
Per part de tots els sindicats presents a la taula negociadora i a proposta nostra, es va decidir impulsar l'assemblea de delegats de tota la XHUP, independentment de si eren afiliats a algun sindicat o no, ja que partíem que el conveni afectava a tothom, que calia implicar a tots els centres i que els comitès d'empresa era l'organisme unitari i més directament representatiu, a la vegada també que era qui havia d'assumir i impulsar qualsevol mesura de mobilització. Aquesta assemblea debatia des de les reivindicacions a presentar fins les mesures a adoptar.
Es va lograr aixecar el sector i fer mogudes difícilment imaginables (vagues, tancaments a centres, talls de carreteres i autopistes,...), amb molt seguiment arreu. Va obligar a implicar-se la Generalitat en la resolució del conflicte per l'equiparació i els avenços guanyats en aquest terreny provenen d'aquella època.
Va funcionar molt bé... mentre va funcionar. Finalment la patronal amb el vis-i-plau de la Conselleria, va posar sobre la taula 15.000.000.000 de peles pel conveni perquè els "destinéssim com vulguéssim" i aquí van començar les picabaralles, amb els sectors més corporatius estirant cap el seu costat, trencant-se finalment la unitat aconseguida. La patronal evidentment també va contribuir a aquest trencament, negociant per separat amb els diversos sindicats, com sempre...
Actualment no creiem que sigui en absolut la intenció de CCOO i UGT impulsar aquesta assemblea, i tampoc de Metges de Catalunya, però creiem que si popularitzem aquesta proposta i el bon record que se'n té per part de molts delegats/des d'aquella època, la puguin obviar així com així, tant per la limitada representació i manca d'unitat dels sindicats presents a la taula, com per la falta de perspectives en la negociació... i no ens poden acusar d'oportunisme, ja que vam impulsar aquesta fòrmula quan estàvem dins la taula negociadora...