El ministre Valeriano Gómez diu que la CEOE va presentar un document a darrera hora que feia impossible el pacte.
El ministre de Treball, Valeriano Gómez, ha apuntat directament amb el dit als empresaris com a responsables del trencament de l'entesa en la negociació col·lectiva, que aquest divendres s'aprovarà per decret després que empresaris i sindicats no hagin pogut tancar un acord. El ministre ha detallat que el text que va presentar la patronal CEOE el passat 30 de maig, quan el pacte ja estava gairebé tancat i només quedaven un serrells per decidir, tornava a una posició de màxims i no tenia en compte el que s'havia negociat abans. El nou document, ha dit Gómez verificant la versió dels sindicats, "no permetia arribar a un acord", ja que incloïa punts com l'eliminació de la pròrroga automàtica dels convenis col·lectius vençuts o "mecanismes de flexibilitat interna absolutament tots sotmesos a la lliure decisió de l'empresari".
El ministre ha dit que "hagués estat millor culminar un acord abans de les eleccions", ja que creu que hi ha hagut "una influència clara" en la CEOE de la nova situació política. Al seu judici, hagués estat "més útil" que sindicats i patronal haguessin tancat la reforma a l'abril amb els punts que ja s'havien acordat fins a aquest moment. "S'equivoquen aquells que creuen que és millor que les reformes es quedin sense fer a l'espera que arribi un altre Govern", ha assegurat Gómez, que ha insistit que l'arribada d'un nou Executiu és "una hipòtesi", mentre que les reformes són una necessitat que mantenen Espanya lluny dels països que han necessitat el rescat financer de la Unió Europea.
Segons ha explicat als periodistes aquest dilluns durant una jornada sobre atur juvenil, la reunió que la CEOE, CCOO i UGT van mantenir el passat 30 de maig hauria d'haver servit per ordenar i concretar les matèries que ja s'havien acordat perquè Treball les concretés en un text normatiu que aprovaria el Govern i seria remès al Parlament, amb la intenció que entri en vigor a la tardor.
Els empresaris volien una flexibilitat al seu gust
No obstant això, ha dit, aquell dia la patronal va posar damunt un document amb una "visió" de la flexibilitat interna en l'àmbit de les empreses (canvi de jornada, funcions o trasllats) que no permetia arribar a un acord. "S'establien mecanismes de flexibilitat interna absolutament tots sotmesos a la lliure decisió de l'empresari", ha afirmat Gómez, que va al·ludir també a la pretensió empresarial que els convenis deixin de tenir efecte quan expirin, eliminant la ultractivitat (pròrroga automàtica dels convenis col·lectius vençuts).
En la seva opinió, aquestes dues qüestions són incompatibles amb "un gran acord de negociació col·lectiva" que inclogués la flexibilitat interna negociada i la protecció dels treballadors quan els convenis expirin, recorrent a la mediació i l'arbitratge per a quan no hagués acord entre patronal i sindicats. El Govern, ha dit,, ha estat molt pendent de la negociació i ha ajudat "quan se li ha requerit" amb textos o propostes, pel que considera que "hores d'ara ningú pot imputar-li cap responsabilitat". En aquest sentit, ha recordat que l'Executiu ha deixat que la negociació entre sindicats i patronal es perllongués més enllà de la data prevista perquè l'acord semblava possible.
Per altra banda, ha confirmat que el decret llei amb la reforma de la negociació col·lectiva, que el Consell de Ministres aprovarà divendres, no regularà el mecanisme de fixació de salaris, ja que seria "constitucionalment impossible". "En un país lliure l'Estat no pot fixar les condicions salarials dels empleats del sector privat", ha subratllat i ha recordat que existeix un acord per al període 2010-2012, amb el qual patronal i sindicats van pactar la moderació salarial per a aquests tres anys.
