Ruiz admet "alarma lògica" si el sector públic acull activitat privada

Font: elsingulardigital.cat

El conseller ha admès que "en cap moment el sector públic farà activitat privada si això suposa trencar amb el criteri d'equitat o competència deslleial"

El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, s'ha mostrat comprensiu avui per l'"alarma lògica" generada en el sector privat davant de la possibilitat que el sector sanitari públic pugui portar a terme activitat privada, tal com recull l'avantprojecte de Llei Òmnibus del Govern, tot i que ha fet una crida a la calma.

En el fòrum Model de Sostenibilitat, Qualitat i Progrés en la Sanitat a Catalunya, organitzat per Siemens, Deloitte i 'Diario Médico' en el marc del XV aniversari d'Unitat Editorial, el conseller ha garantit que "en cap moment el sector públic farà activitat privada si això suposa trencar amb el criteri d'equitat o competència deslleial", és a dir, amb preus més baixos.

Per tant, ha assegurat que "el sector públic farà activitat privada, si compleix amb els requisits", i ha demanat tranquil·litat perquè l'únic comès del punt que recull l'avantprojecte de la Llei Òmnibus serà el d'elevar a rang de normativa una activitat que ja ve fent sense ella, ha advertit.

El govern obrirà els centres sanitaris públics al sector privat per refinançar-se

Font: 3cat24.cat

Els esforços per reduir la despesa sanitària aposten, entre d'altres, per potenciar la cirurgia major ambulatòria i l'hospitalització domiciliària com a mesura d'estalvi.

L'objectiu és alliberar 50.000 dels 780.000 llits que s'ocupen cada any, cosa que suposaria un estalvi d'entre el 40% i el 60% del cost d'ocupació d'un llit d'hospital. Una altra mesura, inclosa en la llei òmnibus, és la que preveu que als centres sanitaris públics s'hi pugui prestar assistència mèdica privada. Ara per ara, la llei ho impedeix, però el govern enllesteix un document per modificar-la.

Una de les modificacions que introduirà la nova llei òmnibus, encaminada a l'estalvi i l'optimització de recursos en matèria sanitària, fa referència a l'ús de les instal·lacions de titularitat pública. La llei actual diu que els centres i els serveis de l'Institut Català de la Salut (ICS), en les quals estan inclosos la majoria dels grans hospitals públics, no es poden utilitzar per prestar-hi assistència sanitària privada de cap mena.

La nova llei, que el consell executiu preveu aprovar a finals de juny, obre les portes perquè els centres de l'ICS es puguin utilitzar per prestar assistència sanitària privada.

El Departament de Salut considera una via oportuna, en el moment de crisi actual, la possibilitat de treure rendibilitat d'unes instal·lacions altament qualificades per tal de poder refinançar una sanitat pública que arrossega un dèficit molt elevat.

El pressupost de l'Institut Català de la Salut, que engloba la majoria de CAPs i hospitals com la Vall d'Hebron, Bellvitge o Can Ruti, tindrà aquest any per primer cop un pressupost inferior a l'any anterior. Si l'any passat la despesa final va ser de 3.000 milions d'euros, aquest any està previst gastar gairebé un 10% menys.

Es preveu que la nova llei, que permetrà injectar capital procedent del sector privat a les arques de la sanitat pública, entri en vigor en els pròxims mesos després de passar per l'aprovació parlamentària, en un moment en què el Departament de Salut ja ha començat des del gener un procés de retallades que comporta gradualment el tancaments de quiròfans, la reducció de plantilles i un estalvi de 21 milions d'euros en nòmines variables.

També es vol potenciar els programes de cirurgia major ambulatòria i l'hospitalització domiciliària. Aquesta modalitat, que ja utilitzen 23 hospitals de Catalunya, alguns amb més de deu anys d'experiència, representa un estalvi d'entre el 40% i el 60% del cost d'ocupació d'un llit d'hospital.

La Caixa es ven 10 hospitals d'Adeslas

Font: elpunt.cat

El comprador és el grup inversor de la família Gallardo. El preu, 190 milions.

Criteria ha arribat a un principi d'acord amb Goodgrower, grup inversor de la família Gallardo, per vendre el 80 per cent del Grup Hospitalari Adeslas per 190 milions d'euros. Es tracta d'un paquet de deu hospitals, entre els quals hi ha el Montserrat de Lleida, que van quedar exclosos de l'operació en la qual Mutua Madrileña va adquirir el 50 per cent de Vidacaixa, el 13 de gener. L'any passat, el Grup Hospitalari Adeslas va gestionar 1.062 llits i va facturar 188 milions d'euros.

El comprador del 80 per cent de la firma és Goodgrower, grup inversor amb seu a Barcelona creat el 2008 per la família Gallardo, propietària de Laboratoris Almirall. L'objectiu de Goodgrower és invertir en companyies del sector de la salut tant a l'Estat espanyol com a la resta d'Europa i segons van explicar ahir fonts de la firma, aquesta és la primera gran inversió que realitza. Les mateixes fonts van assegurar que la voluntat és de permanència i no van descartar la compra de nous actius que facin créixer la xarxa.

Tant Goodgrower com La Caixa –que es quedarà el 20 per cent dels hospitals– destaquen que la seva voluntat és establir una aliança a “llarg termini” per impulsar “el negoci hospitalari privat independent”.

Radiòlegs acusen Salut de voler privatitzar la seva especialitat als hospitals públics

Font: europapress.cat

El comitè d'empresa de l'Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) ha acusat la Conselleria de Salut de la Generalitat de voler privatitzar la radiologia dels hospitals públics catalans amb l'entrada de capital privat a la institució.

En un comunicat, el comitè argumenta que el radiodiagnòstic és una part fonamental en l'assistència sanitària de qualitat i, segons la seva opinió, no ha d'estar prevista només sota el prisma econòmic.

L'IDI és la primera empresa pública catalana que fa proves d'alta tecnologia --TAC, PET, gammagrafies, ressonàncies magnètiques i altres-- als vuit hospitals de l'institut Català de la Salut (ICS), Vall d'Hebron a Barcelona, Bellvitge, a L'Hospital de Llobregat; Germans Trias i Pujol, a Badalona; Verge de la Cinta, de Tarragona, i Viladecans (Barcelona); el Trueta, de Girona; l'Arnau de Vilanova, de Lleida, i Joan XXIII, a Tarragona.

Els treballadors asseguren que l'IDI és una empresa rendible sense afany de lucre, els beneficis de la qual es reinverteixen en l'adquisició de noves tecnologies millorant les seves prestacions assistencials.

Per aquesta raó, el comitè s'ha oposat a una privatització de l'institut en nom de la qualitat, i no del benefici econòmic.

"Una exploració de ressonància magnètica, a l'empresa que suposadament ens vol comprar té una durada d'entre 15 i 25 minuts, mentre que als nostres centres aquest temps és de 30 a 60 minuts", ha ressenyat el comitè a tall d'exemple.

Salut implantarà avantatges fiscals per als mutualistes

Font: segre.com/

El Govern recorda que queda legislatura per posar-los en marxa

La conselleria de Salut de la Generalitat va assenyalar ahir que no descarta la posada en marxa d'avantatges fiscals abans que finalitzi aquesta legislatura per als catalans que tinguin una assegurança mèdica privada. Fonts del departament dirigit per Boi Ruiz van recordar que l'aplicació d'exempcions fiscals en aquests casos "és al programa electoral de CiU" i, per tant, hi ha un termini de quatre anys per fer-ho realitat. Malgrat això, "la prioritat principal" de la conselleria passa per aconseguir l'ajust pressupostari xifrat en 1.000 milions d'euros (un 10% del pressupost). És a dir, "fer compatible la contenció del dèficit amb el manteniment de l'activitat i la qualitat assistencial", van sentenciar fonts de la conselleria.

Els ingressos per primes declarades de totes les entitats que ofereixen assegurances mèdiques a Catalunya van augmentar fins als 1.303 milions d'euros el 2010, un 3,08% més que l'any passat, i la consolidació d'un sector en creixement continuat durant els últims anys malgrat la crisi.

Segons dades de la Memòria del 2010 de les companyies d'assegurances sanitàries, elaborada per la conselleria de Salut, durant l'any passat el nombre de persones amb algun tipus d'assegurança mèdica també va créixer fins a 1.907.125, unes 17.000 persones més que el 2009, xifra que representa el 25% dels catalans que tenen una assegurança d'aquest tipus.

D'altra banda, la Generalitat va comunicar ahir que ha detectat "un nombre significatiu" de casos de persones que han continuat cobrant ajudes no contributives o la renda mínima d'inserció després d'abandonar Catalunya.

Segons el departament de Benestar i Família, "en la majoria dels casos són immigrants que han tornat al seu país però segueixen empadronats i algú els recull el correu perquè no hi hagi cap carta retornada que alerti l'Administració", davant de la qual cosa la conselleria va anunciar mesures per evitar que es continuïn cometent aquestes pràctiques fraudulentes.

L´Hospital de Figueres lloga els quiròfans a la medicina privada

Font: diaridegirona.cat

La Generalitat podria plantejar-se estendre aquesta pràctica per treure'n rendibilitat econòmica

L'Hospital de Figueres és un dels centres catalans que lloga els seus quiròfans a la tarda a la medicina privada. Aquesta pràctica es podria estendre, segons va informar la Cadena Ser, a la xarxa d'hospitals públics de Catalunya que han tancat els quiròfans a les tardes per les retallades.

L'Hospital de Figueres està gestionat per la Fundació Salut Empordà (FSE). Una fundació privada sense afany de lucre, que té per missió prestar serveis d'atenció integral, en l'àmbit de la salut i de la dependència, orientats a les necessitats de la població de l'Alt Empordà.

Des de l'Hospital van explicar que aquesta gestió els permet oferir els seus quiròfans i llogar-los a les clíniques privades, no obstant això, van concretar que no hi ha gaire demanda a la comarca. Aquesta pràctica també es porta a terme en aquest moments a l'Hospital Clínic de Barcelona perquè té uns estatuts diferents a la resta de centre.

El porjecte del Departament de Salut busca trobar rendibilitat a uns equips que ara estan inactius a certes hores. Els diners que s'obtinguessin per aquesta activitat anirien destinats a l'atenció pública amb l'objectiu que els hospitals no perdin la seva condició d'institucions sense ànim de lucre.

Segons va informar a la ràdio fonts coneixedores dels plans de la Generalitat, els metges que vulguin utilitzar els quiròfans com a privats hauran de complir una sèrie de condicions com, per exemple, no exercir en el mateix hospital on treballen habitualment.

D'aquesta manera, el pla dóna opció als metges a continuar treballant a les tardes, però pel seu compte i no cobant hores extra de la sanitat pública. No obstant, els centres privats se senten agredits i diuen que la sanitat pública no hi és per fer negoci.

Denúncies d'agressions

La junta de personal de l'Hospital Josep Trueta de Girona va explicar ahir que hi ha pacients que en sortir de consultes externes tenen "tal nivell de crispació per l'anul·lació o posposició de les seves operaciones que ho paguen amb els treballadors assistencials". En un comunicat signat per CCOO, CATAC-CTS, SATSE, Metges de Catalunya i SAE, van explicar un usuari "va pegar" a una treballadora del centre i que tenen "por" que les agressions vagin en augment. De la mateixa manera, fonts sindicals van dir que estan patint continuament agressions verbals de pacients que es quexein perquè es posposa una operació. Expliquen que han ahgut de sentir frases com "Si m'allargeu l'operació us fotrem qautre tiros". Per avui a les onze del matí els sindicats han organitzat una concentració davant la seu de la Generalitat a Girona per protestar ja que des del tancament dels quiròfans el passat 1 d'abril a les tardes s'ha detectat "una afectació greu a l'assitència als usuaris".

El full de ruta de CiU per privatitzar la sanitat catalana

Font: catalunyapress.cat

A l’esfera sanitària s’espera amb nerviosisme el rumb que prendrà el Govern després de les eleccions del proper diumenge. Com ja ha publicat aquest mitjà, un primer pas podria ser la privatització de les radiografies, però n’hi haurà molt més.

Diversos fonts molt vinculades al món sanitari i fins i tot de dins del Departament de Salut han explicat a CatalunyaPress quin és el full de ruta dibuixat pel Govern de CiU, l’objectiu últim del qual no és altre que la privatització d’una bona part del sistema. El primer i premonitori episodi, el de la privatització de l'Institut Diagnòstic per a la Imatge, ja el va anunciar en exclusiva CatalunyaPress.

La principal víctima serà l’Institut Català de la Salut (ICS), empresa pública que és l’autèntica vertebradora del sistema, i que gestiona més de 270 centres d’atenció primària (CAP) nou hospitals de la Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública (XHUP), així com laboratoris clínics, centres d’especialitats extrahospitalàries, laboratoris clínics i unitats de rehabilitació extrahospitalària, entre d’altres.

També depenen de l’ICS els 35 governs territorials, que el Govern pretén cedir a tantes altres empreses privades que gestionaran els recursos sanitaris dels diferents territoris, amb el que el futur del personal o els CAP passarà a mans privades que ho gestionaran d’acord amb els seus interessos, que no necessàriament han de ser els dels usuaris.

Dels CAP als EBASP

Una altra de les víctimes d’aquesta privatització encoberta serà l’atenció primària. Molts dels CAP que coneixem passaran a convertir-se, segons les fonts consultades, en els coneguts Equips Bàsics d’Atenció Social Primària (coneguts com EBASP), que no són gestionats per l’administració sinó pels propis professionals. A finals d’any, els seus ingressos depenen del benefici, amb el que la funció pública també queda en entredit.

Reticències de part dels metges

La història interna de les retallades sanitàries, que es reescriu constantment i que ha donat molts tombs en només quatre mesos està, segons les múltiples fonts d’aquest diari que per raons òbvies prefereixen mantenir l’anonimat, plena d’interessos.

D’entrada, l’arribada de Boi Ruiz, expresident de la Unió Catalana d’Hospitals, va ser vista amb bons ulls per una part dels metges –sobretot els de més prestigi-, que van veure una oportunitat d’ampliació del negoci de les consultes privades.

No obstant això, aviat es va veure com el conseller apostava d’una manera clara per potenciar les mútues –va arribar a recomanar-les als ciutadans en una entrevista a TV3-, fet que no va agradar gens als metges, que asseguren cobren “una misèria” a les mútues. En aquest marc d’enuig amb el conseller s’entenen les incendiàries declaracions del doctor Miquel Vilardell contra la tisorada.

Posteriorment, el Departament ha fet marxa enrere en algunes de les seves mesures i, tal i com informava la Cadena Ser aquest dijous, permetrà, en el que s'entén com una mesura compensatòria, que els quiròfans tancats per les retallades puguin ser llogats a les tardes per metges per a operacions privades.

Aquesta mena de ‘tacticismes’ no han afectat a les protestes, liderades pels sindicats de classe i que representen fonamentalment als treballadors de base dels hospitals, els afectats pels acomiadaments i l’augment de les llistes d’espera.

Contactos para privatizar el Instituto Diagnóstico por la Imagen - Dos empresas vinculadas a CiU y PP, detrás de la primera privatización en la sanidad catalana

Font: catalunyapress.cat

El Instituto Diagnóstico por la Imagen (IDI) podría ser la primera víctima. Los sindicatos se han cansado de avisar que detrás de la política de tijeretazos del Govern había la intención de privatizar parte de la sanidad. El Departamento, de momento, lo niega, pero la sombra de Javier Lucaya planea sobre la operación.

La noticia fue muy comentada en el Congreso Nacional de Radiólogos de Catalunya, que se celebró el pasado fin de semana en Lleida, y la portavoz de Sanidad de CCOO, Carmen Navarro, asegura que han decidido hacerlo público porque, aunque el Departamento lo niegue, "tenemos muchas y muy fiables fuentes que nos dicen que está en marcha, y no queremos esperar a que sea inevitable".

Según han explicado diferentes fuentes sindicales a PressDigital, hay dos empresas claves en esta operación, que no será "cuestión de dos días" pero en la que se está trabajando. Por un lado, CETIR, empresa dedicada a la radiología y la medicina nuclear históricamente vinculada a CiU.

Por otro lado, ERESA, empresa valenciana que pondría el capital necesario para la operación. Esta nació al calor de los gobiernos del Partido Popular en la Comunidad Valenciana y, apareciendo de la nada, se hizo con todas las resonancias magnéticas de los hospitales valencianos. Esta empresa ya ha tenido problemas con la justicia por presuntas irregularidades en la gestión de centros tanto valencianos como de La Rioja.

Y entre ambas empresas, una figura. La del doctor Javier Lucaya, que sería el auténtico catalizador de esta unión empresarial que debería encargarse de dirigir la nueva empresa privada que gestionaría la radiología en Catalunya.

Este doctor, actualmente jubilado, había sido jefe del servicio de Radiología en la Clínica Quirón, cargo que había compaginado con uno público, como jefe de Radiología Materno hospital Vall d'Hebron.

La idea de privatizar la radiología no es nueva, según indican las fuentes consultadas por este diario. Según CCOO, en Catalunya, además de CETIR, existe otra gran empresa dedicada a la radiología. Se trata de CRC Corporación Sanitaria, que en el mundo sanitario vinculan al socialismo catalán y a la que había estado vinculado el doctor Lucaya, con el que esta redacción intentó contactar ayer sin éxito.

En el pasado hubiera habido, también con Lucaya como catalizador, un intento de fusionar estas dos empresas para crear una grande y buscar esta privatización, pero que finalmente no fructificó.

La Generalitat lo niega

Sin embargo, el Departamento de Salud ha negado que, hoy por hoy, haya negociaciones para la privatización del IDI con ninguna empresa, con lo que niegan la información de CCOO. Lo que no pueden es comprometerse a asegurar que no habrá privatización en los próximos meses.

Objectiu: privatitzar la sanitat

Privatitzar: Transferir al sector privat (una activitat o una empresa de propietat pública). La definició és clara, per molt que, govern rere govern, ens hagin negat que privatitzaven.

Era evident que Boi Ruiz encetaria l’actual procés de desmantellament de la sanitat pública, la millor eina per consumar el procés privatitzador que patim des que la sanitat ens va ser traspassada. De tota la vida ha estat el president de la patronal de la sanitat privada catalana, un ós en els processos negociadors amb el personal i un tauró per als drets socials de la ciutadania més desafavorida. Seva és l’expressió ‘La barra lliure, només per a qui se la pugui pagar’. Vol allò contra el que sempre hem lluitat: una sanitat de luxe per a qui se la pugui pagar i una beneficència per a qui no hi arribi.

I s’ha envoltat dels millors assessors per portar a terme el procés. Els millors? Bé, diguem que els que més interessos privats tenen. Vegem-ne alguns exemples:

Salvador Alemany, president d’Abertis. És el president, també, del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement que ha preparat la Cimera Econòmica convocada per Mas el 25 de març. Però Abertis, a part d’haver estat rescatada pel Govern central per no poder complir amb el pla de viabilitat de les seves autopistes, ¿què te a veure amb la sanitat catalana? Doncs que un dels majors accionistes d’Abertis és el grup d’inversió luxemburguès CVC que, amb el vist i plau de Brussel•les, està comprant Capio, el Capio de l’Hospital General de Catalunya, el mateix que paga 5 milions anuals a l’Aliança per gestionar el Sagrat Cor i la Clínica del Vallès i que amenaça amb substituir, potser construir, els projectats hospitals Vicenç Ferrer de Rubí i Ernest Lluch de Ripollet.

Josep Santacreu, conseller delegat de DKV Seguros i president de Marina Salud, la insígnia del model privatitzador valencià, és membre del Consell Assessor de Sanitat i materialitza les simpaties declarades de Boi Ruiz pels models sanitaris del PP i la seva defensa del paper de les mútues.

Josep Prat, membre també d’aquest Consell, compatibilitza la presidència de l’ICS amb la seva continuïtat en dues empreses que li fan clarament la competència: Sagessa i USP Hospitales. El fet de simultaniejar aquests càrrecs és, podríem dir, més greu que el fenomen de la porta giratòria, pel qual un càrrec públic, quan plega, passa a la privada que ha afavorit des del govern, per molt que cobri encara sou públic com és el cas dels antics presidents del govern central.

Eficiència i igualtat

Tot plegat demostra fins a quin punt se’ns vol fer creure en la idoneïtat del que s’anomena “Col•laboració Público-Privada”. ¿La privada, és a dir, l’ànim de lucre, sap el que és col•laborar? Som molta la gent que considerem que no, per molt que els nostres representants polítics no ho diguin, mentre només la defensen els vampirs i massa gent l’accepta ‘perquè ja se sap que la pela mana’. Notícies com ‘La mitad del presupuesto de la Generalitat va al sector privado’ són normals per a qui pensa que encara és poc, que l’Estat només té sentit per nodrir la iniciativa privada.

I fins i tot ESADE declara que amb el nou govern augmentarà la ‘col•laboració’. I Josep M. Via, assessor permanent de tots els governs, s’atreveix a recordar-nos que el maig del 68 va passar, que el mur de Berlín va caure i que ja és hora que ens oblidem de l’Estat de Benestar, que l’ICS hauria d’haver desaparegut... Vergonyós.

Està més que documentat que totes les formes de ‘col•laboració público-privada’, la simple contractació, les externalitzacions, les concessions administratives i molt més el model madrileny, valencià, anglès i canadenc de finançament privat d’infraestructures a canvi d’una posterior gestió ben pagada, són més cares, molt més cares, que el finançament i la gestió directament públics, a més de ser més ineficients i incrementar les desigualtats, tant laborals com de salut. Vicenç Navarro demostra també, contràriament a allò que se’ns vol fer creure, que el model MUFACE, el dels funcionaris que poden triar mútues, és més car que el netament públic. Però de res serveix tenir la raó davant de tants interessos.

Per molt que s’hagi avançat en els set anys de govern tripartit, Catalunya dista molt de dedicar a la sanitat les xifres (tan absolutes com relatives, tan amb crisi com sense crisi) que li corresponen pel seu nivell de desenvolupament. La retallada sanitària de Boi Ruiz no té cap mena de justificació com no sigui el desmuntatge de la sanitat pública per incrementar la ‘transferència’ de diners, els nostres i els públics, a la privada. Dels nostres, sempre que els tinguem, pagant el que no ens dóna la pública. Dels públics, augmentant la contractació de serveis i el pagament d’interessos i de cànons al finançament privat. Sobretot si disminueixen els cabals públics, si els deixem que eliminin impostos a qui tingui diners per pagarse la privada.

En aquest model frustrant de democràcia representativa, només ens queda un remei: mobilitzar-nos per aturar el desastre.

Marcel•la Güell i Ramon Serna
Infermers

(Article publicat a la revista CARRER 118 de la FAVB)
http://favb.cat/pdfs/carrer_118/carrer118.pdf

Les clíniques privades descarten que les retallades portin més clients

L'Associació Catalana d'Entitats de Salut considera que les retallades de la Generalitat al sector públic sanitari no es traduiran en un nombre més elevat de clients en les clíniques privades.

La presidenta de l'associació, Cristina Contel, que integra 131 centres sanitaris, va assegurar que la tendència a la baixa de les pòlisses individuals i familiars es mantindrà durant aquest exercici, malgrat la retallada pressupostària en la sanitat pública i als seus efectes en les llistes d'espera i els serveis oferts.

"La lògica conseqüència és pensar que la sanitat privada funciona quan la pública no va bé, però la seva funció és complementar i coordinar-se amb la salut pública", va apuntar Contel, que va remarcar que "els centres privats no tenen retallades, però estan patint la mateixa crisi econòmica".

La presidenta de l'associació va augurar que els preus amb els quals treballen els serveis privats de salut a Catalunya seguiran ajustant-se.

Font: diaridegirona.cat

Privatització de la sanitat pública

Vilardell, preocupat per la inquietud que creen les retallades en els metges

El president del Col·legi de Metges de Barcelona diu que li fa "por" la rapidesa amb què s'està establint un nou model de salut. 

Ingressos addicionals: L'empresa vinculada a l'hospital Clínic ofereix des de l'any 2000 assistència privada en instal·lacions del centre públic

La iniciativa pretén contribuir a l'economia de l'hospital i fidelitzar els professionals també en horari de tarda. Als ulls dels usuaris, aquest model dual encara genera la sensació de doble porta d'entrada.

Hospitals concertats volen obrir-se a la sanitat privada

La reducció d'activitat pública fa preveure que hi haurà equipaments infrautilitzats i personal disponible per buscar clients en mútues i particulars. Seria una via extra d'ingressos per als centres que tinguin demanda.

El capital riesgo desembarca en el "negocio" de las ambulancias

El grupo de capital-riesgo ProA Capital ha adquirido el 85% de la empresa Ambuibérica, adjudicataria de transporte sanitario en diferentes provincias de Castilla y León (Valladolid, Zamora y Palencia), entre otras comunidades.

Mútues

La retallada en sanitat afavoreix les mútues privades

El conseller de sanitat i anterior cap de la patronal d'hospitals privats, Boi Ruiz, també s'ha apuntat a l'onada d'anuncis de tisorades presentant un pla per a retallar el 10% del pressupost del departament. 

Sanitat pública: desvestir un sant per vestir-ne un altre

La salut pública catalana segueix respirant gràcies al 24% dels catalans que paguen una assegurança privada de salut. Amb aquesta afirmació, el conseller de Salut, Boi Ruiz, feia una crida als ciutadans perquè “es facin d'una mútua”, i compensar així les baixes constants que es registren en aquest sector d'ençà del 2007. 

Dues dècades d'informes de racionalització de la sanitat

La reforma de l'assistència sanitària i la racionalització de la despesa en aquest àmbit han ocupat l'atenció del conjunt de l'Estat des de la transició democràtica. La correcta diagnosi dels problemes, però, no ha anat acompanyada fins ara de receptes prou efectives.

La retallada en salut obliga a reorganitzar tot el sistema

El nou govern ha situat el sistema sanitari públic en el centre del debat econòmic. Després que el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, assenyalés la sanitat com el principal responsable del dèficit públic, el debat sobre l'aplicació de mesures d'estalvi i contenció de la despesa sanitària ha traspassat la barrera política i professional.