Ruiz, les retallades i l'Aliança

Estic completament aclaparat. El conseller de Salut, Boi Ruiz, ens vol fer combregar amb rodes de molí. Ens diu tan ample que tot i les retallades nostre model sanitari no se'n ressentirà i tot anirà be. 

Lucha de clases bajo otro nombre

Estamos viviendo la avalancha conservadora-neoliberal liderada por la canciller Angela Merkel, que propone realizar reformas en la eurozona encaminadas a mejorar la competitividad de los países que la componen a base de reducir los salarios y los derechos laborales.

Catalunya: carta de un médico especialista al Consejero Boi Ruiz

No estoy muy habituado a ver la televisión , pero el otro día tuve la suerte de verle aclarando algunos temas que pienso era necesario aclarar. 

Fallos en unas oposiciones de enfermería

Unas 5.600 enfermeras y enfermeros asistimos, el 19 de diciembre, a una clase magistral de surrealismo literario catalán. Surrealista es el adjetivo más adecuado para definir el examen de oposición que hicimos. 

Les farmàcies i la liberalització del sector

En la publicació del dia 14 de gener vaig tenir ocasió de llegir uns comentaris sobre la nostra professió que, amb motiu del retard en l'obertura d'una oficina de farmàcia a Montjuïc, el senyor Miquel Fañanàs, evidenciant la seva incompetència i la seva profunda ignorància, s'aventurava a manifestar en una de les pàgines d'aquest diari.

La Sanidad catalana

Increíble pero real. La Sanidad catalana continúa en una crisis profunda. El servicio de Ambulancia Condal, aún peor. Yo diría que servicio muy a precario y tercermundista en el siglo XXI en Catalunya y, para ser exactos, en el Baix Llobregat Nord, en Martorell.

La factura de la sanitat pública

Els consellers d'Economia i Salut de la Generalitat van llançar ahir missatges preocupants en relació amb el cost del sistema sanitari a Catalunya. El titular d'Economia, Andreu Mas-Colell, sosté que el cost de la sanitat pública actual és absolutament insostenible per a les arques de la Generalitat. En aquest sentit, va arribar a referir-se textualment a “excés de despesa sanitària”. Un missatge que va tenir una resposta immediata del nou conseller del ram, que va redoblar la preocupació sobre el diagnòstic del primer.

Hi havia una vegada...

Hi havia una vegada uns sindicats que eren compromesos amb el que deien que defensaven, els interessos dels treballadors i dels més febles, que reivindicaven per una democràcia de debò; hi havia una vegada uns treballadors que per consciència de classe eren solidaris i mai deixaven de banda un company; hi havia una vegada en què calia ser valent per afiliar-se a un sindicat i pegar els adhesius amb aquells símbols en forma de sols en els respectius carnets, eren altres temps d'enllà els anys setanta, quan córrer davant els grisos i cridar ben fort era una obligació moral i vital.

La Transición inmodélica

Durante muchos años, la versión dominante en los medios de mayor difusión del país sobre la Transición de la dictadura a la democracia en España es que tal Transición fue un proceso modélico que transformó una de las dictaduras más represivas que hayan existido en Europa (por cada asesinato político que cometió Mussolini, Franco cometió 10.000) en una democracia homologable con cualquier democracia existente en la Unión Europea.

Reus: Un hospital a escala humana

Qui faci temps que no passa per l’avinguda de Bellisens es sorprendrà del magnífic edifici que ja s’aixeca i dóna ombra al barri Sant Josep Obrer. El nou hospital de Reus és impressionant arquitectònicament parlant, però el cert és que la seva estructura no serà res més que el contingut a una altra manera d’entendre la sanitat, una manera més moderna que s’evidenciarà en l’ús de les tecnologies més punteres per poder oferir a l’usuari la millor de les atencions. 

Contaminació acústica i avions

Després de veure la notícia que l'aeroport de Reus incrementa els seus destins de vol amb els seus corresponents 8.300 vols, aproximadament, molts ciutadans comencen a preparar-nos per veure reduïda la nostra qualitat de vida, que patirem amb l'estrepitosa contaminació acústica que generen aquests avions.

L'assistència sanitària a les comarques de Tarragona, la pitjor valorada de Catalunya

Els catalans valoren l’atenció sanitària amb una nota mitjana de 6,8 sobre 10. Per regions sanitàries, la nota més baixa la dóna el Camp de Tarragona amb un 6,64 i la més alta l’Alt Pirineu amb un 7,13, així es desprèn del Baròmetre Sanitari de Catalunya realitzat pel Servei Català de la Salut de la Generalitat entre el 27 de novembre al 4 de desembre de 2009.

La sanitat pública necessita millorar

A principi de març una persona de 80 anys acut al metge de capçalera perquè li tramiti una visita al traumatòleg del Servei Català de la Salut, ja que uns problemes d'espinada la podrien deixar esfondrada en una cadira de rodes.

PP i PSOE pacten l’assalt a la Sanitat pública

Cara a la galeria, són adversaris irreconciliables. Però a l’hora de la veritat la seva política econòmico-social, desmaquillada, és més del mateix. PP i PSOE, govern i oposició, tenen idèntica fórmula per a conjurar la crisi: que la paguin els pobres. Per això acaben de posar-se d’acord per a ficar la tisora en el pressupost sanitari.

Assistència sanitària

Al meu fill, el més de setembre passat i arran d'una malaltia, li van receptar antibiòtics, els quals li van produir una reacció al·lèrgica, i vam haver d'anar a urgències de l'hospital Joan XXIII de Tarragona, on per resoldre el problema li van haver de donar antihistamínics per via intravenosa.

¿Pensions públiques o privades? Promoure els fons particulars relega la solidaritat i comporta un empobriment general

En temps de crisi, el concepte de solidaritat es cotitza a la baixa. O si més no, això és el que sembla amb el tema de les pensions. El missatge que es percep en els últims mesos és el següent: faci’s un pla de pensions privat perquè vostè no cobrarà la pensió pública o bé serà tan petita que li costarà arribar a final de mes. Fins i tot el ministre de Treball predica amb l’exemple ostentant que ell també té un pla de pensions privat.

La humiliant factura sanitària

El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut no va decidir dijous passat que, cada vegada que la ministra de Sanitat i presidenta d'aquest ens es desplaci en el seu cotxe oficial, el xofer l'acomiadi lliurant-li una factura simbòlica en la qual consti el preu del trajecte si Trinidad Jiménez hagués d'abonar-ho, com li passa a la majoria de contribuents.

La "mili" dels jubilats

L'evidència que les persones es moren després de jubilar-se, si no ho han fet abans, ha estat modelada arterament per defensar que aquest fatal desenllaç -i l'erosió prèvia de les facultats físiques o cognitives- es deuria a l'abandonament sempre prematur del salutífer règim laboral. De passada, aquesta hipòtesi apuntala la idea governamental de prolongar l'edat de jubilació, perquè amb l'actual no hi ha forma de sufragar el parc de cotxes oficials. En lliurar gratuïtament dos anys suplementaris de la seva vida a l'Estat, els jubilats se sotmeten a una nova mili.

Ens va bé amb la genètica?

Una reflexió al voltant de la genètica i les perplexitats a l'hora de reconèixer que no estem, com a societat, trobant respostes a les noves conjuntures morals.

La ciència de l'altra meitat del cel

A poc a poc millora la situació de les científiques a Europa. No obstant això, el percentatge de científiques que assoleixen els nivells més elevats de la carrera professional és alarmantment baix. I això que les dones representen, almenys a Itàlia i Espanya, la immensa majoria de les llicenciades.

Com cada any, el dia 8 de març tothom té de forma puntual un toc d'atenció. Es recorda, almenys durant un dia, que el món no té només forma masculina. Tampoc el món de la ciència.