salut per a aquesta legislatura: assolir la governança clínica a Catalunya
Per assolir la governança clínica a Catalunya cal desplegar diverses actuacions en àmbits diferents, totes elles orientades a:
Avançar en un model d’atenció sanitària on el pacient és, realment, l’element central al voltant del qual s’organitza el sistema sanitari, el que comportarà l’augment de les capacitats de resolució d’alguns nivells assistencials, com l’assistència primària, a fi d’evitar demores i desplaçaments innecessaris de pacients.
Reordenar l’oferta dels serveis sanitaris públics, que es planificaran en base territorial per garantir l’equitat i la qualitat en la cobertura de la població independentment d’on visquin.
Potenciar el lideratge clínic i recuperar, d’aquesta manera, els professionals assistencials com a actors clau en la gestió i governança del sistema sanitari públic.
Garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic mitjançant la millora de l’eficiència, i no a partir de la disminució de serveis ni de prestacions.
Tres erres per abordar una realitat social i sanitària diferent
Actualment, l’esperança de vida a Catalunya és de 81,4 anys, i aquesta longevitat s’acompanya de l’’augment de determinades malalties i limitacions. El 74,4% de la població adulta manifesta patir un o més trastorns crònics i les dones presenten unes prevalences superiors. També s’observa un increment en el nombre de persones que declaren patir depressió o ansietat, i en les patologies de salut mental tant en els centres infantojuvenils com en els d’adults. Finalment, els canvis en els estils de vida afavoreixen el sobrepès, el colesterol elevat i la hipertensió en homes, entre d’altres, a més d’observar-se patrons com ara l’increment del consum d’alcohol entre nois i noies entre 15 i 24 anys.
Cal abordar aquesta realitat sanitària en un context econòmic i pressupostari en què, per primer cop a la història, el pressupost públic és inferior al de l’any anterior.
També és cert, però, el sistema sanitari català té grans fortaleses: uns professionals d’altíssim nivell, unes institucions sanitàries de gran prestigi, i uns equips de recerca que assoleixen grans resultats. Es tracta, a més, d’un sistema equitatiu i proper al ciutadà que, alhora, constitueix un gran motor econòmic per al país, generador de riquesa i creixement.
Per això, cal que el sistema sanitari públic s’adapti a aquesta realitat, i ho faci a partir de:
Realisme per acceptar la situació econòmica en què es troba el país, i per visualitzar el potencial del què disposem per tirar-lo endavant.
Reformisme per conservar, transformar i adaptar aquelles coses que han mostrat la seva validesa: amb el què ja tenim, fer les coses d’una altra manera.
Regeneracionisme per donar impuls i revifar instruments (Llei de Sanitat o el Pla de Salut) que encara no han desenvolupat tot el seu potencial.
Eixos estratègics de la política sanitària 2011-2014
Una administració sanitària més eficaç. El Departament de Salut s’orientarà cap a les persones a qui ha de donar servei, ja siguin els ciutadans, els professionals o els directius dels centres sanitaris, uns gestors i unes organitzacions capaces de compartir i liderar canvis i millores per fer més amb menys. Per tant, serà un element facilitador i no un obstacle burocràtic.
Professionals amb més autoritat. El Departament de Salut reafirma el rol d’autoritat sanitària dels professionals clínics i subratlla la corresponsabilitat entre l’Administració i els professionals primant el benestar del pacient, l’autonomia de la persona malalta, l’equitat i la llibertat de consciència del professional i primant el criteri clínic d’acord amb una distribució justa dels recursos.
Durant el seu discurs, el conseller Ruiz s’ha compromès a fer participar els professionals, de forma efectiva, en l’organització general del treball, promoure la seva autonomia professional i la seva aplicació en la organització de la feina pròpia, així com facilitar l’accés a la formació continuada, potenciar els lideratges clínics, donar accés a la carrera i el desenvolupament professionals, aplicar un model retributiu i d’incentius salarials basats en el nivell competencial, la tasca realitzada i els resultats assolits.
Millorar el finançament de l’Estat tot reclamant el principi de lleialtat institucional i el dret a participar en decisions que es prenen a Madrid i que suposen una càrrega econòmica cap a les autonomies.
Modernitzar la xarxa de centres sanitaris i reordenar els serveis que ofereixen. El Servei Català de la Salut (Catsalut) serà el principal motor d’aquest canvi , i tornar a situar-lo al centre del sistema sanitari, com el que és, l'asseguradora pública de Catalunya.
El Catsalut canviarà la forma de contractació de serveis sanitaris. La relació entre el Catsalut i els proveïdors deixarà de ser un acte mercantil (compra de serveis sanitaris) i passarà a ser com un acte mèdic, on el que es paga no és quantitat d'activitat sinó resultats de salut. Aquesta nova relació es fonamentarà en resultats assistencials. Això voldrà dir que la magnitud d'un centre hospitalari ja no es mesurarà en metres quadrats, en nombre de llits o quiròfans, sinó en la seva capacitat per resoldre els problemes de salut de la població a qui ha d’atendre.
A partir d’ara, l’eficiència clínica s’equipararà a la qualitat assistencial. Per facilitar que la consecució d'aquests objectius de salut siguin possibles, el Departament de Salut adaptarà els seus organismes a aquesta nova forma contractual, i l'Agència d’Informació Avaluació i Qualitat en Salut serà qui avaluarà l’eficiència i qualitat dels serveis sanitaris tot intentant donar resposta a les preguntes següents.
En matèria sanitària, es fa el què cal fer, d’acord amb les prioritats de salut dels ciutadans?
Es fa el millor ús possible dels recursos disponibles, amb eficàcia, efectivitat i eficiència?
Es fa de la manera més adequada, amb la millor qualitat possible?
Com a conseqüència de la resposta a aquestes preguntes, segurament caldrà reordenar els serveis sanitaris per tal d'adaptar els dispositius i els equips professionals a les necessitats de salut de la població en un determinat territori, basant-se en la coordinació (eficiència i qualitat van unides).
Quant a les empreses públiques, iniciaran un procés de modernització i desburocratització amb la implantació d’una gestió amb criteris d’eficiència clínica. Aquesta modernització serà especialment notòria en l’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa pública sanitària més gran de Catalunya. Salut promourà un model descentralitzat d’empresa, que segurament deixarà de tenir personalitat jurídica única, i que permetrà polítiques retributives i d’incentius més flexibles.
L'àmbit de la Salut Pública recuperarà més visibilitat donada la seva importància en els problemes transversals de salut de la població, a través de la creació de l'Agència de Salut Pública.
Finalment, Salut intentarà articular una major corresponsabilitat i capacitat d’influència dels pacients en el sistema a través de la Comissió de pacients, que es crearà properament.
Política farmacèutica pionera a Espanya. Salut ja ha començat a desenvolupar una política farmacèutica i del medicament integral i integrada amb la resta del sistema sanitari i sectors productius que fomenti l’ús racional, segur i adequat dels medicaments i els productes sanitaris, que promogui la qualitat, l’equitat d’accés i la gestió eficient de la prestació farmacèutica, i que s’adreci a millorar els resultats de salut de la població.
Recerca i innovació. Salut donarà un impuls decidit a la recerca biomèdica amb vocació translacional, orientada a resoldre necessitats concretes dels nostres pacients, i aposta pel suport a la transferència tecnològica i a la innovació dels processos com ara la integració de serveis, la prevenció i diagnòstic ràpid, o gaudir una vida activa i independent.
