L'evidència que les persones es moren després de jubilar-se, si no ho han fet abans, ha estat modelada arterament per defensar que aquest fatal desenllaç -i l'erosió prèvia de les facultats físiques o cognitives- es deuria a l'abandonament sempre prematur del salutífer règim laboral. De passada, aquesta hipòtesi apuntala la idea governamental de prolongar l'edat de jubilació, perquè amb l'actual no hi ha forma de sufragar el parc de cotxes oficials. En lliurar gratuïtament dos anys suplementaris de la seva vida a l'Estat, els jubilats se sotmeten a una nova mili.Si a l'exacció de tres anys íntegres de vida en dues fases se li sumen els períodes treballats per pagar impostos, tots hem estat funcionaris durant almenys dues dècades. Enfront de la propaganda que garanteix que la insistència laboral rejovenirà els ciutadans -de moment no s'ha suggerit que també tingui virtuts aprimadores- , s'omet que el primer servei militar va transcórrer en plenitud, mentre que el segon cursarà a la vora de la decrepitud. L'èmfasi en la inflació de l'esperança de vida fins a edats matusalèniques oculta que l'esperança de vida lliure d'incapacitat arriba a nivells molt més modestos. Curiosament, es xifra en 67 anys. Per tant, l'ésser humà treballarà fins que resulti inservible, com un eficient robot. Per a aquest moment, Corbacho recomana un fons privat de pensions.
Acceptar que jubilar-se perjudica la salut condueix a la idea, potser exagerada, que el treballador deu el perfeccionament individual a la suor del seu front. En aquest cas, hauria de pagar a canvi del privilegi de gaudir d'una ocupació que el manté en forma, iniciativa que aplaudiria la CEOE. Mentre ens meravellem que la lluita contra l'obsolescència de l'ésser humà se simultaniegi amb la planificació d'aquest arraconament a càrrec de la tecnologia, les teories sobre la jubilació perniciosa vénen desmentides pels 400 mil prejubilats que cinquantegen. Són els reis de la creació, i es conserven força bé amb una dieta intensiva de futbol televisat.
Font: DiarideGirona.cat
