El món sanitari concertat i privat no és immune a la pandèmia en què s'ha convertit la crisi econòmica. El sector mostra de fet símptomes d'una grip forta. Per una banda, des de fa dos mesos el Departament d'Economia està retardant el pagament del concert als centres de capital privat que proveeixen la sanitat pública, uns quinze dies de mitjana, i el mes d'agost l'ajornament es repetirà.
Les factures per prestació de serveis, que ascendeixen a 440 milions mensuals, i que es cobraven a 75 dies, s'han allargat a 90 dies. Aquesta demora inevitablement genera tensions en la tresoreria dels centres sanitaris en més o menys mesura segons el pes que representi el concert en els seus ingressos i en funció de la situació de les seves finances.
Fonts del Departament d'Economia expliquen que els retardaments es deuen als problemes de tresoreria que tenen la Generalitat i la resta d'administracions espanyoles, i que calculen que després de l'estiu es normalitzarà la situació i es podrà col·locar deute en els mercats internacionals.
Les patronals del sector s'han mostrat, en part, comprensives amb els retardaments, “sempre que sigui una qüestió puntual i se'ns informi amb anticipació suficient”, explica Xavier Gibert, director de relacions laborals, corporatives i institucionals de La Unió, una de les principals patronals catalanes d'entitats sociosanitàries.
Però, tot i la consideració, adverteixen que estirar més el braç que la màniga té un límit i que si es manté hi haurà veritables dificultats en el sector.
Joan Soriano, expert en turisme sanitari, considera que hi ha un problema d'estructura financera que caldrà resoldre: “La sostenibilitat de la sanitat pública no pot estar basada en l'endeutament”.
De moment el sector de la sanitat concertada es pren aspirines per passar aquest refredat d'estiu, en espera que els mercats financers no el converteixin en una pneumònia.
Els qui veuen la seva malaltia en perill de fer-se en crònica són els centres de sanitat privada, aquells que se sustenten o bé per l'assistència privada o per les assegurances sanitàries. Els seus mals no tenen res a veure amb els ajornaments del pagament sinó amb un ajustament dels preus de les prestacions per part de les asseguradores.
Ara com ara, un metge traumatòleg de la Teknon factura al voltant de 130 euros per una visita privada; si el pacient té contractada una assegurança sanitària, el facultatiu rep de la mútua entre 9 i 10 euros per la mateixa visita, és a dir a penes un 15%.
Tot i que les assegurances compensen en volum la diferència de preu, i així treballen des de fa anys, les patronals de la sanitat privada expliquen que en els darrers anys hi ha una retallada dels marges que els posa contra les cordes.
Joan Soriano avança que, segons càlculs de diferents clíniques i serveis sanitaris, els marges han baixat entre un 15% i un 30% el darrer any.
Cristina Contel, la presidenta d'Aces, l'Associació Catalana d'Entitats de Salut, que agrupa un centenar de centres sanitaris, el 75% dels quals són exclusivament privats, va més enllà i assegura que el sector està ofegat. “Estem patint les conseqüències d'una guerra de preus en el sector de les assegurances sanitàries; això és dramàtic”, diu Contel. En aquest punt coincideix el director de relacions laborals, corporatives i institucionals de La Unió, que apunta directament a la retallada de les tarifes de les assesguradores, que pot posar en perill la viabilitat de molts centres sanitaris privats i també la qualitat de la sanitat. El cert és que amb la crisi l'assegurança sanitària ha tingut el seu espasme particular. Segons la memòria del 2009 d'entitats d'assegurança lliure d'assistència sanitària, el nombre d'assegurats d'aquesta àrea a Catalunya va disminuir en 20.000 persones l'any passat. Una baixada no gaire considerable però significativa tenint en compte que entre 2006 i 2008 es va registrar un creixement del 20%. Tot i això, les pòlisses de rescabalament, és a dir aquelles en què l'assegurat avança el cost de la visita i després se li retorna un percentatge, han augmentat.
Hi ha, però, dades més recents del conjunt de l'Estat molt més significatives. L'informe del mes de març del 2010 d'ICEA, la font oficial de les asseguradores, mostra una disminució interanual del nombre d'assegurats del 3,06% a tot Espanya. La dada, encara que agregada de tot l'Estat, és una clara mostra del canvi de tendència ja que la gran majoria renova la pòlissa al gener.
Segons explica Contel, les empreses asseguradores, preveient la baixada, van llançar pòlisses col·lectives amb preus més baixos que, segons les patronals sanitàries, han acabat repercutint en els centres mèdics privats, alguns dels quals depenen fins a un 75% de les mútues. Ara bé, l'informe d'ICEA mostra que el percentatge de la sinistralitat, és a dir el que paguen les asseguradores als proveïdors sanitaris, ha pujat un 3,33%.
No és l'únic patiment per al sector privat. Encara que el volum és petit, el turisme sanitari s'ha reduït un 50% en tres anys, i això ha contribuït en la seva mesura als problemes d'ingressos del sector. Soriano explica que, tenint en compte que es tracta d'un tipus de medicina satisfactiva, és a dir majoritàriament operacions d'estètica, és molt sensible als alts i baixos de l'economia global.
I per si no fos suficient, la presidenta d'Aces denuncia que la sanitat pública està ocupant àmbits d'activitat de la privada. “Ens hem trobat amb hospitals comarcals que a les tardes atenen mutualistes”.
Les xifres
-3,06% d'assegurats
La xifra d'assegurats ha baixat respecte al 2009 a tot l'Estat.
20% d'augment del nombre d'assegurats a Catalunya
Entre 2007 i 2009.
25% amb assegurança sanitària
Els catalans són els que més contracten pòlisses de tot l'Estat.
3.000 ‘turistes sanitaris' el 2007
Enguany ha baixat un 50% respecte a fa tres anys.
Font: Avui + El Punt
